• Descripció

L'assignatura pretén exposar de forma sistemàtica un dels aspectes més importants de les organitzacions modernes: la seva comunicació. A la societat del coneixement, l'acumulació de la informació és de molta importància, però aquesta informació perd tot el seu valor si no es transmet de forma adequada. Per tant, reiterant la nostra afirmació inicial, el fenomen comunicatiu es pot qualificar com el sistema nerviós de l'organització.

El concepte de comunicació és polisèmic, té tants significats com disciplines que l'envolten. Si existeix una teoria general de la comunicació que serveixi per a conceptualitzar-la en qualsevol àmbit, podem abordar la seva aplicació en l'organització d'una forma més objectiva. Aquesta és la línia que guia aquesta assignatura: d'una banda definir exhaustivament la qüestió organitzacional i, d'altra banda, tractar aquesta realitat des de la perspectiva d'una comunicació integral, és a dir, un model aplicable tant al context de l'organització com al context més ampli de la societat global i així també a les relacions interpersonals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

És una assignatura optativa del grau de Relacions Laborals i Ocupació. S'emmarca dins l'itinerari d'especialització de Direcció de persones, que està orientat a la capacitació per a la gestió interna. 

• Camps professionals en què es projecta

Tots els professionals que s'orientin en el camp de la comunicació trobaran en aquests mòduls una eina d'aplicació constant. Malgrat l'orientació aparentment especifica d'aquest estudi, a qualsevol professional li serà útil fer anàlisi de la seva tasca diària pensant en els conceptes que s'exposen, sempre presents en el món de l'organització. Així doncs, es pot afirmar que és un estudi necessari per uns, i molt útil per a tots. 

• Objectius i competències

Competències transversals

- Treballar en equip i en xarxa en entorns multidisciplinaris

Competències específiques

- Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents implicats en les relacions laborals.
- Capacitat per elaborar i aplicar les estratègies de recursos humans, en tots els nivells organitzatius.
- Capacitat per dissenyar plans d'actuació en l'àmbit laboral i organitzacional, a partir de l'anàlisi i el diagnòstic obtingut aplicant tècniques quantitatives i qualitatives de recerca social.

Totes aquestes competències es concreten en els objectius generals següents:

- Conèixer l'evolució del concepte d'organització fins als nostres dies.
- Descriure les característiques de l'organització com a sistema estructurat en nivells
- Reflexionar sobre el concepte de comunicació organitzacional, els seus elements, principis bàsics així com la seva funció dins l'organització.
- Reconèixer els factors que faciliten o dificulten el desenvolupament efectiu dels diferents tipus de comunicació organitzacional.
 

• Continguts

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en els mòduls següents:

Mòdul 1. Concepte i delimitació de l'organització.

Aquest mòdul té per objecte introduir conceptualment l'organització tenint en compte especialment la seva naturalesa i components bàsics, atès que a partir de la concepció d'aquella com a sistema, s'introduirà un dels sistemes de gestió i desenvolupament dels recursos humans: el comunicatiu. A més, se subratlla el fet que aquest sistema (el comunicacional) ha d'estar estretament connectat amb l'estratègia de l'organització, ja que els continguts comunicatius establerts han d'estar en sintonia amb els objectius organitzacionals, a més d'anar d'acord amb els valors i amb la cultura organitzativa.

Mòdul 2. La comunicació organitzacional

Amb aquest mòdul es pretén que l'estudiant reflexioni sobre el concepte de comunicació organitzacional. Es defineix conceptualment la comunicació organitzacional, analitzant quins són els elements definitoris de la comunicació organitzacional, com s'estructura i quins són els principis bàsics. D'altra banda, es tracten les múltiples formes que poden adoptar els missatges i com es poden establir diferents classificacions.

Mòdul 3. La comunicació seriada

Es defineixen quines son les xarxes de comunicació de l'organització, es descriuen els tipus de comunicació que s'estableixen a les organitzacions i es presenten les seves característiques. Tanmateix, s'exposen els factors que faciliten o que dificulten el desenvolupament efectiu dels diferents tipus de comunicació a les organitzacions. Finalment, es distingeixen diferents estructures comunicatives intragrupals.

Mòdul 4. Comunicació i TIC

Aquest mòdul aborda els canvis en l'entorn organitzacional que comporta la introducció de les noves tecnologies i, concretament, l'impacte d'aquestes en el sistema comunicatiu de l'organització, tant intern com extern. Es dedica un apartat especial a una nova forma de treball, el teletreball, en el qual analitzem les seves principals implicacions, tant per a l'organització com per al treballador.

Mòdul 5. Cap a la comunicació global. Màrqueting intern

En aquest mòdul veurem com en els últims anys el màrqueting ha experimentat una notable evolució que ha comportat una transformació, tant en el seu concepte com en les seves possibles vies d'aplicació. En aquest sentit, destacarem com el seu desenvolupament, aplicació i assentament institucional han seguit un procés de dispersió i especialització que ha comportat la proliferació de diferents camps d'intervenció: el màrqueting polític, social, de serveis i, en especial, el màrqueting intern. El màrqueting intern té per objectiu incorporar els coneixements del màrqueting a la gestió i desenvolupament intern de l'organització, i per això, tal com veurem, representa un salt qualitatiu respecte als supòsits tradicionals de direcció i gestió de recursos humans.

Mòdul 6. Gestió de la comunicació interna

Aquest mòdul mostra com es defineixen els plans de comunicació interna a les organitzacions. També descriu les diferents eines i instruments que poden utilitzar les organitzacions, des de les més clàssiques, encara molt vigents, a les més actuals. Es dedica un apartat especial a analitzar com es gestionen les crisis des del punt de vista de la comunicació interna.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació