| Introducció al dret processal | Codi: 13.527 : 6 |
El procés constitueix l'instrument per obtenir la tutela judicial dels drets subjectius. Com tal, ha d'adaptar-se a les peculiaritats i naturalesa de les normes jurídiques, a l'efectivitat de les quals pretén servir. La doctrina ha elaborat una teoria general del procés que és comú al dret processal civil, penal, laboral i contenciós-administratiu. Aquests aspectes comuns a totes les branques del Dret processal constitueixen l'objecte de la introducció al dret processal.
L'assignatura permetrà que l'estudiant adquireixi un coneixement inicial dels problemes derivats de la realització judicial del dret substantiu de manera que es pugui formar una idea més completa i realista dels problemes que entranya aquesta regulació jurídica. Existeixen, a més a més, certs aspectes del dret substantiu que no es poden entendre completament sense relacionar-los amb les condicions en què es produeix la seva realització processal.
Així doncs, aquesta assignatura proporciona a l'estudiant una base necessària de coneixements generals per afrontar l'estudi del procés laboral, que serà objecte d'estudi a l'assignatura de dret processal laboral.
Tot i el caràcter introductori de l'assignatura és necessari que l'estudiant estigui familiaritzat amb determinats conceptes jurídics i, especialment amb el dret laboral substantiu, pel que és molt recomanable l'estudi previ de les assignatures on s'estudia aquest.
És recomanable l'estudi previ de les assignatures d' Introducció al dret, Dret públic, Dret de l'empresa, Dret del treball individual I i Dret del treball individual II.
Els objectius i competències definits per aquesta assignatura són els següents:
Competències específiques:
- Capacitat per analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Capacitat per interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinària i d'acord amb els valors ètics, per aplicar-los a supòsits fàctics.
- Capacitat de representació tècnica en l'àmbit administratiu i processal i defensa davant els tribunals.
Competències transversals:
- Capacitat per buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.
- Capacitat per a l'argumentació, negociació, mediació i resolució de conflictes.
Totes aquestes competències es concreten en els següents coneixements acadèmics i disciplinars (coneixements teòrics i pràctics de l'assignatura).
- Situar la jurisdicció com a funció de l'Estat i estudiar la seva naturalesa i abast, distingint-la de les altres dues grans funcions de l'Estat: legislació i Administració.
- Analitzar quines són les principals característiques de la jurisdicció així com les principals garanties establertes en la Constitució per al seu exercici i descriure els principis que informen la organització jurisdiccional a l'Estat espanyol.
- Comprendre el concepte d'ordre jurisdiccional i estudiar quines son les especialitats de cadascun dels ordres de la jurisdicció ordinària. Conèixer quina és la composició dels òrgans jurisdiccionals i la formació dels seus titulars. Conèixer com es composa i organitza el Consell General del Poder Judicial, així com les seves principals atribucions, i els òrgans als que s'encomana el govern intern dels jutjats i Tribunals.
- Iniciar-se en l'estudi del procés com a eina de la funció jurisdiccional a partir de l'examen dels seus principis i formes fonamentals.
- Estudiar els principals drets de què gaudeixen els ciutadans davant de l'administració de justícia, tot analitzant el contingut del dret fonamental a la tutela Judicial efectiva i el concepte d'acció, com un dels eixos bàsics de la disciplina.
- Estudiar les diferents formes i modalitats de resolucions judicials i els possibles vicis en què poden incórrer els actes processals, les seves conseqüències i possibles formes de subsanació.
A) Índex de continguts
Mòdul 1: La Jurisdicció
1. La relativitat del concepte de jurisdicció. Dificultats per a oferir-ne una
noció abstracta
2. L'abolició de la justícia privada o autoajuda
3. La jurisdicció com a potestat pública encaminada a l'actuació o realització
del dret en el cas concret
4. La jurisdicció i la resta de les potestats bàsiques de l'Estat: administració
i legislació
5. Els òrgans jurisdiccionals
6. Els ordres jurisdiccionals
7. Conflictes de jurisdicció, conflictes de competència i qüestions de competència
8. La independència i la imparcialitat com a eixos de tota la regulació de la
jurisdicció
9. Unitat jurisdiccional
10. Exclusivitat
11. La responsabilitat en l'exercici de la funció jurisdiccional
12. El poder judicial
13. El personal jurisdiccional i la carrera judicial
14. L'oficina judicial i el personal no jurisdiccional
Mòdul 2: L'acció o el dret dels justiciables d'obtenir la tutela judicial
1. L'acció com a dret diferent i instrumental al dret subjectiu material exercitat en el procés
2. L'acció en el procés civil: les concepcions abstracta i concreta
3. L'acció en el procés penal: la validesa exclusiva de la concepció abstracta
4. L'acció o dret d'obtenir la tutela judicial com a dret constitucionalitzat: l'article 24.1 CE com a dret d'obtenir una resolució sobre el fons degudament motivada
5. Altres continguts que integren el dret a la tutela judicial efectiva recollit en l'article 24.1 CE
Mòdul didàctic 3: El procés
1. Procés, procediment i judici
2. Naturalesa jurídica del procés. Les càrregues processals
3. Procés de declaració, procés d'execució i procés cautelar
4. Procés civil, penal, contenciós administratiu i laboral
5. Referència a les fonts del dret en l'àmbit processal: l'aplicació de la llei processal en el temps i en l'espai, i els usos forenses
6. Els principis del procés i del procediment
7. Els actes processals
8. Els mètodes de resolució extrajudicial dels conflictes
9. Implicacions econòmiques del procés: el dret a l'assistència jurídica gratuïta i les taxes judicials
b) Relació entre els mòduls docents
Cadascun dels mòduls es dedica a l'estudi de tres elements essencials del dret processal en el bé entès que els esmentats elements: acció, jurisdicció i procés no poden actuar de forma independent, ni conceptualment ni des del punt de vista pràctic.
La jurisdicció és la potestat estatal d'aplicar el dret al cas concret resolent el conflicte social plantejat (Mòdul 1). Això, com hem vist, ens porta, entre altres extrems, a l'estudi dels Jutges i Tribunals que són els qui exerceixen la jurisdicció jutjant i fent executar el jutjat.
Però els Jutges no actuen en el buit, la seva activitat adquireix sentit en la mesura en què hi ha parts, ciutadans que acudeixen davant dels Tribunals sol·licitant tutela judicial en un cas concret (Mòdul 2).
El debat que s'entaula entre les parts a fi d'obtenir una resolució judicial que vingui a resoldre el cas i, a ser possible, a satisfer les seves pretensions, no es desenvolupa de manera lliure, sinó que segueix un mètode concret, el procés (Mòdul 3).
El material didàctic de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria, i té com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització dels proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les guies d'estudi (GES), el treball sobre les activitats proposades als mòduls i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant i l'aprofundiment en els continguts a partir de documents complementaris en format electrònic.
S'ha optat per dividir els mòduls segons els tres conceptes fonamentals de la nostra disciplina: jurisdicció, acció i procés. La jurisdicció seria el nucli central del Dret processal; l'acció seria la força motriu que enceta l'aparell judicial; i el procés, l'instrument (o mètode jurisdiccional) amb què s'exerceix la potestat jurisdiccional.
D'altra banda, dins l'espai virtual de l'aula és troben a disposició de l'estudiant les guies d'estudi (GES), la funció dels quals és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|