• Descripció

Actualment no podem concebre el nostre món sense tenir en compte les comunicacions sense fils. La societat demana poder estar comunicada des de qualsevol lloc del planeta i tenir mobilitat. Només cal fixar-se en l'evolució, en aquests darrers anys, de la telefonia mòbil respecte la telefonia fixa. Alhora, la demanda va encaminada a tenir accés a diversos sistemes integrats en un mateix terminal i de forma simultània (telefonia, transmissió de dades, posicionament, etc.).

Aquesta assignatura està orientada a fer un repàs dels principals elements que formen un sistema de radiocomunicacions. Cal tenir present que els sistemes ràdio treballen a freqüències altes per a poder tenir més capacitat i, alhora, per a poder disposar de terminals més petits, amb els problemes que això comporta de disseny dels seus elements.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Electrònica de comunicacions és la continuació natural de les assignatures Circuits Electrònics i Sistemes de Comunicació I. Aquesta assignatura és, a la vegada, assignatura final del grau.

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura ens ha de permetre tenir una visió dels diferents subsistemes que hi ha presents dins d'un sistema de radiocomunicacions i poder-ne analitzar i entendre les funcions. Aquests coneixements són bàsics i ben valorats per qualsevol sortida professional en l'àmbit de l'electrònica i les telecomunicacions.

• Coneixements previs

Electrònica de comunicacions és una assignatura que té els següents prerequisits previs:

• Coneixement d'anàlisis de circuits i de filtres.
• Coneixement d'electrònica bàsica i d'amplificadors.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura té el requisit d'haver cursat les següents assignatures:

• Teoria de circuits.
• Circuits electrònics.
• Sistemes de comunicació I.

• Objectius i competències

1. Presentar el concepte d’emissor, receptor i canal. Entendre la importància que té el soroll, present en major o menor mesura en totes les transmissions, i veure com es propaga a través de les diferents parts del sistema. Entendre les regles correctes de disseny dels equips per a gestionar correctament el soroll.
2. Entendre la distorsió que sofreix el senyal producte de les no-linealitats dels subsistemes i aprendre a caracteritzar-les. Saber determinar els marge de bon funcionament de cada subsistema d’un equip de comunicacions.
3. Entendre els conceptes més importants relacionats amb els emissors i els receptors analògics.
4. Presentació dels subsistemes analògics més importants i entendre el seu mode de funcionament, incloent subsistemes tant importants com els amplificadors, els mescladors, els oscil·ladors, els filtres i els circuits PLL.
5. Entendre les diferents tècniques que permeten modular els senyals i efectuar transmissions analògiques.
6. Entendre els conceptes més importants relacionats amb els emissors i els receptors digitals.
7. Presentació de la notació més adequada dels senyals per a la descripció dels processos interns i estudiar les implicacions de la conversió analògica digital (A/D) i digital analògica (D/A) en aquests equips.
8. Presentació dels subsistemes digitals més importants i entendre el seu funcionament.
9. Entendre les diferents tècniques que permeten modular els senyals dels sistemes de comunicacions digitals, començant per transmissions banda base i continuant per les principals tècniques implicades en la transmissió passa-banda.
10. Conèixer les diferents tecnologies utilitzades a l’actualitat per a la implementació de sistemes de comunicacions digitals.

A continuació es presenten les competències específiques que s'han d'assolir en aquesta assignatura:

• Capacitat d'analitzar i especificar els paràmetres fonamentals d'un sistema de comunicacions.
• Capacitat per a avaluar els avantatges i els inconvenients de diferents alternatives tecnològiques de desplegament o implementació de sistemes de comunicacions, des del punt de vista de l'espai del senyal, les pertorbacions i el soroll i els sistemes de modulació analògica i digital.
• Capacitat d'utilitzar diferents fonts d'energia i en especial la solar fotovoltaica i tèrmica així com els fonaments de l'electrotècnia i de l'electrònica de potència.

• Continguts

El temari que es tractarà durant l'assignatura d'Electrònica de comunicacions es divideix en els següents grans mòduls:

• Mòdul 1 – Introducció als sistemes de comunicacions
  • Emissors i receptors
  • Paràmetres característics
  • Soroll
  • Distorsió

•  Mòdul 2 – Subsistemes de radiocomunicacions analògics
  • Circuits d’adaptació d’impedàncies
  • Amplificadors de RF
  • Filtres de RF
  • Mescladors
  • Oscil·ladors
  • El PLL
  • Modulacions analògiques

• Mòdul 3 – Els sistemes de comunicacions digitals
  • L’emissor i el receptor digitals
  • Subsistemes digitals
  • Modulacions digitals
  • Tecnologies digitals 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tots els mòduls estan en suport pdf i l'estudiant tindrà accés a ells com a material docent de l'assignatura. Aquests seran la referència bàsica per al seguiment de l'assignatura. Alhora, es disposarà d'una col·lecció d'exercicis resolts per a cadascun dels mòduls per tal de poder practicar la resolució de problemes.

En alguns temes es desenvoluparan materials complementaris que estaran disponibles al Campus Virtual.

A continuació es presenten els requisits mínims de maquinari i programari per tal de treballar amb el programari per tal de portar a terme les activitats proposades al llarg del semestre:

Necessites un ordinador de sobretaula o portàtil amb connexió a Internet per banda ampla i un monitor amb una resolució mínima de 1024x768 píxels. Per a poder consultar alguns dels materials també necessites un lector de DVD.

És recomanable que la CPU (ja sigui d'un ordinador de sobretaula o d'un portàtil) tingui com a mínim 2 GB de memòria RAM i 2 GHz de velocitat de processador.

Així mateix, en relació al sistema operatiu a fer servir, és recomanable l'ús de Windows 7 o Ubuntu.

Per últim, caldrà seguir les instruccions que s'indicaran durant el semestre.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació