Psicologia de l'aprenentatge i la motivació Codi:  10.202    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui els principals processos implicats en els fenòmens d'aprenentatge i motivació. Aquests diferents processos són presentats individualment al llarg dels mòduls per facilitar la seva comprensió, però al llarg del curs no perdrem de vista la interrelació existent entre ells i amb la resta de processos psicològics bàsics (emoció, percepció, atenció, memòria, pensament i llenguatge).

En aquesta assignatura presentarem els principals conceptes i models teòrics referits a l'aprenentatge i la motivació, posant l'accent en les investigacions experimentals més significatives en què s'han basat els diferents autors i autores per donar suport empíric a les seves teories.   

A més, atès que el comportament és la conseqüència de la interrelació complexa i dinàmica de tots els processos psicològics bàsics, es farà un especial èmfasi en el fet que l'alumnat comprengui, des d'una perspectiva integradora, els efectes d'influència recíproca existents entre ells, i com d'aquesta manera es va modelant el comportament.

Amunt

La Psicologia de l'Aprenentatge i la Motivació s'inclou dins l'àrea de coneixement de la Psicologia Bàsica. Encara que amb una finalitat investigadora i docent s'estableixen límits conceptuals i metodològics entre els diferents processos bàsics (aprenentatge, motivació, emoció, atenció, percepció, llenguatge, pensament, memòria), en la majoria dels organismes tots aquests processos funcionen de manera integrada i amb influència recíproca. És impossible pensar que podem aprendre i motivar-nos a aprendre sense emoció (Psicologia de la percepció i l'emoció), sense utilitzar estratègies de recuperació d'allò après, o sense atendre les característiques rellevants d'allò que volem aprendre (Psicologia de l'Atenció i la Memòria). Per tant, la Psicologia de l'Aprenentatge i la motivació juntament amb totes i cadascuna de les assignatures referents als processos bàsics, és fonamental a l'hora de tenir una visió completa del funcionament de la ment humana i la seva influència en el comportament.

També dins l'assignatura Psicologia de l'Aprenentatge i la Motivació s'establiran relacions amb altres àrees de la psicologia com són la Psicologia del Desenvolupament, per exemple, quan analitzem les diferències conceptuals entre desenvolupament, maduració i aprenentatge i amb els Fonaments Psicosocials del Comportament Humà, quan estudiem els motius socials de l'acció o l'aprenentatge basat en l'observació com una de les formes d'adquirir coneixement, actituds i emocions relacionades amb aspectes socials. Igualment hi ha relacions molt estretes amb les assignatures de Mètodes en Psicologia, atès que les formulacions teòriques que es presentaran estan fonamentades en resultats experimentals en què la comprensió de la metodologia científica i el domini de la seva terminologia resulten essencials. A més, els continguts de l'assignatura són bàsics a l'hora de la comprensió teòrica de moltes tècniques terapèutiques estudiades en Tècniques d'Intervenció i Tractament Psicològic.  

Amunt

Basant-nos en la premissa que l'aprenentatge i la motivació existeixen en tots els àmbits on l'ésser humà actua, un professional amb una base teòrica i conceptual com la que es proporciona en aquesta assignatura serà capaç d'interpretar, analitzar i, per tant, detectar els problemes que es poden observar en diferents contextos per a més endavant poder dur a terme activitats d'intervenció. Aquestes intervencions no es limiten a l'àmbit educatiu (com potser algunes persones no iniciades en la psicologia puguin pensar a veure el terme "aprenentatge"). Els processos d'aprenentatge i de motivació són també essencials per a la promoció de la salut, l'esport i l'activitat física, l'activitat de consum, la teràpia psicològica, etc. o, fins i tot, per al disseny de tècniques de "gamificació", emprades en els videojocs. Els àmbits professionals són, per tant, nombrosos i diversos.

Amunt

Donat el caràcter experimental de l'assignatura, és recomanable que l'alumnat tingui coneixements d'estadística i de metodologia aplicada a les ciències humanes. També seria adient que l'alumnat tingués coneixements d'altres processos psicològics bàsics per facilitar la integració del procés d'aprenentatge en una visió més completa del sistema cognitiu. Finalment, i transcendint l'àmbit de l'assignatura, es recomana coneixements d'anglès si es vol estar al dia en els avanços més rellevants del camp.

Amunt

A banda dels aspectes de contingut comentats fins ara, no hi ha cap informació indispensable per tal de formalitzar la matrícula d'aquesta assignatura.

No obstant això, és important que l'estudiant comprengui que, en aquesta assignatura, se sol·licitaran diversos vídeos obligatoris on haurà d'exposar oralment els continguts de l'assignatura.


Amunt

L'alumnat trobarà en cada un dels quatre reptes i les PAC corresponents les competències i resultats d'aprenentatge que es treballaran. No obstant això, s'apunta aquí un llistat general d'aquestes.

Competències i objectius generals

L'objectiu formatiu d'aquesta assignatura és introduir a l'alumnat en el coneixement dels aspectes més rellevants de l'Aprenentatge i la motivació. Després d'haver estudiat aquesta matèria l'alumnat hauria d'haver adquirit les competències que es detallen a continuació.

  • Que l'alumnat sàpiga aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • Analitzar i sintetitzar.
  • Considerar perspectives diferents sobre els temes o problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
  • Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.
  • Treballar d'una manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
  • Fer servir documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).
  • Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de persones, grups, comunitats i organitzacions.
  • Entendre el funcionament cognitiu d'una manera integrada.
  • Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.

Amunt

Ja s'ha assenyalat que aquests dos processos són presentats individualment al llarg dels mòduls per facilitar la seva comprensió, però al llarg del curs no perdrem de vista la interrelació existent entre ells i amb la resta de processos psicològics bàsics. Així, els continguts de l'assignatura s'estructuren en dos grans blocs.

Aprenentatge, set mòduls:

  • Mòdul 1. Introducció a la Psicologia de l'Aprenentatge. Es presenten els diferents conceptes i enfocaments d'estudi d'aprenentatge. S'estudien la conducta reflexa, habituació i la sensibilització.
  • Mòdul 2. Condicionament clàssic pavlovià. Es presenta el concepte i les perspectives del condicionament clàssic, així com els seus efectes i fenòmens. Es descriu el condicionament clàssic vicari i el condicionament clàssic inhibitori.
  • Mòdul 3. Condicionament instrumental. Es presenta la definició de condicionament instrumental així com diversos dels seus procediments i elements. Entre d'altres: programes de reforçament, condicionament aversiu, generalització i discriminació, i l'aprenentatge per observació.
  • Mòdul 4. Indefensió apresa. Es presentaran diverses formulacions de la teoria de la indefensió apresa, així com algunes de les seves conseqüències.
  • Mòdul 5. Els processos d'aprenentatge constructiu. S'estudia un tipus d'aprenentatge no associatiu, aprofundint particularment en la qüestió de la complexitat de l'aprenentatge humà.
  • Mòdul 6. Aprenentatge verbal i conceptual. Es presenten els diferents tipus d'aprenentatge verbal i conceptual, fent especial atenció a l'adquisició i comprensió de conceptes, i en la qüestió del canvi o reestructuració del que s'ha après.
  • Mòdul 7. Aprenentatge de procediments. Es presenten diferents teories, estratègies i tècniques sobre com "aprenem a fer".

Motivació, un mòdul extens:

  • Mòdul "Motivació":

- Es descriuen els principals conceptes motivacionals, així com les variables motivacionals fisiològiques, situacionals i cognitives.

- Es detallen els principals tipus de motius (dels primaris als socials).

- S'apunten diferents tipus de conflictes motivacionals i la qüestió de la frustració, així com les teories més rellevants en aquest camp.

- Es planteja la diferenciació conceptual i funcional entre motivació intrínseca i extrínseca.

- Finalment, es descriuen aplicacions de la motivació a l'educació, la salut i l'esport.

El mòdul de Mindfulness i esport és opcional, no obligatori.

Amunt

Glossari. Relació de conceptes, termes i sigles de Psicologia i Ciències de l'Educació Web
Conceptes bàsics de l'Aprenentatge i la Motivació Audiovisual
Motivació: alguns conceptes bàsics Audiovisual

Amunt

Llista de materials didàctics utilitzats en l'assignatura

  • Cubillas, C. P. (2021). Els processos d'aprenentatge i motivació. FUOC.
  • Muñoz, E., Pozo, J.I., Sansa, J. , Vidal, J. (2020). Psicologia de l'aprenentatge. FUOC. 
    • Módulos del 1 al 7.
  • Villamarín, F., Limonero, J. T. (2003). Motivació. FUOC.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt