Matemàtiques per a les telecomunicacions Codi:  11.520    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Dins de l'àmbit de les telecomunicacions sovint ens trobem amb la necessitat de modelar un tipus de processos que s'anomenen no deterministes. Analitzar quantes visites rep un servidor d'Internet en una franja horària concreta, n'és un exemple. Aquest tipus de processos, anomenats estocàstics, no es poden caracteritzar mitjançant regles que permeten predir amb exactitud la seva evolució. El que sí que podem fer, però, és predir amb un cert grau de certesa quin serà el comportament del procés.

L'assignatura s'estructura en dos blocs ben determinats: la teoria de probabilitat i els processos estocàstics, necessaris per poder tractar aquest tipus de fenòmens.

Teoria de la probabilitat

En les tecnologies de la telecomunicació, el tractament digital del senyal és fonamental. Per tractar el conjunt de resultats possibles d'una experiència aleatòria, cal introduir el concepte de probabilitat amb totes les eines necessàries que ens permetin arribar a conclusions vàlides sobre el problema que estem estudiant. En aquesta primera part de l'assignatura anem introduint, mitjançant exemples, els tipus de problemes més habituals en telecomunicacions en què cal utilitzar la teoria de la probabilitat.

Processos estocàstics

En enginyeria, a banda de tractar magnituds aleatòries representades per variables i vectors aleatoris, és necessari estudiar com varien aquestes magnituds en el temps. En aquesta segona part de l'assignatura es generalitza el concepte de vector aleatori que s'ha vist en Probabilitat i s'estudien les funcions aleatòries (processos estocàstics). Es defineix la seva distribució estadística, quins paràmetres les caracteritzen, quins són els exemples més importants i com es transformen al passar per sistemes lineals.

 

Amunt

Cal haver cursat Matemàtiques I (Àlgebra) i Matemàtiques II (Anàlisi).

Amunt

En acabar el primer bloc de l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de classificar, dins d'aquest context, un problema donat, plantejar-lo i resoldre'l aplicant els conceptes i procediments més adequats.

Objectius específics:

- Saber resoldre problemes que requereixin l'aplicació de tècniques de comptar.
- Saber resoldre problemes de càlcul bàsic de probabilitats.
- Treballar amb variables aleatòries discretes: Binomial, Poisson i Geomètrica.
- Treballar amb variables aleatòries contínues: Uniforme, Normal i Exponencial.

 

En el segon bloc, l'estudiant ha d'entendre els conceptes bàsics associats a aquest tipus de processos, familiaritzar-se amb els tipus més habituals i resoldre problemes concrets que apareixen habitualment en el món de les telecomunicacions.

Objectius específics:

- Entendre el concepte de procés estocàstic. Familiaritat amb alguns exemples bàsics.
- Treball amb processos que depenen explícitament d'una o dues variables aleatòries. Càlcul dels paràmetres d'un procés donat.
- Entendre el concepte d'estacionarietat.
- Obtenció de l'espectre de potència.
- Treball amb processos estocàstics gaussians. Simulacions numèriques.
- Familiaritat amb el procés de Poisson.
- Treball amb sistemes lineals. Càlcul dels paràmetres transformats.

 

COMPETÈNCIES 

Dins de les memòries de Grau aprovades pel Consejo de Universidades, s'inclouen les següents competències generals del Grau de Tecnologies de Telecomunicació:

- Coneixement de matèries bàsiques i tecnologies, que capaciti per l'aprenentatge de nous mètodes i tecnologies, i que doti d'una gran versatilitat per a adaptar-se a noves situacions.

- Capacitat per a la resolució dels problemes matemàtics que puguin plantejar-se en l'enginyeria. Aptitud per a aplicar els coneixements sobre: àlgebra lineal, geometria, geometria diferencial, càlcul diferencial i integral, equacions diferencials i en derivades parcials, mètodes numèrics, algorítmica numèrica, estadística i optimització.

D'altra banda, aquesta assignatura també inclou la competència específica "Capacitat d'analitzar i especificar els paràmetres fonamentals d'un sistema de comunicacions".

Amunt


 I Introducció a la probabilitat  

1. Tècniques de comptar

2. Espai de probabilitat   

3. Variable aleatòria

4. Funcions de variables aleatòries   

5. Vectors aleatoris 


II Processos estocàstics   

1. Introducció als processos estocàstics

2. Caracterització estadística dels processos estocàstics   

3. Processos estocàstics estacionaris   

4. Processos estocàstics gaussians i processos estocàstics de Poisson 

5. Sistemes lineals   

Amunt

3. Processos estocàstics Audiovisual
2. Exemple de càlculs a partir de la probabilitat de densitat conjunta de dues variables aleatòries Audiovisual
4. Sistemes lineals Audiovisual
1. Tècniques de comptar, probabilitats i variables aleatòries Audiovisual
Matemàtiques per a les telecomunicacions PDF

Amunt

El text de l'assignatura és autocontingut, això és, conté la introducció a cada tema amb exemples i exercicis resolts. En aquest sentit, l'estudiant té els recursos necessaris per assolir els objectius fixats.

Per a la realització d'algunes activitats, es podrà fer ús de programari com la calculadora CalcMe segons les indicacions del Consultor o la Consultora.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Per superar l'assignatura cal fer un examen (EX). La nota de l'avaluació contínua (AC) complementarà aquesta qualificació.

  • Si obtens un No presentat en l'avaluació contínua, la qualificació final de l'assignatura serà la nota numèrica de l'examen.
  • Si a l'avaluació contínua obtens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà la més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal aconseguir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
  • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt