| Xarxes de distribució i radiodifusió | Codi: 11.534 : 6 |
L'assignatura de Xarxes de distribució i radiodifusió no exigeix coneixements previs específics per ser cursada, més enllà dels coneixements i competències que se li suposen a qualsevol estudiant matriculat en un Grau. Per tant, abans de l'inici de l'assignatura, a l'estudiant no se li recomana la necessitat de cursar cap assignatura prèvia continguda en el Pla d'estudis de la UOC. Malgrat això, és aconsellable cursar prèviament la resta d'assignatures de xarxes de la titulació per aconseguir-ne un major rendiment i profit.
És important que l'estudiant conegui el tipus d'avaluació que es duu a terme en l'assignatura. En Xarxes de distribució i radiodifusió existeix una única via de superar l'avaluació: l'avaluació continuada i la realització d'una prova de síntesi final. Tot aquell estudiant que no segueixi i superi l'avaluació continuada no podrà presentar-se a la prova de síntesi final presencial i, en conseqüència, no podrà superar l'avaluació.
L'avaluació continuada es realitza mitjançant 5 lliuraments. Aquests lliuraments estan pensats perquè l'alumne busqui informació d'algun o alguns dels àmbits que abasten les xarxes de distribució i radiodifusió (suggerits en cada cas pel consultor) i desenvolupi un projecte. Amb això es pretén que l'alumne sigui capaç de dur a terme projectes en el camp que correspon al temari de l'assignatura. De la mateixa manera, cadascuna de les activitats avaluables requerirà comentar amb sentit crític algun tema d'actualitat dins l'àmbit de l'assignatura.
No hi ha prova d'avaluació final
Objectius del mòdul 1:
1. Recordar els conceptes essencials de potència, bandes de freqüència i modulació.
2. Recordar les limitacions que determinen el disseny de les xarxes de distribució i radiodifusió.
Objectius del mòdul 2:
1. Conèixer els diferents ens normalitzadors i reguladors a nivell nacional i internacional.
2. Mostrar quines competències té cadascun dels ens normalitzadors i reguladors.
Objectius del mòdul 3:
1. Conèixer els medis físics emprats per a les comunicacions a través d'ones guiades.
2. Conèixer l'estructura, les aplicacions i les limitacions del parell trenat.
3. Conèixer l'estructura, les aplicacions i les limitacions del cable coaxial.
4. Conèixer els fonaments físics que permeten guiar un raig de llum a través d'una fibra òptica.
5. Conèixer l'estructura, les aplicacions i les limitacions de la fibra òptica.
Objectius del mòdul 4:
1. Conèixer els tipus de televisió a través de medis fixos: la televisió per cable i la IPTV.
2. Entendre les característiques de les xarxes de televisió per medis físics.
3. Conèixer l'estructura de les xarxes de televisió per medis físics, així com les seves limitacions.
4. Diferències entre els serveis oferts a les xarxes de televisió per medis físics.
Objectius del mòdul 5:
1. Conèixer les xarxes de distribució i radiodifusió sense fils.
2. Entendre quins són els fenòmens que afecten a cadascuna de les xarxes.
3. Entendre els fonaments bàsics de les xarxes de distribució i radiodifusió sense fils.
4. Conèixer l'evolució de les xarxes de distribució i radiodifusió sense fils.
Les competències del Grau que es treballen a l'assignatura, total o parcialment, són les següents:
1. Capacitat per construir, explotar i gestionar les xarxes, serveis, processos i aplicacions de telecomunicacions, enteses aquestes com a sistemes de captació, transport, representació, processament, emmagatzematge, gestió i presentació d'informació multimèdia, des del punt de vista dels sistemes de transmissió.
2. Capacitat per aplicar les tècniques en què es basen les xarxes, serveis i aplicacions de telecomunicació tant en entorns fixos com en entorns mòbils, personals, locals o a gran distància, amb diferents amples de banda, incloent telefonia, radiodifusió, televisió i dades, des del punt de vista dels sistemes de transmissió.
Mòdul 1 - Conceptes bàsics.
1 Potència de senyal
2 Espectre
2.1 Pla de migració de les bandes de BI i BIII a UHF
2.2 El servei per satèl¿lit
3 La modulació
3.1 Tipus de modulació
3.2 Objectius de la modulació
4 Pertorbacions radioelèctriques
5 Limitacions en la comunicació
5.1 Limitació de l'ample de banda
5.2 Limitació del soroll
5.3 Distorsió
Mòdul 2 - Ens reguladors i normalitzadors de les telecomunicacions.
1 UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions).
2 Normalitzacions Internet i l'IETF (Internet Engineering Task Force).
3 L'Organització Internacional per a la Normalització (ISO).
4 Associació Espanyola de Normalització (AENOR).
5 Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT).
Mòdul 3 - Comunicacions guiades.
1 Història de les comunicacions submarines.
2 Parell trenat.
2.1 Aplicacions.
2.2 Característiques de transmissió.
3 Cable coaxial.
3.1 Tipus de cable coaxial.
3.2 Característiques elèctriques del cable coaxial.
4 Fibra òptica.
4.1 Aplicacions.
4.2 Característiques de transmissió.
Mòdul 4 - Televisió per medis físics.
1 Televisió per cable.
1.1 Característiques de les xarxes de cable.
1.2 Estructura d'una xarxa de cable.
1.3 Estructura d'una capçalera d'HFC.
1.4 Estructura d'una capçalera HFC multiservei.
1.5 Equips per a distribució de televisió.
1.6 Serveis que ofereix actualment una xarxa CATV
2 IPTV.
2.1 Diferència entre IPTV i televisió per Internet.
2.2 Model i història del sistema IPTV.
2.3 Arquitectura del sistema IPTV.
2.4 Xarxes d'accés telco.
2.5 Xarxa de l'usuari final.
2.6 Aplicacions addicionals per al model IPTV.
2.7 Protocols d'IPTV.
2.8 Necessitats tècniques mínimes per aprovisionar un servei IPTV.
Mòdul 5 - Comunicacions sense fils.
1 Característiques de les ones electromagnètiques.
2 Microones.
2.1 Comunicació per microones terrenals.
2.2 Microones per Satèl¿lit.
3 La ràdio terrestre.
3.1 Història de la ràdio.
3.2 Introducció a les ones de ràdio.
3.3 Bandes AM i FM.
3.4 DAB (Digital Audio Broadcasting).
4 Televisió terrestre.
4.1 Història de la TV.
4.2 Transmissió de la televisió analògica.
4.3 Emissió del senyal de televisió digital.
5 Consideracions pràctiques de la planificació i funcionament.
5.1 Planificació i Desplegament amb gap-fillers.
5.2 Càlcul de cobertura amb gap-fillers.
5.3 Exemple d'un emisor.
| Packet Tracer 7.1.1 | Programari en línia |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |