Dret públic Codi:  13.510    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Dret Públic és una assignatura de 6 crèdits enfocada a estudis diferents al Grau en dret. 

L'objecte d'aquesta assignatura està format per quatre grans blocs:

1. Els conceptes d'Estat i de Constitució i la seva evolució, els tipus de normes que formen l'ordenament jurídic l'espanyol (les seves principals característiques i llurs relacions) i els principis constitucionals que estructuren la forma d' Estat (l'Estat social i democràtic de dret), la forma de govern (la monarquia parlamentària) i l'organització territorial del poder polític espanyol (l' Estat de les Autonomies). 

2. Els drets fonamentals i les seves garanties, com a objectiu màxim de l'Estat constitucional.

3. L'organització de l'Estat, tant pel que fa als seus òrgans centrals (el que tradicionalment s'ha anomenat els òrgans constitucionals de l'Estat), com a la seva organització territorial.

4. L'Administració pública i el Dret administratiu, així com l'activitat que duen a terme les administracions públiques i els mecanismes per al seu control.

 

Amunt

El contingut d'aquesta assignatura es nodreix d'alguns conceptes bàsics que s´estudien a Introducció al Dret, i en el Grau de Criminologia serveix de base a la resta d´assignatures de Dret del mòdul fonamental (Dret penal, tant la part general com l'especial, i Execució i dret penitenciari) i està directament relacionat amb l´optativa Dret Humans. En el Grau de Relacions Laborals i Ocupació també té aquesta mateixa funció de servir de base per a les assignatures amb contingut jurídic.

Amunt

Aquesta assignatura aporta una base que és útil per a totes les sortides professionals dels graduats en Criminologia i en Relacions Laborals.

Amunt

Per a estudiar profitosament Dret Públic no cal haver superat prèviament cap altra assignatura. No obstant això, pot ser avantatjós haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret, ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. Així mateix, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi d'aquesta assignatura; en aquest sentit és recomanable conèixer, almenys a nivell bàsic, les principals corrents de la filosofia política i la història moderna i contemporània, especialment la dels països centrals del moviment constitucionalista: Gran Bretanya, França, Estats Units, Alemanya. També són especialment importants els coneixements d'història espanyola contemporània, necessària per comprendre els antecedents de les institucions juridicopolítiques i administratives actuals.

Amunt

Per a matricular-se a Dret Públic no cal haver superat prèviament cap altra assignatura, però és recomanable haver superat Introducció al Dret i, en el cas de Criminolgia, és aconsellable haver superat Política i Societat.

Amunt

 

Competències:   

En el Grau de Criminolgia està previst que en aquesta assignatura l'estudiant podrà treballar les següents competències específiques:

- Desenvolupar l'activitat de criminologia conforme als principis constitucionals, drets fonamentals i llibertats publiques.

- Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en el que es desenvolupa.      

En el Grau de Relacions Laborals i Ocupació, les competències que l'estudiant podrà treballar en el mòdul de fonaments jurídics de les relacions laborals en el que s'insereix aquesta assignatura són les següents:

Competències específiques:

· Capacitat per a analitzar la realitat social desde la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

· Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinària i d'acord amb els valors étics, per a aplicar-los a supòsits fàctics.

· Capacitat de representació tècnica en l'àmbit administratiu i processal i defensa davant dels tribunals.

Competències transversals:

· Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilizar adequadament la informació.

· Capacitat per a l'argumentació, negociació, mediació i resolució de conflictes.

 

Objectius d'Aprenentatge: 

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:  

1. Conèixer el què caracteritza l'estat com a forma d'organització política i saber identificar l'origen i evolució del constitucionalisme.

2.  Comprendre el valor jurídc de la Constitució i la seva posició en l'ordenament i conèixer els mecanismes de garantia de la seva jerarquia suprema i els criteris d'interpretació de l'ordenament jurídic conforme a la Constitució.

3. Saber quins són els tipus de normes que formen l'ordenament jurídic l'espanyol, les seves principals característiques i llurs relacions.

4. Comprendre les característiques i funcions dels principis constitucionals bàsics o estructurals de la Constitució espanyola (forma d'Estat, forma de govern i forma d'organització territorial).

5. Conèixer el fonament i l'evolució històrica dels drets humans i comprendre el concepte i el caràcter subjectiu i objectiu dels drets fonamentals i el seu règim jurídic (titularitat, exercici, límits, eficàcia, i interpretació). 

6. Conèixer les garanties dels drets fonamentals (jurisdiccionals i no jurisdiccionals) i valorar la importància de les garanties jurisdiccionals en el funcionament ordinari de l'estat constitucional.

7. Conèixer les característiques més importants dels diferents drets fonamentals.

8. Saber identificar la composició, les funcions i les relacions dels principals òrgans o institucions de l'Estat central: la Corona, les Corts Generals, el Govern i l'Administració, el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.

9. Reconèixer els principals trets definidors de l'Estat autonòmic com a model d'organització territorial de l'Estat espanyol, i de la seva administració local.

10. Conèixer el concepte d'Administració pública i de Dret administratiu.

11. Analitzar les conseqüències de la Constitució en el Dret administratiu i les Administracions públiques.

12. Saber quines són les formes de l'activitat administrativa i quins instruments jurídics s'utilitzen per a la seva realització.      

 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt


Mòdul 1: L'Estat i l'ordenament jurídic. 

1. Concepte i evolució de l'Estat.
2. La constitució i el constitucionalisme. 
3. La Constitució espanyola i les altres fonts del Dret. 
4. Els principis estructurals de la Constitució espanyola.


 Mòdul 2: Drets i llibertats. 

1. Caracterització general del sistema de drets i llibertats .
2. El règim jurídic dels drets i llibertats.
3. Les garanties dels drets i llibertats.
4. La suspensió dels drets i llibertats .
5. Els deures constitucionals.
6. Els drets i llibertats.
7. Els principis de l'art. 25 CE.


Mòdul 3: L'organització de l'Estat .

1. L'organització institucional de l'Estat central. 
2. L'organització territorial de l'Estat.


Mòdul 4: L'administració pública i el dret administratiu. L'activitat administrativa i el seu control. 

1. L'Administració pública.
2. El dret administratiu. 
3. La Consitució i les seves conseqüències en el dret admininstrariu i l'administració pública. 
4. L'acte administratiu. 
5. El procediment administratiu. 
6. Els contractes del sector públic. 
7. Els tipus d'activitat administrativa.
8. El control de l'activitat administrativa. 
9. El recurs contenciós administratiu. 

En el primer mòdul es veu una dimensió més normativa de l'Estat, perquè després d'estudiar els conceptes d'Estat i de Constitució i la seva evolució, es coneixen quins són els tipus de normes que formen l'ordenament jurídic l'espanyol, les seves principals característiques i llurs relacions. En el segon mòdul, s'estudia una altra dimensió de l'Estat constitucional, la que es fixa en les seves finalitats, i s'analitzen per tant el que n'és el seu objectiu màxim, la garantia dels drets fonamentals. Per completar la visió de l'actual Estat espanyol, en el mòdul tercer s'estudia la seva organització, començant pels seus òrgans centrals, per veure a continuació la seva organització territorial. En el mòdul quart es fa una aproximació a l'Administració pública i el Dret administratiu i s'analitzen les seves bases constitucionals i s'exposen també els diferents tipus d'activitat administrativa, els instruments a través dels que es canalitza i els mecanismes de control de l'activitat administrativa.

Amunt

Amunt

Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya. Aquests materials constitueixen la referència fonamental en el seguiment de la matèria, i tenen com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació continuada (PACs), el treball amb les guies d'estudi (GES), el treball sobre els casos pràctics proposats als mòduls, els textos complementaris que es poden trobar a l'aula i que us anirà indicant el vostre consultor, i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant. 

Per a la preparació de l'assignatura, a més a més dels materials docents, resulta bàsica la consulta de la Constitució Espanyola de 1978 i altres normes que s'indiquen a les GES, que podeu trobar a les bases de dades de la Biblioteca. Existeixen diverses recopilacions en paper (que inclouen la Constitució i les principals lleis polítiques i administratives), entre les que destaquem:

a) Leyes Políticas del Estado, a càrrec de Alberti i M.González, Civitas, Madrid, darrera edició. 

b) Leyes Políticas, a càrrec de F. de Carreras i Juan Carlos Gavara, Aranzadi, darrera edició.

c) Leyes Administrativas, a càrrec de L. Martín Rebollo, Aranzadi, darrera edició.

També és convenient estar familiaritzat amb alguna col·lecció de sentències del Tribunal Constitucional per tal de poder accedir-hi, quan s'escaigui, amb facilitat. 

Tingueu present que podreu trobar la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la legislació estatal i autonòmica en les bases de dades de la biblioteca del campus. Així mateix, també és convenient tenir a l'abast la bibliografia que s'indica al final de cadascun dels mòduls, per si és el cas fer consultes.

Finalment, per tal d'ampliar el contingut d'alguns dels apartats dels mòduls, teniu també al vostre abast, com a material complementari de l'assignatura, i en l'apartat de fonts d'informació de l'espai de recursos de l'aula, diversos articles, estudis o parts de monografies que, o bé es corresponen a lectures que s'indiquen en els mateixos mòduls, o bé són útils per aprofundir alguns dels temes tractats.

 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt