| Dret de la Seguretat Social II | Codi: 13.531 : 6 |
L'assignatura Dret de la Seguretat Social II constitueix la segona aproximació a l'estudi del règim jurídic dels diversos instruments de protecció dirigits a donar cobertura a aquells riscos que l'individu pot patir al llarg de la seva existència.
L'objectiu de l'assignatura és, en primer lloc, analitzar el règim jurídic vigent de la pensió contributiva de jubilació, analitzant les diverses modalitats existents que permeten, tal i com va senyalar el Legislador fa anys, un accés "gradual i flexible" a la jubilació. En concret, la jubilació ordinària, la jubilació anticipada, de mutualistes i no mutualistes, la jubilació parcial, la jubilació flexible, la jubilació especial als 64 anys i la pensió de vellesa SOVI.
En segon lloc, es pretén fer una aproximació bàsica als aspectes de major rellevància en el règim jurídic de la protecció de les situacions de mort i supervivència. A aquests efectes, es pretén en primer lloc, identificar el conjunt regulador bàsic d'aquesta situació de necessitat.
A continuació, es ressaltaran els aspectes clau de l'accés a la protecció de mort i supervivència, com són els de afiliació i alta, cotització. En aquest sentit, es presta especial atenció a la pensió de viduïtat, distingint la protecció dispensada a les parelles casades, les parelles de fet i el que s'anomenen els cònjuges històrics. En fi, el bloc corresponent a la pensió de viduïtat se centrarà en la dinàmica i molt especialment en la descripció de les causes d'extinció de la pensió de viduïtat. També s'aborda l'estudi de les pensions d'orfandat i les pensions i subsidis en favor d'altres familiars. Finalment, des d'un punt de vista material el text se centra en les dues prestacions a tant alçat previstes dins del conjunt protector de mort i supervivència: l'auxili per defunció i la indemnització per a supòsits de defunció derivada de contingències professionals.
En tercer lloc, s'analitza les normes que regulen la protecció per desocupació en el nostre ordenament jurídic, és a dir, la cobertura que es preveu tant a títol contributiu com assistencial pels treballadors que prèviament han cotitzat per aquesta contingència. Així mateix també es recullen aquells programes que l'Estat destina a donar cobertura a qui han esgotat tant la prestació com el subsidi per desocupació dispensats pel Sistema de la Seguretat Social. Amb aquest objectiu, s'analitzen les modalitats i nivells de protecció, la definició de la contingència, la dinàmica de la prestació per desocupació considerant no només l'àmbit subjectiu sinó els requisits d'accés, amb especial atenció a la situació legal de desocupació, la quantia, durada, suspensió, extinció, gestió, pagament, etc de la mateixa. Atenció que es reprodueix, així mateix, en el nivell assistencial o subsidi de desocupació i en les ajudes complementàries a aquesta protecció agrupades en forma de renda activa d'inserció o en programes específics per la requalificació dels treballadors aturats.
En quart lloc, es tracten les pensions no contributives i l'assistència social, prestant especial atenció, al coneixement del contingut constitucional del nivell no contributiu de la Seguretat Social i als precedents legislatius preconstitucionals. L'estudi també es centra en els aspectes bàsics del règim jurídic de la pensió de jubilació no contributiva i de la pensió d'invalidesa no contributiva. Així mateix, també es pretén conèixer l'existència d'altres àmbits de protecció del nivell no contributiu, tals com les prestacions per raó de necessitat a favor dels espanyols residents en l'exterior i retornats; així com la regulació de l'assistència social, el seu abast i el seu contingut bàsic.
Finalment, partint de que el sistema espanyol de Seguretat Social és dualista i està fragmentat entre el Règim General i els Règims Especials, s'analitza aquesta distinció i les característiques i particularitats d'aquests últims. Així mateix, també s'estudia els anomenats Sistemes especials (que fins a data d'avui, només s'han introduït en el Règim General).
Els perfils professionals als quals es poden aplicar els coneixements adquirits en aquesta assignatura són molt variats: des de l'assessorament d'empreses i institucions públiques a la defensa jurídica dels subjectes individuals o col·lectius de les relacions laborals.
Pel seguiment d'aquesta assignatura és imprescindible tenir interioritzats els coneixements relatius al Dret del Treball Individual i a la primera part del Dret de la Seguretat Social.
És recomanable haver cursat les assignatures Dret del Treball Individual I, Dret del Treball Individual II i Dret de la Seguretat Social I.
Competències i objectius
Les competències transversals es treballen en aquesta assignatura són:
- Capacitat per a l'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
I les competències específiques que es treballen en aquesta assignatura són:
- Capacitat per identificar els principis jurídics, així com les institucions jurídiques especifiques de l'àmbit laboral.
- Capacitat per interpretar el sistema jurídic des de la perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per aplicar-los a supòsits fàctics.
- Capacitat per assessorar i gestionar en matèria de contractació laboral, ocupació, seguretat social i protecció social complementària.
- Capacitat de representació tècnica en l'àmbit administratiu i processal i defensa davant dels Tribunals.
Totes aquestes competències es concreten en els objectius generals següents:
· Conèixer el règim jurídic vigent de la pensió contributiva de jubilació, analitzant les diverses modalitats existents.
· Analitzar els aspectes de major rellevància en el règim jurídic de la protecció de les situacions de mort i supervivència.
· Estudiar les normes que regulen la protecció per desocupació en el nostre ordenament jurídic, a nivell contributiu, no contributiu i assistencial.
· Conèixer les pensions no contributives i l'assistència social.
· Saber distingir entre el Règim General i els Règims Especials, i les particularitats que suposen els sistemes especials, fins ara, només presents al Règim General.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".
NÚMERO DE PAC D'AQUESTA ASSIGNATURA:
L'avaluació continua d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PAC.
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en les següents Unitats d'Aprenentatge:
Unitat 1. La Jubilació.
1. Regulació i tipologia de la pensió de jubilació
2. La pensió de jubilació ordinària
3. La jubilació especial als 64 anys
4. La jubilació anticipada
5. La jubilació parcial
6. La jubilació flexible
7. La pensió de vellesa SOVI
Unitat 2. Mort i Supervivència.
1. Marc Regulador.
2. Requisits d'accés. Alta, cotització i període de convivència
3. Defunció com fet causant. Origen comú o professional.
4. Auxili per defunció.
5. La protecció de la viduïtat.
6. La pensió d'orfandat.
7. Prestacions a favor de familiars.
8. Indemnització especial a tant alçat.
Unitat 3. La desocupació, les pensions no contributives i l'assistència social
1. Caràcters generals de la desocupació.
2. Nivell contributiu. La prestació per desocupació.
3. Nivell assistencial. El subsidi per desocupació.
4. Regles d'aplicació comú al règim contributiu i assistencial.
5. Programes específics per desocupats.
6. Els antecedents de la protecció no contributiva a Espanya.
7. La protecció no contributiva i l'assistència social en la Constitució Espanyola.
8. La regulació de les pensions no contributives.
9. La pensió d'invalidesa no contributiva: concepte i beneficiaris.
10. La pensió de jubilació no contributiva: concepte i beneficiaris.
11. Aspectes comuns a les pensions no contributives d'invalidesa i jubilació.
12. Jurisprudència en matèria de pensions no contributives.
13. L'Assistència Social.
Unitat 4. Els sistemes especials i els règims especials de la Seguretat Social.
1. Sistemes especials i règims integrats en el règim general (sistema especial agrari i sistema dels empleats de la llar, representats de comerç, artistes, professionals taurins).
2. Règims especials: règim especial de treballadors autònoms, règim especial dels treballadors del mar, règim especial de la mineria del carbó, règim especial dels estudiants
El material bàsic per preparar l'assignatura el constitueixen els mòduls didàctics que facilita la Universitat.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|