Psicologia del pensament Codi:  10.206    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria que comprèn l'assignatura de Psicologia del Pensament és un element fonamental d'integració d'aspectes cognitius, de desenvolupament i d'interacció amb altres processos bàsics. Els continguts d'aquesta assignatura procuren recollir de forma representativa els diferents aspectes que ocupen avui el gruix de la investigació sobre el pensament humà en psicologia. 

No obstant això, i donada l'extensió i diversificació de la problemàtica, cal tenir en compte que el que ofereix aquesta assignatura és una panoràmica del desenvolupament i estat de la qüestió, posant especial atenció a l'estudi experimental del pensament humà, que en l'actualitat es duu a terme principalment dins del marc del cognitivisme. Això no suposa l'absència d'altres perspectives, problemàtiques i línies d'investigació, atès que es donarà cabuda també a posicions limítrofes amb el marc teòric general on se situa l'assignatura. Per tant, trobarem també posicions crítiques tant al marc teòric com al metodològic, assenyalant qüestions importants que han procurat solucionar-se des d'altres perspectives. 

Cal destacar que en aquesta assignatura es donarà especial atenció a les qüestions que tenen o han tingut major rellevància per al psicòleg, malgrat que aquesta distinció, en la pràctica, no és clara. Encara que les preguntes formulades estiguin delimitades dintre del camp de la psicologia, s'ha de tenir en compte que el seu origen i desenvolupament històric, al llarg dels segles, deu molt als plantejaments filosòfics, primer, i als d'altres disciplines més o menys properes a la psicologia, després. És a dir, malgrat que no sigui un objectiu fonamental de l'assignatura, cal tenir present que les qüestions que preocupen avui en dia en el camp de la psicologia del pensament són, en general, fraccions o concrecions de preguntes sobre l'ésser humà de llarg recorregut històric i immerses en el bagatge cultural de la nostra societat.

Amunt

Atesa la complexitat de la temàtica abordada, la psicologia del pensament està molt relacionada, en primer lloc, amb assignatures amb les quals comparteix un enfocament cognitiu, situades també dins de l'àrea de la psicologia bàsica. Per tant, comparteix en major o menor grau la temàtica, els interessos i l'enfocament amb Psicologia de l'Aprenentatge, Psicologia de l'Atenció i la Memòria i especialment amb Psicologia del Llenguatge, atès l'èmfasi que des de la perspectiva cognitiva es fa de la interrelació entre pensament i llenguatge.

En segon lloc, la Psicologia del Pensament es pot entendre també dins d'una perspectiva evolutiva, de canvi al llarg de la vida. Això implica que des de la perspectiva del desenvolupament comparteix interessos amb les assignatures Psicologia del Desenvolupament I i II. Dintre d'aquesta àrea, i atès el plantejament teòric general de l'assignatura, els temes presentats tenen molta relació, en la pràctica, amb aspectes relatius a la Psicologia de l'Educació i la Instrucció.

Finalment, però com a fons subjacent a tota la temàtica, aquesta matèria pren més sentit quan l'examinem a la llum dels aspectes històrics i epistemològics del desenvolupament de la ciència en general, i de la psicologia en particular. És especialment recomanable tenir presents qüestions fonamentals de la Història de la Psicologia, per a una millor comprensió de la formació, en la història recent d'aquesta disciplina, de les línies d'investigació, els marcs teòrics i els metodològics que avui centren els interessos dels investigadors en aquesta àrea.

En definitiva, ateses les peculiaritats de l'activitat de pensar, i el grau en què impregna i caracteritza l'humà, la matèria a treballar té relació, en últim terme, amb gairebé qualsevol activitat humana que es pretengui examinar; i de forma inversa, en totes les àrees d'estudi de l'actual investigació en psicologia es poden establir relacions amb el que aquestes investigacions suposen per als processos de pensament. Per tant, volem convidar els estudiants a ser receptius i creatius, establint llaços amb altres matèries o perspectives teòriques que puguin ser d'utilitat recíproca per a la comprensió de l'acció de pensar.

Amunt

Aquesta assignatura està vinculada amb tots els camps professionals relacionats amb la Psicologia Clínica i de la Salut, de l'Educació, de la Intervenció Social i del Treball i les Organitzacions.

Els àmbits d'intervenció i els camps professionals on es projecta aquesta assignatura són molt extensos i diversificats. A continuació en podem citar alguns a tall d'exemple:

- Prevenció de trastorns i alteracions que afecten la salut (SIDA, càncer, trastorns cardiovasculars, etc.) a conseqüència de conductes no saludables.

- Tractament dels processos psicològics (emoció, motivació, atenció, aprenentatge, pensament, etc.) que afecten els malalts.

- Formació i orientació de professionals que es troben inclosos dins el sistema sanitari.

- Orientació psicològica a familiars de malalts.

De la mateixa manera, els aspectes tractats en l'assignatura són importants en l'aplicació dels serveis socials que fan les diferents administracions públiques.

Amunt

El pensament és un procés psicològic bàsic i per tal d'aprofundir en els seus continguts és molt aconsellable tenir coneixements assolits sobre altres processos psicològics bàsics com l'aprenentatge, la memòria, etc. 

Amunt

La seqüència recomanada dins del pla d'estudis aconsella cursar aquesta assignatura després d'haver superat les assignatures situades entre el primer i sisè semestre. No obstant això, no hi ha cap assignatura requisit per a poder matricular aquesta assignatura.

Amunt

Competències específiques:

  • Construir un marc general en el qual es recullin les principals teories i línies d'investigació psicològica sobre els processos del pensament.
  • Comprendre els avantatges i les limitacions de les diferents perspectives. 
  • Sintetitzar els nuclis temàtics en els quals s'organitza la investigació en psicologia del pensament.
  • Distingir entre les investigacions que es centren en aspectes moleculars, analítics i basats en la investigació de laboratori; i aquelles investigacions més properes al pensament a la vida quotidiana que emfatitzen un caràcter holístic, ecològic i contextual del pensament.
  • Assenyalar els diferents procediments metodològics adoptats dins la investigació del pensament humà.

Competències bàsiques:

  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteixi de la base de l'educació secundària general, i es trobi en un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclogui també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. 
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que es puguin demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 Competències transversals

  • Analitzar i sintetitzar els continguts estudiats.
  • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals es treballi, avaluar-les críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
  • Llegir de forma crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, ubicant-la dins un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • Treballar de forma autònoma i responsabilitzar-se del mateix aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
  • Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
  • Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.

Amunt

Els temes més importants que tractarem en l'assignatura conflueixen en quatre unitats temàtiques d'aprenentatge, i que enumerem a continuació:

  • Repte 1. «Les funcions corporals i el pensament són comuns a l'espècie. Amb arrogància, l'Homo sapiens es defineix així...». Introducció a la psicologia del pensament.
  • Repte 2. Com s'infereix a partir de dues premisses? És important el llenguatge per a l'activitat de pensar?: del molecular a la vida quotidiana. Filogènesi de les funcions cognitives i desenvolupament de la consciència.
  • Repte 3. Pensar les persones. «La suspensió del pensament, fins i tot en els casos en què intervé la bogeria, és simultàniament, tautològicament, la suspensió de l'ego». Per a una història de la cognició.
  • Repte 4. De la racionalitat a la creativitat. «El batec del pensament sembla múltiple i disposat en molts estrats». Marcs teòrics per a l'estudi psicològic del pensament.

Amunt

Amunt

Referències bibliogràfiques

NIU1

Álvarez, C. (2011). La relación entre lenguaje y pensamiento de Vigotsky en el desarrollo de la psicolingüística moderna. Revista de lingüística teórica y aplicada, 48(2), 13-32. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-48832010000200002

Bacáicoa, F. (2002). La mente modular. Revista de Psicodidáctica, 13, 5-30. 

Chavez, [Liliana]. (2007). Juegos de ficción, juegos electrónicos y metarrepresentación infantil. Psicoespacios, 2(2), 57-83. https://doi.org/10.25057/21452776.34.

Dawson, M. (2022). La postura intencional. A R. W. Dawson (Ed.), Mente, Cuerpo, Mundo - Fundamentos de la Ciencia Cognitiva. Athabasca University Press. https:// www.espanol.libretexts.org

Gabucio, F. (2009). Les múltiples dimensions de pensar. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (cap. 1, pp. 1-22).

Gabucio, F. (2009). Presentació. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (pp. 1-11).

Pozo, J. I. (2014).  El aprendizaje humano como actividad cultural: Cómo la cultura transforma la mente. A J. Pozo, Psicología del aprendizaje humano. Morata (cap. 6). 

Tirapu-Ustárroz, J., Pérez-Sayes, G., Erekatxo-Bilbao, M., i Pelegrín-Valero, C. (2007). ¿Qué es la teoría de la mente? Revista de Neurología, 44(08), 479-489. doi: 10.33588/rn.4408.2006295

Wertsch, J. V. (2008). La mediación semiótica de la vida mental: L.S. Vygotsky y M. M. Bajtín. A B. Schneuwly i J.P. Bronckart (Eds.), Vygotsky hoy. Editorial Popular.

NIU2

Artieta, I. i González, [María José]. (1998). Razonamiento probabilístico. A González Labra, M J., Introducción a la psicología del pensamiento. Trotta (cap. 8, pp. 323-365).

Artieta, I. i González , [María José]. (1998). Toma de decisiones. A González Labra, M. J., Introducción a la psicología del pensamiento. Trotta (cap. 9, pp. 367-407).

Pozo, J. I. (2014). El aprendizaje implícito: Funciones, procesos y ámbitos de aplicación. A J. Pozo, Psicología del aprendizaje humano. Morata (cap. 4, pp. 108-126).

NIU3

Gabucio, F. (2009), Raonament deductiu. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (cap. 3, pp. 1-32).

González, M. [Fernanda]. (2012). Pensamiento en contexto. A [María José] González (Ed.), Psicología del Pensamiento. UNED (pp. 1-27).

Carretero, M. i Atorresi, A. (2008). Pensamiento narrativo. A M. Carretero i M. Asensio, Psicología del pensamiento. Alianza (cap. 11, pp. 269-281).

Olivos, P. (2017). Folk Psychology:¿ Cómo podemos conocer la mente de los otros?. Psiquiatría y salud mental, 34(1/2), 78-87. (pp.78-80).

NIU4

Gabucio, F. (2009), Les múltiples dimensions de pensar. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC, (cap. 1, pp. 23-36).

González, M. [Fernanda]. (2012). Pensamiento en contexto. A [María José] González (Ed.), Psicología del Pensamiento. UNED (pp. 27-56).

Gabucio, F. i Lichtenstein, F. (2009). Elaboració i prova d'hipòtesi. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (cap. 4, pp. 1-28).

Minervino, R. (2009). Solucionar problemes. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (cap. 5, pp. 1-42).

Romo Santos, M. (2009). La creativitat: una manera de pensar. A F. Gabucio (Ed.), Psicologia del pensament. FUOC (cap. 9, pp. 1-30).

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt