Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions Codi:  13.523    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Els continguts d'aquesta assignatura permeten veure el conflicte com una oportunitat, una eina per a transformar les relacions laborals més immediates. Mostren una triple visió del conflicte des de la psicologia social, la psicologia de les organitzacions i la sociologia. Així doncs, com d'altres assignatures obligatòries del Grau de Relacions Laborals i Ocupació té un caràcter multidisciplinari.


Els continguts teòrics i pràctics d'aquesta assignatura giren entorn de dues perspectives diferents, però complementàries, de com abordar el conflicte en el context laboral. Totes elles expliquen el conflicte tenint en compte el sentit relacional que s'estableix entre els diferents aspectes que l'estructuren.


Des de la primera perspectiva, la psicologia social i organitzacional, es planteja que el conflicte es construeix en el context d'una interacció discursiva i es destaca la importància que el llenguatge pren en aquesta construcció. Des de la segona perspectiva, la sociologia, s'exposa que el conflicte està emmarcat en el context històric que el determina i el configura.


La visió general del conflicte que s'ofereix passa per definir-lo com un procés de canvi, que no és necessàriament negatiu, i que pot i ha de ser abordat des d'una àmplia perspectiva construïda a partir de les aportacions de les disciplines a dalt explicitades. Per tant, el conflicte no és bo ni dolent en si mateix sinó que pren un valor positiu si la seva gestió és positiva.

A més, cadascuna de les PACs conté un qüestionari no avaluable i voluntari (a l'eina "qüestionaris") que us servirà per reforçar els coneixements dels diferents temes i continguts de cara a treballar les PACs o les proves d'avaluació final. A final de semestre, valorarem els resultats del primer intent de cada qüestionari de les persones que els omplin a la nota final per tal de valorar la participació i la proactivitat dels estudiants.


Amunt

Donat aquest caràcter multidisciplinari, les competències, els coneixements, les habilitats i les actituds que l'alumnat adquireixi en finalitzar aquesta assignatura, s'amplien o es poden ampliar, amb els continguts teòrics exposats en altres assignatures obligatòries del pla d'estudis com ara: Tècniques d'expressió, argumentació i negociació, Persones i organitzacions, Fonaments psicosocials del comportament humà i Sociopsicologia del treball. Alhora, el contingut de l'assignatura Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions suposa un punt i a part respecte a la visió reguladora que el dret ofereix entorn el conflicte, tot i que els continguts d'aquesta assignatura són compatibles amb la visió que d'altres assignatures fonamentades en el dret proposen.


A Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions s'aborda el conflicte com el canvi que possibilita la redefinició dels contextos laborals. L'assignatura guarda relació directa amb les assignatures Organització d'empreses i Política i direcció de persones, en el sentit que aquestes ofereixen una visió dels diversos escenaris en els quals cobren importància la negociació i gestió dels conflictes. També guarda una estreta relació amb les assignatures Polítiques sociolaborals, especialment perquè aborden temàtiques similars, encara que des de perspectives complementàries.

Amunt

Com la resta d'assignatures del Grau de Relacions Laborals i Ocupació, els camps professionals en què es projecta Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions estan relacionats amb la direcció de persones i el coneixement del mercat de treball: l'assessorament a empreses sobre el treball humà, la direcció de recursos humans, la gestió de recursos humans, la gestió d'empreses intermediàries en el mercat laboral, les auditories laborals, la consultoria sociolaboral, els agents d'ocupació, els serveis d'estudis i, especialment, mediació i negociació laboral.

Amunt

Per tal de cursar Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions no és imprescindible haver superat el contingut d'altres assignatures del grau. L'orientació de Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions és multidisciplinari tot proposant un model d'explicació i gestió dels conflictes des d'una òptica compatible amb d'altres continguts treballats per l'estudiantat. Tot i això, conèixer els conceptes fonamentals de les organitzacions permetrà una certa familiarització amb el lèxic que serà d'ajuda a l'hora d'assimilar l'assignatura. Per tant, cal, en aquest sentit, el seguiment de les indicacions que formuli el personal docent i els seus suggeriments de matrícula. 

Amunt

Totes les persones professionals amb equips humans al seu càrrec trobaran especialment útils els continguts d'aquesta assignatura. Unes altres beneficiades seran les persones que desenvolupin tasques de gestió de recursos humans, de representació sindical, d'intermediació laborals i d'assessoria en les organitzacions.


Quant a les persones que són professionals liberals, aprendre a gestionar constructivament les diferències entre col·legues o la complexa coordinació amb professionals aliens a la seva especialitat, redundarà a donar un servei de qualitat als seus clients. També la persona professional liberal que entén que els encàrrecs dels clients responen en última instància a necessitats de canvi, abordarà constructivament els conflictes, ja que inevitablement aquests es produeixen com a processos que, lluny de ser evitats, han de ser gestionats constructivament.


Si considerem el conflicte com agent de canvi necessari i positiu en les relacions humanes, podríem parlar sense exagerar "de les nostres negociacions diàries" amb la família, amistats, veïns, etc. En el context laboral i professional, fàcilment podem observar que les nostres interaccions amb els altres, independentment del lloc que ocupem, duen implícites un conjunt d'atribucions i pressupostos en negociació permanent.

Amunt

Les competències transversals del Grau en Relacions laborals i ocupació que es treballaran en aquesta assignatura són les següents:  


  • Actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
  • Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.
  • Argumentació, negociació, mediació i resolució de conflictes.

Les competències específiques d'aquesta assignatura són les següents:

  • Capacitat per explicar la relació entre els processos socials i la dinàmica de les relacions laborals.

Destaquen com a objectius generals de l'assignatura els següents:

  •  Identificar i estudiar el conflicte organitzacional, els seus tipus, les respostes de les organitzacions i les possibilitats de transformació.
  •  Reflexionar i estudiar el model de gestió positiva del conflicte, conèixer com el conflicte pot estimular el rendiment, identificar i gestionar les emocions i el poder per a  transformar la situació de conflicte a les organitzacions.
  •  Conèixer els principals mitjans alternatius de gestió del conflicte, els paradigmes i models de gestió, basats especialment en la negociació i mediació, els seus processos i tècniques i les últimes aplicacions vinculades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

Amunt

L'assignatura es composa de 3 mòduls:

Mòdul 1: Dinàmica i gestió del conflicte. La perspectiva psicosocial. En aquest mòdul  es realitza una introducció a les principals conceptualitzacions i teories psicosocials per a  comprendre la dinàmica del conflicte i els seus mecanismes de gestió. S'estudien diferents aspectes clau inherents en la construcció psicosocial del conflicte per valorar possibilitats de canvi, de transformació i d'aplicació a través de la negociació a la realitat organitzacional.

Mòdul 2: Teories del conflicte i negociació laboral. Una perspectiva sociològica. En aquest mòdul  s'estudien les dues nocions centrals, el conflicte i la negociació, i es fa a partir de la seva vinculació sociològica amb el sistema de relacions laborals. Es presenta el conflicte relacionat històricament amb el canvi social i els  diferents pactes i regulacions de les estructures i institucions socials. El conflicte es presenta des d'una noció instrumental que permet el desenvolupament d'estratègies racionals i conductes deliberades. Per això, la negociació es presentada com el canal principal per a la regulació i gestió de les relaciones laborals a les institucions i organitzacions. 

Mòdul 3: La gestió del conflicte a les organitzacions. En aquest mòdul es tracta el model de gestió positiva del conflicte i les tècniques de gestió. També s'exposen les diferents estratègies i tècniques per a estimular el conflicte amb l'objectiu d'optimitzar el rendiment de les organitzacions. A més es presenta, el paper que el poder i les emocions exerceixen  en les organitzacions. Finalment, es presenten els diferents estils i conductes per gestionar el conflicte organitzacional.

Amunt

Amunt

El contingut de l'assignatura està recollit en l'apartat Recursos d'Aprenentatge de cada repte i consta dels següents mòduls publicats en diferents formats digitals:

Baleriola, Enrique. (2023). Les Dinàmiques Psicosocials en la Comprensió i Gestió del Conflicte. UOC.

Tirado, Francisco. (2023). Les Dinàmiques Sociològiques en la Comprensió i Gestió del Conflicte. UOC.

Ucero, Marcel·lí. (2023). La Gestió del Conflicte en les Organitzacions. UOC.

Per ampliar alguns aspectes del contingut, l'alumnat disposa d'una sèrie de lectures, vídeos i materials addicionals als NIU per treballar, ampliar i donar suport a les justificacions i els arguments de les PACs. Addicionalment, existeix una compilació de les referències d'aquestes lectures, que es poden trobar al final de cada mòdul en els apartats bibliografia bàsica i bibliografia complementària.


Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt