| Dret sancionador en materia social | Codi: 13.538 : 6 |
L'assignatura Dret Sancionador en matèria social pretén dotar a l'estudiant de la capacitat i els coneixements per emprar els mecanismes legals habilitats per l'ordenament jurídic per garantir el compliment de les normes laborals i de la Seguretat Social.
En aquesta assignatura es presta especial atenció, per una banda, a la via administrativa i, molt particularment, a la Inspecció de Treball i Seguretat Social i al procediment sancionador administratiu; i, per una altra, al tractament que el Dret Penal ha prestat a l'incompliment d'aquestes disposicions legals.
I tot plegat, tenint molt present l'àmbit judicial i totes les jurisdiccions implicades (penal, laboral i administrativa).
L'assignatura "Dret Sancionador en matèria social" forma part de la menció jurídico-laboral. Guarda estreta relació amb altres assignatures. Amb el Dret Constitucional, ja que hi ha drets fonamentals i principis rectors de política social i econòmica que tenen contingut específicament laboral relacionats amb el dret sancionador. Amb el Dret del Treball i de la Seguretat Social, ja que és l'àmbit substantiu sobre el què s'aplica aquest dret sancionador. Amb el Dret Administratiu ja que l'Administració Laboral intervé tant en les relacions individuals com en les col·lectives, i el procediment sancionador és un procediment administratiu especial. Finalment, amb el Dret Penal, de qui el Dret Administratiu Sancionador obté els principis bàsics i que, a més, conté figures infractores i sancionadores pròpies. Això fa necessari emprar conceptes adquirits en les esmentades assignatures per poder estudiar temes de la present.
El Dret Sancionador en matèria Social, en sentit estricte, s'aplica tant a les relacions laborals com a les col·lectives i també inclou altres àmbits, com ara la Seguretat Social, l'estrangeria, la prevenció de riscos laborals o les societats cooperatives de treball associat.
Això suposa una important necessitat d'assessorament per a les parts implicades i, en cas de actuació inspectora, d'assistència lletrada davant de l'Administració. Conseqüentment, els departaments de recursos humans de les empreses i, fins i tot dels ens públics, tenen assessors laborals que solen ser Graduats en Relacions Laborals o Graduats en Dret.
Donat l'elevat nombre d'actuacions inspectores en aquestes matèries hi ha un important col·lectiu d'advocats especialitzats en matèria laboral. Els temes que solen defensar es refereixen tant a reclamacions de treballadors davant empresaris com davant les entitats gestores de la Seguretat Social, i altres actuacions d'ofici de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
No és menyspreable el nombre de funcionaris estatals i de comunitat autònoma que es relacionen amb aquestes matèries: Inspectors de Treball i Seguretat Social, Sotsinspectors Laborals, Tècnics i Lletrats de les entitats gestores de la Seguretat Social, etc.
És important tenir coneixements sobre les matèries pròpies del dret substantiu sobre el què s'aplica el Dret Sancionador en matèria social, molt especialment el Dret del Treball i el Dret de la Seguretat Social. També és important conèixer el procediment administratiu comú.
Competències i objectius
Les competències transversals són:
- Capacitat per a l'anàlisi crític i la síntesi.
Les competències específiques són:
- Capacitat per assessorar i gestionar en matèria de contractació laboral, ocupació, seguretat social i protecció social complementària.
- Capacitat de representació tècnica en l'àmbit administratiu i processal i defensa davant dels tribunals.
Totes aquestes competències es concreten en els objectius generals següents:
- Introduir a tots aquells que s'inicien en aquesta disciplina en els conceptes bàsics del règim sancionador, deixant molt clara la distinció entre la dualitat penal i l'administrativa.
- Entendre els aspectes fonamentals de l'acció punitiva de l'Administració, el procés sancionador administratiu, les infraccions i les eventuals responsabilitats i el paper de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social en tot aquest procés.
- Comprendre les especificitats dels principis limitadors del poder punitiu estatal, la teoria del delicte i la descripció dels delictes socio-laborals.
Unitat 1. Conceptes generals
- Dret del Treball, Dret Sancionador i marc constitucional.
- Dret del Treball i relació amb el dret Penal i el dret administratiu. Sancions administratives i penes en l'ordenament social.
- Sanció: Concepte general. Delimitació dels conceptes d'infracció i sanció. Tipus de sancions i mesures preventives.
- La dualitat penal i administrativa del Dret Sancionador (distinció del règim aplicable).
- Fonts normatives del Dret Sancionador del Treball.
- Organigrama - Infraestructura administrativa sancionadora.
- Jurisdiccions implicades (penal, laboral, administrativa).
Unitat 2. Aspectes generals dret administratiu sancionador
- El Dret Administratiu Sancionador: L'actuació punitiva de l'Administració.
- Antecedents, LISOS i disposicions generals.
- Les infraccions administratives en l'Ordre Social: Elements subjectius i objectius. Classes de sancions administratives. Graduació de les sancions. La reincidència. Prescripció de les sancions.
- Principis de la potestat sancionadora de l'administració: Principi de legalitat; Principi d'irretroactivitat; Principi de tipicitat; Principi de proporcionalitat; Principi de prova de la culpabilitat i presumpció d'innocència; Principi "non bis in idem"; Principi de responsabilitat.
Unitat 3. Infraccions administratives
- Infraccions administratives: Infraccions en matèria de relacions laborals; Infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals; Infraccions en matèria d'ocupació, emigració, moviments migratoris i treball d'estrangers; Infraccions en matèria d'empreses de treball temporal, empreses usuàries i cooperatives; Infraccions en matèria de Seguretat Social.
Unitat 4. La inspecció de treball
- La Inspecció de Treball i Seguretat Social: estatut del personal al servei de la inspecció de treball, organització, actuació i funcions principals. Classes d'Actes. Presumpció legal de certesa; procediment i actuació d'Inspecció de treball (iniciació; modalitats d'actuació dels inspectors; coordinació i col·laboració; mesures derivades de l'activitat inspectora - preventives, informes, incoació de procediments, actes d'inspecció, proposta de procediment d'ofici).
Unitat 5. Procediment administratiu sancionador i règim de responsabilitats
- Procediment sancionador; Caducitat del procediment sancionador; Executivitat de les resolucions sancionadores; Recursos en la via administrativa i jurisdiccional (contenciós-administrativa); Especialitats del procediment sancionador.
- Responsabilitats en matèria de prevenció de riscos laborals (regla general, contractes i subcontractes, ETTs, empreses usuàries, empreses de col·locació, etc.); Responsabilitats en matèria de Seguretat Social; Sancions accessòries als empresaris; Sancions als treballadors en matèria d'ocupació i Seguretat Social.
Unitat 6. Dret del treball i dret penal (part general)
A: Especificitats dels Principis limitadors del poder punitiu estatal (pel que fa al règim general): principis de legalitat, ofensivitat, proporcionalitat, culpabilitat, intervenció mínima i "non bis in idem". La prohibició d'analogia.
B: Teoria del delicte (requisits bàsics per a l'existència del delicte):
1. Concepte d'antijuricitat.
a. El judici de tipicitat:
- tipicitat objectiva: conceptes d'acció i omissió, relació de causalitat i imputació objectiva.
- tipicitat subjectiva: conceptes de dol i culpa.
- autoria i participació (responsabilitat penal de la persona física i jurídica). "Compliance program".
- "Iter criminis".
- El dol i la imprudència.
- L'error de tipus.
b. La justificació:
- qüestionis generals sobre la justificació.
- causes de justificació: Legítima defensa, estat de necessitat, compliment d'un deure o exercici d'un dret, ofici o càrrec.
2. La culpabilitat: culpabilitat, imputabilitat, l'error de prohibició, l'exigibilitat de la conducta adequada a la norma.
Unitat 7. Dret del treball i dret penal (part especial).
Descripció dels delictes socio-laborals.
- Delictes en l'àmbit laboral: Imposició o manteniment de condicions laborals o de Seguretat Social en perjudici dels drets dels treballadors; Tràfic il·legal de mà d'obra i contractació il·legal d'estrangers; Delicte d'afavoriment d'immigració clandestina; Afavoriment d'immigració mitjançant engany; Discriminació en l'ocupació; Conductes atemptatòries contra la llibertat sindical i el dret de vaga; El delicte contra la Seguretat i higiene en el treball; El delicte contra la Seguretat Social.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |