| Polítiques sociolaborals | Codi: 13.522 : 6 |
La present assignatura introdueix, descriu i analitza el paper de les Polítiques Sociolaborals, com a part de les Polítiques Publiques des d'una perspectiva interdisciplinar, abarcant de forma integrada els camps de la Politologia, de la Sociologia, de l'Economia i del Dret i la seva implementació en les polítiques públiques que tenen una base legal (lleis, reials decrets, etc.). Aquestes polítiques poden ser voluntat dels Governs, dels acords entre els agents socials (sindicats i organitzacions empresarials) o d'acords tripartits amb la participació del Govern. Les relacions laborals, la negociació col·lectiva i el desenvolupament de l'Estat del Benestar són decisions de caire polític que tenen repercussió directa dins del món del treball.
Aquest coneixement, té com a objectiu que l'alumne tingui una base sòlida per a poder tenir un criteri propi a l'hora de valorar la importància, eficiència i efectivitat que tenen pel mercat de treball les polítiques sociolaborals, tant des dels punts de vista econòmic, polític i jurídic-legal com social. Cal no perdre de vista que aquestes polítiques són una part més de les polítiques que conformen l'Estat del Benestar i tenen repercussions en els àmbits de la salut,l'educació, la dependència i l'habitatge. L'orientació de les polítiques sociolaborals és clau per entendre el joc d'equilibris entre les diferents institucions que conformen el sistema democràtic.
El primer mòdul consta d'una introducció a l'estudi de les polítiques sociolaborals en el context de les polítiques públiques; d'una visió dels fonaments de la intervenció estatal i la formació dels estats de benestar als països occidentals; d'una anàlisi de les especificitats de les polítiques sociolaborals com a part del disseny de la política pública i dela seva vinculació amb els sistemes de protecció social; i d'una descripció de les polítiques d'ocupació i les seves transformacions en el mercat laboral del nostre país.
En el segon mòdul, s'aprofundeix en els processos de precarització de l'ocupació en el mercat laboral espanyol al llarg de les últimes dècades. També es reflexiona sobre les polítiques sociolaborals com a orientacions normatives que contenen i impulsen diferents concepcions i models de societat, així com un funcionament eficient davant les noves condicions dels mercats de treball globalitzats.
El tercer mòdul se centra en la política d'ocupació europea i en com aquesta modula les polítiques d'ocupació nacionals. S'analitza el tipus de discurs ideològic que guia les directrius que elaboren les institucions europees en matèria d'ocupació amb especial incidència en l'Estratègia Europa 2020, i nocions com l'empleabilitat i la flexiseguretat.
El quart mòdul introdueix les polítiques sociolaborals per a la no-discriminació i la promoció de la igualtat d'oportunitats de diferents sectors o col·lectius socials en l'àmbit sociolaboral. Es parteix de l'estudi de les formes d'estratificació social en termes de classe, gènere, raça/etnicitat, migració, sexualitats, discapacitat, edat, etc. com a espais articuladors de desigualtats jerarquitzades. Es centra sobretot en la manera com aquestes es concreten en les relacions laborals.
L'assignatura Polítiques Sociolaborals forma part del Grau de Relacions Laborals i Ocupació del qual n'és Assignatura Obligatòria.
Aquesta assignatura està relacionada directament amb altres assignatures del Pla d'Estudis en diferents nivells. De forma directa, hi ha una relació amb les assignatures de Problemàtiques Psicosocials del món contemporani, Sociopsicologia del Treball i Teoria de les Relacions Laborals. De tota manera, de forma transversal, està relacionada pràcticament amb totes les assignatures del Pla d'Estudis.
Aquesta assignatura es caracteritza per la seva multidisciplinarietat i és útil en els camps professionals de la sociologia, psicologia del treball, ciències jurídiques, relacions laborals, gestió dels recursos humans i formació. El caràcter d'assignatura obligatòria permet adquirir els coneixements i competències necessaris per realitzar tasques en el camps assenyalats, ja que els continguts dels mòduls no es centren, solament, en les polítiques sociolaborals enteses com un concepte autònom, sinó també, com a part de la conformació que de l'estat del benestar s'ha fet a l'Europa occidental, fonamentalment, després de la Segona Guerra Mundial. A més, intenten establir la relació de decisions polítiques que afecten a les persones més enllà de la seva condició de treballadors, la de ciutadà.
Arrel dels continguts tractats, observareu que aquests tenen relació amb camps d'interès diversos, sobretot: el dret (normativa laboral i condicions de salut i d'educació de caràcter universal, prestacions per jubilació,etc.); i la sociologia com eina per entendre l'evolució de les polítiques públiques com un aprofundiment de concepcions diferents del model de societat, l'aplicació de la normativa a les relacions laborals i els equilibris de poder que es donen a les empreses o la formació com una base d'adaptació continua als canvis tècnics i professionals en un món en permanent transformació.
Si bé, no calen coneixements previs per a cursar aquesta assignatura, totes aquelles experiències prèvies, ja siguin acadèmiques, professionals o fins i tot personals, us ajudaran a una millor comprensió dels temes que es tracten.
A més a més, els temes que es tracten són de transcendència social i de gran repercussió en el nostre entorn quotidià. Tots teniu informació bàsica de molts dels assumptes que analitzarem durant el curs. Els materials us ajudaran a conformar una visió argumentada de les conseqüències de determinades polítiques públiques i la seva incidència en el model social del nostre país.
No és necessària cap informació prèvia, en cas de voler prèviament familiaritzar-se amb els continguts de l'assignatura, es recomana llegir:
- CES (2021). Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral. Espanya 2019. Madrid: CES (Edició impresa i edició digital en: https://www.ces.es/documents/10180/5286877/Memoria-Socioeconomica-CES-2021.pdf/af702ed1-cf28-9a21-abae-59065298a14b Aquesta pàgina WEB conté enllaços amb les CES de les Comunitats Autònomes, amb el CES de la Unió Europea i amb els CES dels països membres de la UE. A més, es troben enllaços d'altres institucions i Governs.
La realització de l'assignatura ha de permetre a l'alumnat assolir els següents objectius:
- Contextualitzar l'evolució de les polítiques sociolaborals en el marc dels estats de benestar i en el desenvolupament de la política d'ocupació i de la política social.
- Identificar les polítiques sociolaborals locals, regionals, nacionals i internacionals, per entendre millor les pràctiques de gestió de l'ocupació i de protecció social.
- Reflexionar sobre les polítiques sociolaborals no solament com a polítiques aplicades, sinó com a orientacions normatives que contenen i impulsen diferents concepcions i models de societat.
- Relacionar els canvis produïts en les polítiques sociolaborals a Espanya concretades en reformes successives del mercat de treball, amb determinades transformacions econòmiques i polítiques concomitants.
- Identificar el paper que té l'estratègia d'intervenció per a l'ocupació definida per les institucions europees i, analitzar-ne l'impacte en les polítiques d'ocupació nacionals.
- Reconèixer les formes d'estratificació social en termes de classe, gènere, raça/etnicitat, migració, sexualitats, discapacitat, edat, etc. com a espais articuladors de desigualtats jerarquitzades i la manera com es concreten en les relacions sociolaborals.
- Avaluar els mètodes d'intervenció social i les polítiques públiques que s'han desenvolupat per a l'abordatge i l'erradicació de les diverses formes de discriminació, cada vegada més complexes i múltiples.
Les competències transversals del grau de Relacions laborals que es treballaran en aquesta asignatura són les següents:
- Capacitat per adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
- Capacitat per analitzar, organitzar i planificar la pròpia activitat de manera òptima.
- Capacitat per buscar, identificar, analitzar i utilitzar adequadament la informació.
- Capacitat d'analitzar l'entorn i els canvis que s'hi succeeixen.
- Capacitat per l'anàlisi crític i la síntesi.
Les competències específiques del Grau de Relacions laborals que s'aborden en aquesta asignatura són:
- Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents implicats en les relacions laborals
- Capacitat per elaborar, implementar i avaluar polítiques d'ocupació i estratègies de promoció socioeconòmiques i d'inserció laboral
Les competències pròpies de l'assignatura són:
- Entendre el paper de les Polítiques Sociolaborals en l'actual entorn socioeconòmic.
- Identificar el paper de les Polítiques Sociolaborals en el context de les Polítiques Públiques.
- Conèixer i entendre els fonaments de la intervenció pública en la formació de l'Estat del Benestar en els països occidentals.
- Comprendre la vinculació dels sistemes de protecció social i les polítiques d'ocupació així com la seva evolució fins l'actualitat.
- Analitzar les directrius en matèria tant d'ocupació com de desocupació de les Institucions Europees i les seves implicacions socials i econòmiques.
- Identificar i analitzar la igualtat/desigualtat d'oportunitats de diferents sectors o col·lectius tant des d'un punt de vista teòric com de les concrecions que s'han efectuat en aquest camp al nostre país.
Es compon dels següents blocs de continguts:
1: Aproximació a l'estudi de les polítiques sociolaborals com a polítiques públiques.
- Les polítiques sociolaborals com a polítiques públiques.
- Les polítiques sociolaborals i les transformacions recents del mercat laboral.
- Polítiques d'ocupació europees.
- El mètode obert de coordinació: el cas de l'Estratègia Europea per a l'Ocupació (EEO)
2: Les polítiques sociolaborals en el context de la precarització de l'ocupació.
- La crisi política de les polítiques sociolaborals.
- De l'especialització flexible a la flexibilitat precaritzadora.
- La desregulació política del mercat de treball.
3: Polítiques sociolaborals per a la no-discriminació.
- Gènere i discriminació laboral. La desigualtat en les dones i la crítica feminista.
- Discriminacions racials i ètniques. Migració, ciutadania i ocupació.
- Discriminació i sexualitats. El col·lectiu LGTB en el treball i l'ocupació.
- Discapacitat i discriminació: de l'exclusió a la diversitat funcional.
- Altres motius de discriminació laboral.
- Perspectives teòriques emergents per a abordar discriminacions múltiples.
| Les polítiques sociolaborals en el mercat de treball espanyol: evolució de les principals reformes laborals | Web |
El material de l'assignatura és la referència bàsica en el seguiment de la mateixa i té com a objectiu estimular el procés d'aprenentatge.
Aquests quatre mòduls marquen el contingut fonamental que s'haurà d'estudiar i assimilar.
A més, per ampliar aspectes de contingut, es pot recórrer a diversos materials de lectura recomanada de cadascun dels mòduls i durant el curs es facilitaran a l'aula els documents i/o referències que es considerin necessaris.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|