SIG i Geotelemàtica Codi:  11.581    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura introdueix els estudiants en el món dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i tot el que els envolta, com ara cartografia, geodèsia, bases de dades geogràfiques, google maps, etc. A més dona algunes pinzellades a les noves tecnologies a què han donat lloc aquests elements i que s'engloben en el terme de geotelemàtica: geoposicionament, GPS, Galileo, sistemes d'ajuda i rescat, etc. És, doncs, una assignatura que ajuda els estudiants a entendre millor un món que està en eclosió i que ja forma part de la vida quotidiana de la ciutadania. De fet, les comunicacions via satèl·lit o els dispositius mòbils són elements que qualsevol professional de l'enginyeria ha de tenir en compte ja actualment, però que seran un element clau en el futur.

Amunt

Es comença amb una contextualització dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) en el món que ens envolta. A continuació s'introdueixen els conceptes bàsics de cartografia i geodèsia i les bases de dades geogràfiques. Amb tots aquests components ja es disposa de tots els elements que constitueixen un SIG i per tant es pot entrar de ple en aquest món i les seves aplicacions.

Un cop vistos els SIG, s'expliquen les diverses aplicacions geotelemàtiques que estan actives actualment, com el GPS i Galileu. Finalment, es mostren alguns exemples de les últimes tecnologies que estan guanyant espai actualment en el món dels SIG, com la creació de Mash-up's.

L'assignatura parteix de zero pel que fa als coneixements que s'imparteixen. Tanmateix, en ella es fan servir coneixements bàsics de matemàtiques, així com de transmissió digital, bases de dades i programació. En qualsevol cas, el més important és veure com es relacionen tots aquests elements. Així, doncs, és una assignatura que es pot cursar en qualsevol moment de la titulació: al principi, per tenir un primer aperitiu de tot el que es veurà; o bé al final, per relacionar i veure aplicacions diverses dels conceptes que s'han après al llarg de la titulació.

Independentment de quan es cursi, els conceptes que s'hi imparteixen no hi ha dubte que estaran (o estan ja) presents en la vida professional (i personal) dels futurs graduats.

Amunt

Aquesta assignatura és útil per a aquelles persones que vulguin treballar en el món del geoposicionament, que en el món actual són pràcticament tots, ja que cada dia més, qualsevol aplicació es concep en el territori i en una ubicació. Així, l'assignatura pot ser útil per a professionals que es vulguin dedicar a sectors tan dispars com serveis d'assistència i rescat (SAR), espai, aeronàutica, serveis de valor afegit en comunicacions mòbils, entre molts altres.

Amunt

Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir coneixements bàsics de: 
Matemàtiques: resolució de sistemes d'equacions i geometria euclídea del pla. 
Bases de dades: a nivell fonamental.

Amunt

Per cursar l'assignatura és imprescindible haver superat: Matemàtiques I

Es recomana haver cursat (encara que no és imprescindible): Bases de dades i Física I.

Amunt

Competències del Grau de Tecnologies de Telecomunicació (el text correspon a l'oficial del BOE) en què s'emmarca l'assignatura:

  • 3. Coneixement de matèries bàsiques i tecnologies, que el capaciti per a l'aprenentatge de nous mètodes i tecnologies, així com que el doti d'una gran versatilitat per adaptar-se a noves situacions.
  • 11. Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria


Objectius:

  • Saber quin paper juguen els SIG i els sistemes de geoposicionament a la nostra societat.
  • Entendre quines dificultats té representar la Terra sobre una superfície.
  • Comprendre els diversos sistemes de coordenades i projeccions que hi ha i què vol dir cadascun.
  • Saber quins tipus de mapes hi ha.
  • Saber com es guarda la informació geogràfica.
  • Entendre què és i què no és un SIG.
  • Saber quines aplicacions pot arribar a tenir un SIG i ser capaç de pensar-ne de noves.
  • Saber què és un sistema de geoposicionament i quins serveis pot arribar a oferir.
  • Entendre com funciona un sistema de geoposicionament.
  • Saber quines són les últimes tendències en el món dels SIG.
  • Saber crear un mash-up.

Amunt

MÒDULS BREU DESCRIPCIÓ
1. Introducció als SIG Per què es fa aquesta assignatura? Quin paper juguen els SIG al món actual? Què és la geotelemàtica? Aquestes i altres preguntes es responen en aquest mòdul. És un mòdul de contextualització que permet situar-se i saber de què anirà l'assignatura.
2. Cartografia i geodèsia. Com es pot situar un punt sobre la superfície de la Terra? Com es pot representar la superfície de la Terra? Com són les dades cartogràfiques? En aquest mòdul es responen aquestes i altres preguntes sobre un dels elements bàsics dels SIG: la cartografia. S'explica com representar un punt sobre una esfera, quins sistemes de coordenades hi ha i com es pot passar a una representació bidimensional (i un mapa). A més, es mostren els diversos tipus de dades geogràfiques per poder emmagatzemar-les.
3. Bases de dades geogràfiques Si al mòdul 2 s'ha vist com és la informació que apareix en un SIG, aquí es veu com s'emmagatzema aquesta informació: les bases de dades geogràfiques. En aquestes bases de dades no només cal emmagatzemar informació alfanumèrica, sinó també gràfica, ia més d'una manera que permeti explotar aquesta informació.
4. Sistemes d'informació geogràfica

Es podria dir que és el mòdul central de l'assignatura. Hi convergeixen tots els elements que han aparegut fins ara i s'explica què és un SIG, la seva arquitectura, els tipus que hi ha, etc. També s'explica què NO és un SIG, ja que hi ha sistemes propers que sovint es confonen.

També es fa una descripció de diverses aplicacions que pot arribar a tenir un sistema com aquest, i s'hi expliquen les peculiaritats d'un projecte SIG.

5. Geotelemàtica Un cop vists els SIG i les seves aplicacions, es fa un pas més i es mostra un entorn en el qual són un agent més: el de la geotelemàtica, és a dir, les aplicacions de telemàtica basades en geoposicionament. En aquest mòdul es mostren sistemes en funcionament com els sistemes GPS o GLONASS, però també sistemes de futur, com ara el GALILEO. No només se'n mostra el funcionament, sinó també quines són les aplicacions i els serveis de valor afegit.
6. Noves tendèncias SIG. Finalment, s'expliquen algunes tendències al món del SIG que sembla que estan adquirint especial rellevància, com la creació de portals que usen GoogleMaps. Els coneguts com Mash up's.

 

L'assignatura es complementa amb el desenvolupament d'un treball pràctic.

Amunt

Sistemes d'informació geogràfica i geotelemàtica PDF

Amunt

L'estudiant disposarà en PDF dels materials didàctics corresponents a tots els mòduls de l'assignatura.
D'altra banda, a l'aula trobarà el material necessari per dur a terme la pràctica, que inclourà, entre d'altres, un programari de Sistemes d'Informació Geogràfica.

També es donarà accés a diversos fòrums i planes web que són part constituent del món dels SIG.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt