• Descripció

Les relacions laborals han experimentat un canvi progressiu i molt important en l'economia espanyola des de la transició democràtica. L'aprovació de l'Estatut dels Treballadors i les seves successives reformes, l'establiment de la negociació col·lectiva i de la configuració d'un marc de llibertats en les relacions laborals, la flexibilització del mercat de treball, el procés de globalització i, més recentment, l'impacte de la Gran Recessió, són aspectes que condicionen a diari una de les activitats que ocupa més temps al llarg de les nostres vides, el treball. L'assignatura Economia del Treball I té com a objectiu donar uns instruments bàsics per analitzar i descriure els aspectes bàsics d'aquests canvis.

Així com per situar-se i desplaçar-se en ciutats el/la visitant pot fer ús dels plànols, l'economia del treball I es planteja la configuració de mapes -el model d'oferta i demanda, els models sindicals, les teories de l'atur-, que ens ajudin a comprendre la complexitat en que es desenvolupen les relacions laborals així com la seva evolució.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura d'Economia del treball I és una assignatura obligatòria del Grau en Relacions Laborals i Ocupació i del Grau en Economia, i optativa en el Grau en Ciències Socials. Té una càrrega docent de 6 crèdits, la qual cosa comporta, aproximadament, unes 60 hores d'estudi i 30 hores de treball autònom.

Aquesta assignatura té con a objectiu presentar un conjunt d'aportacions, tant teòriques com empíriques, i des de diferents enfocaments econòmics, en l'àmbit d'estudi de l'economia laboral. Aquest camp és d'especial interès pels profunds canvis que s'està produint en els últims anys i per les seves repercussions econòmiques, socials i polítiques.

L'assignatura d'Economia del treball I forma part de la Matèria Economia del treball, teoria de les Relacions Laborals i Polítiques sociolaborals, i presenta la base teòrica per a després aprofundir d'una manera més aplicada en l'Economia del treball II, així com d'altres assignatures relacionades amb aquesta temàtica (Mercats de treball europeus, Polítiques d'ocupació, etc.) 

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura té una aplicació immediata a la realitat econòmica, social i empresarial doncs facilita la comprensió dels mecanismes de funcionament del mercat de treball. Així, encara que es tracta d'un curs bàsic per qualsevol persona que vulgui tenir un coneixement empíric i teòric de la situació laboral, a la vegada permet tenir les eines necessàries per poder realitzar possibles anàlisis generals de diferents aspectes relacionats amb el mercat de treball.

• Coneixements previs

És important tenir coneixements bàsics d'Economia, tant de microeconomia com de macroeconomia. L'anàlisi econòmic que es realitza en aquesta assignatura té un doble caràcter: microeconòmic i macroeconòmic. D'una banda, una part important de l'estudi de l'economia del treball analitza les decisions que adopten les unitats econòmiques individuals, empreses i famílies o treballadors/es, i el funcionament de mercats concrets i específics com, per exemple, el mercat de treball dels/de les enginyers/es o peons de la construcció. Aquest tipus d'anàlisi, de caràcter microeconòmic, serà el que es considerarà en els mòduls referits a l'oferta, la demanda i el funcionament del mercat de treball. 

D'altra banda, el camp d'estudi de l'economia del treball també inclou l'anàlisi d'altres qüestions que afecten el conjunt de l'economia, com és el cas del nivell agregat d'ocupació o de població activa, el salari mitjà, del nivell d'atur o el paper de l'estat en el mercat de treball. Algunes d'aquestes qüestions, més de caràcter macroeconòmic, s'estudiaran en el mòdul referit, fonamentalment, als salaris, l'atur i als sindicats. Mentre que altres qüestions més complexes, seran objecte d'estudi en l'assignatura Economia del treball II. 

• Informació prèvia a la matrícula

Grau en Relacions Laborals i Ocupació: És aconsellable cursar aquesta assignatura després d'haver superat l'assignatura d'Introducció a l'economia.

Grau en Economia: És recomanable haver superat les assignatures d'Introducció a la microeconomia i Introducció a la macroeconomia.

Grau en Ciències Socials: És recomanable haver superat les assignatures d'Introducció a l'economia, Mercats i conducta i Macroeconomia.

• Objectius i competències

Les competències que es desenvoluparan durant l'estudi de l'assignatura, segons la seva tipologia, són les següents:

• Competències bàsiques 
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Que els estudiants puguin aplicar les tècniques de recerca, cerca, recuperació, tractament i presentació de la informació.

• Competències generals
  • Contribuir a una assignació de recursos eficient i equitativa, tant en l'àmbit particular com a col·lectiu.

Grau en Relacions Laborals i Ocupació

• Competències transversals
  • Capacitat per buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

• Competències específiques
  • Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents implicats en les relacions laborals.
  • Capacitat per explicar la relació entre els processos socials i la dinàmica de les relacions laborals. 

Grau en Economia

• Competències transversals
  • Analitzar de manera crítica i sintètica (CT4)
  • Argumentar, negociar i intervenir (CT7)

• Competències específiques
  • Aplicar les principals tècniques instrumentals pròpies de l'anàlisi econòmica (CE3)
  • Manejar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica (CE4)
  • Formular polítiques que millorin l'eficiència i l'equitat de l'economia (CE9)

Grau en Ciències Socials

• Competències transversals
  • Que els estudiants siguin capaços de considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions sobre la base d'aquesta avaluació (CT2)

• Competències específiques
  • Que els estudiants puguin intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials (CE5)

Objectius

Els principals objectius de l'assignatura  I són els següents:

- Familiaritzar a l'estudiant amb els principals models d'anàlisi del les relacions laborals.

- Conèixer els principals mètodes de quantificació de les variables laborals.

- Entendre el significat del concepte d'equilibri en el mercat de treball.

- Entendre les causes que hi ha darrera l'existència de les diferències salarials.

- Conèixer quin és el rol de les organitzacions sindicals.

- Donar explicacions fonamentals de l'atur en les economies industrialitzades.

• Continguts

L'assignatura d'Economia del treball I presenta un material didàctic principal, en format de paper i de web, que s'estructura en sis mòduls amb el següent contingut:

Mòdul didàctic 1. Introducció a l'economia del treball.

Relació entre el treball i l'activitat econòmica, així com els principals mètodes de quantificació de les variables relacionades amb el mercat de treball.

Mòdul didàctic 2. L'oferta de treball.

S'analitzen els aspectes econòmics de la decisió individual de treballar.

Mòdul didàctic 3. La demanda de treball.

S'analitza els principals elements determinants de les decisions de contractació per part de l'empresa.

Mòdul didàctic 4. El mercat de treball.

S'estudia aquí el concepte d'equilibri en el mercat de treball, analitzat sota diferents condicions que poden determinar la relació entre les empreses i els treballadors. En una segona part del mòdul s'introdueixen les principals explicacions de les diferències salarials.

Mòdul didàctic 5. Els sindicats i la negociació col·lectiva.

Es descriuen els dos models principals que en economia han intentat explicar el funcionament del sindicat i posteriorment s'analitza les conseqüències que la presència sindical pot tenir sobre els salaris, la productivitat i diferents aspectes de l'economia. Es fa també, una descripció del model de negociació col·lectiva a Espanya.

Mòdul didàctic 6. L'atur.

Descripció de les principals causes del fenomen de l'atur En una segona part del mòdul s'analitza la relació que existeix entre la inflació salarial i la taxa d'atur.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material docent principal de l'assignatura són els mòduls didàctics. En concret, l'assignatura d'Economia del treball I disposa de 6 mòduls, cadascun dels quals tracta una temàtica concreta de l'economia laboral amb excepció del primer que inclou els conceptes introductoris de la disciplina. Cadascun dels mòduls, a part del contingut didàctic propi, conté una introducció i una enumeració dels objectius d'aprenentatge que persegueix, una presentació del tema per situar al lector, un resum dels elements més importants analitzats en el material i una síntesi de les principals conclusions. A la bibliografia es troben tant referències bàsiques, com referències complementaries per aprofundir en alguns dels aspectes concrets del mòdul. Addicionalment, s'acompanya d'uns exercicis d'autoavaluació amb solucionari. Finalment, hi ha unes activitats que combinen exercicis amb la proposta de visitar diferents pàgines web d'interès per a conèixer l'economia laboral i la realitat del mercat de treball espanyol.

Cal tenir present que el conjunt del material didàctic està format pel material en format paper i pel material en format electrònic al qual teniu accés des de l'aula de l'assignatura. Les propostes de solució de les PACs facilitades per l'equip docent, així com totes les explicacions que us facin arribar, també constitueix material docent. Tot material, amb independència del seu suport, és objecte d'estudi i, per tant, el seu contingut és susceptible de ser inclòs les diferents proves d'avaluació. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació