|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Els continguts de l’assignatura “Sistemes de Comunicació II” són la continuació dels continguts de l’assignatura “Sistemes de comunicació I” considerant la presència d’un canal de comunicacions i d’errors en el sincronisme del senyal rebut. A l’assignatura “Sistemes de Comunicació I” s’assumeix que les comunicacions es realitzen en condicions de canal ideal (canal AWGN) i sense errors de sincronització en recepció, mentre que en aquesta assignatura es veurà l’efecte que el canal i els errors de sincronització tenen sobre el senyal i alhora s’estudiaran esquemes d’equalització i sincronització que haurà d’implementar el receptor. L’assignatura està estructurada en dues parts ben diferenciades. Una primera part treballa els problemes de sincronització, incloent els diferents tipus de sincronisme a considerar, i una segona part aprofundeix en el canal de comunicacions i les tècniques per mitigar l’efecte del canal: equalització i diversitat en transmissió. |
|||||
L'assignatura es planteja com una assignatura complementària a la de "Sistemes de Comunicacions I" on l'estudiant pugui complementar els coneixements d'un sistema de comunicacions digitals. L'objectiu és que l'estudiant tingui una visió més completa de l'esquema de recepció, incorporant-ne els blocs de sincronització i equalització de canal. El primer d'ells present en tot sistema de comunicacions, i el segon també present quan el canal de comunicacions introdueix interferència intersimbòlica en la comunicació. La formació en aspectes de capa física d'un sistema de comunicacions es completa, en el pla d'estudis, amb l'assignatura "Codificació i Modulacions Avançades" on l'estudiant adquireix coneixements de codificació de font i canal, i aprofundeix en tècniques de modulació i/o transmissió avançades (tècniques d'espectre eixamplat, multiplexació OFDM i modulacions CPM). |
|||||
Aquesta assignatura podem emmarcar-la dintre del conjunt d'assignatures del pla d'estudi orientades a l’enginyeria de sistemes de comunicacions. Els coneixements i competències assolides en l'estudi d'aquesta assignatura han de permetre a l'estudiant aplicar aquests coneixements en l'àmbit professional, especialment en el que es refereix al disseny i desenvolupament de sistemes de comunicacions digitals. | |||||
Cal tenir els coneixements de comunicacions digitals assolits a l'assignatura "Sistemes de Comunicació I" del "Grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació". En concret cal conèixer: els principis bàsics de senyals i sistemes, incloent el filtrat de senyals, el càlcul de potències i l'anàlisi temporal / freqüencial de senyals; els elements bàsics que constitueixen un sistema de comunicacions, incloent-hi els blocs i les funcionalitats del transmissor, el canal de comunicacions i el receptor; les modulacions digitals en banda base i les modulacions lineals pas banda. |
|||||
Per al correcte seguiment i aprofitament de l’assignatura és necessari haver cursat “Sistemes de Comunicació I” (i les seves assignatures recomanades) abans d'aquesta assignatura. | |||||
L’objectiu general de l’assignatura consisteix a proporcionar al estudiant una visió més completa d’un sistema de comunicacions digitals, incloent l’efecte del canal de comunicacions i el disseny del desmodulador format pels blocs de sincronització i equalització (quan sigui necessària). 2.Conèixer els diferents paràmetres del desmodulador que s’han de sincronitzar: els instants de mostratge (sincronisme de símbol), la fase i freqüència de la portadora (sincronisme de portadora) i l’inici de la trama (sincronisme de trama). 3.Comprendre com funcionen algunes de les tècniques més habituals de sincronització de símbol, portadora i trama. 4.Distingir entre els diferents tipus de canals de comunicacions i poder-los classificar segons les seves característiques temporals i freqüencials. 5.Ser conscient de la possible pèrdua de prestacions en un sistema de comunicacions en presència d’un canal no ideal. 6.Conèixer diferents esquemes d’equalització de canal i tècniques de comunicacions amb diversitat i saber quan és factible utilitzar-les per mitigar l’efecte . |
|||||
Mòdul didàctic 0.
|
|||||
|
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|