| El mercat de treball europeu | Codi: 13.548 : 6 |
Aquesta assignatura optativa tracta d'oferir a l'estudiant l'aprofundiment en el coneixement del funcionament del mercat de treball mitjançant l'estudi del seu funcionament a les principals economies europees.
Es combina el recordatori d'un conjunt de conceptes bàsics relacionats amb el funcionament del mercat de treball amb l'aplicació d'aquests coneixements adquirits a l'anàlisi específic de les particularitats del funcionament dels mercats laborals europeus a la realitat.
Les diferències apreciables en el funcionament del mercat laboral a les economies europees fan aconsellable dedicar una assignatura a esbrinar les principals causes determinants del seu comportament diferencial i contrastar-les amb els mecanismes de funcionament dels mercats de treball nord-americans.
En aquest context, és important dir que en aquesta assignatura es treballen els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides i inclosos a l'Agenda 2030 (https://sdgs.un.org/goals) següents:
- ODS8: Igualtat de gènere
- ODS9: Treball digne i creixement econòmic
L'assignatura de El mercat de treball europeu s'ofereix en el Grau de Relacion laborals i ocupació i en el Grau d'Economia.
Aquesta assignatura és un complement ideal per l'estudiant, un cop ha cursat les dues assignatures referides a l'Economia del Treball que constitueixen el punt de partida cap a l'especialització en l'àmbit del Mercat de Treball.
Tenir una visió interna de com es defineix el treball en una empresa és tant important com conèixer quin és l'entorn en el qual aquesta empresa va a buscar els seus treballadors. En aquest sentit, l'assignatura Economia del Treball I realitza una primera aproximació a l'estudi d'aquest entorn. Conceptes com oferta i demanda de treball, salaris, sindicats i negociació col·lectiva, i atur són els punts centrals al voltant dels quals es construeix l'assignatura. A partir d'aquests conceptes, l'assignatura Economia del Treball II aprofundeix en el coneixement dels aspectes més característics del funcionament del mercat de treball en les economies més industrialitzades, coneixement que es complementarà a aquesta assignatura a partir de l'anàlisi del nostre entorn més proper: la Unió Europea.
La major part de camps professionals associats amb temes de mercat laboral trobaran utilitat als continguts desenvolupats en aquesta assignatura. Des de serveis d'estudis fins a agències privades de col·locació, passant per consultories sociolaborals, tenen la necessitat de tenir una visió el més exacta possible del mercat de treball en el qual es mouen (com també dels mercats de treballs existents en el seu entorn immediat) i en els quals han de prendre decisions.
Es recomana haver cursat prèviament les assignatures d'Economia del Treball I i Economia del Treball II
L'objectiu inicial de l'assignatura és el de conèixer les característiques generals i els aspectes institucionals del mercat de treball europeu. En aquest sentit, s'estudiaran els determinants de l'ocupació a les economies europees, analitzant l'estructura sectorial i avaluant el concepte de flexibilitat en aquests mercats laborals i en relació a d'altres àrees geogràfiques d'interès.
En aquest sentit, s'observaran les polítiques laborals que s'apliquen als països europeus, tant les actives com les passives i es determinaran les causes i tipologies d'atur existents a Europa i finalment, es presenten les diferents teories explicatives de la diferent evolució temporal de la taxa d'atur als diferents països europeus.
La finalitat principal d'aquesta assignatura és que l'estudiant assoleixi unes competències tant específiques com transversals (és a dir, conjunt de tècniques i instruments, habilitats i destreses aplicades a l'àmbit de l'economia) juntament amb uns coneixements dels conceptes econòmics i del funcionament dels mercats de treball europeu, així com de les principals polítiques econòmiques en aquest entorn. Les competències i objectius es poden concretar en els següents:
Grau Relacions laborals i ocupació:
Competències transversals:
- Capacitat per buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.
Competències Específiques:
- Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents implicats en les relacions laborals.
- Capacitat per explicar la relació entre els processos socials i la dinàmica de les relacions laborals.
- Capacitat per elaborar, implementar i avaluar polítiques d'ocupació i estratègies de promoció socioeconòmica i inserció laboral.
Grau Economia:
Competències transversals:
- Analitzar de manera crítica i sintètica.
- Comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
Competències Específiques:
- Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics.
- Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través del pensament econòmic
- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.
L'assignatura s'estructura en sis mòduls més un breu mòdul d'introducció. El primer mòdul té com a objectiu presentar els principals conceptes bàsics per a l'anàlisi del mercat de treball des d'una perspectiva comparada. A continuació, el segon mòdul descriu l'evolució dels mercats de treball als països de la Unió Europea; mentre que el tercer es centra en el paper de l'estat al mercat de treball. El quart mòdul descriu les polítiques socials i d'ocupació a la Unió Europea. El cinquè es centra en les relacions existents entre la unió monetària i les polítiques de mercat de treball i, per últim, el sisè mòdul descriu les diferències en el funcionament dels mercats de treball europeu posant especial èmfasi en les teories explicatives de les diferències entre països en la taxa d'atur i en l'impacte de la gran recessió.
Mòdul 0. Introducció i objectius
Mòdul 1. Conceptes bàsics per a l'anàlisi del mercat del treball
1.1. Conceptes bàsics
-
Oferta i demanda de treball
-
Població, activitat, inactivitat, ocupació i atur
-
Productivitat, costos laborals i salaris
1.2. Fonts estadístiques bàsiques
-
L'Enquesta de Població Activa
-
L'Enquesta de Condicions de Vida
-
L'Enquesta d'Estructura Salarial
Mòdul 2. L'evolució dels mercats de treball als països de la Unió Europea
2.1. L'ampliació de la Unió Europea cap al centre i est d'Europa
2.2. La població activa
-
Efecte demogràfic
-
Efecte participació
2.3. L'ocupació
-
Evolució de l'ocupació
-
Caracterització de l'ocupació
-
Evolució de l'atur
-
Caracterització de l'atur
Mòdul 3. El paper de l'estat als mercats de treball europeus
3.1. Els agents que participen al mercat laboral: l'estat, les empreses (organitzacions empresarials) i els treballadors (sindicats)
3.2. La negociació col·lectiva: centralització, cobertura, coordinació, etc.
3.3. Els diferents models de l'Estat del Benestar als països de la Unió Europea
Mòdul 4. Polítiques socials i d'ocupació a la Unió Europea
4.1. Els sistemes de protecció social a Europa
-
Què s'entén per protecció social?
-
Objectius de l'Estat del Benestar
-
Els diferents models socials als països de la Unió Europea
-
Breu descripció de les polítiques socials als països de la Unió Europea
-
Els sistemes de pensions a Europa
-
La reforma dels sistemes de pensions
4.2. Les polítiques d'ocupació a Europa
-
Polítiques passives i polítiques actives
-
Els inicis de les polítiques d'ocupació a Europa
-
L'estratègia de Lisboa
-
La reforma de les polítiques d'ocupació: la nova estratègia de Lisboa i l'Europa 2020
-
La flexi-seguretat
5.1. Pertorbacions macroeconòmiques i unió monetària
-
Beneficis i costos de la unió monetària
-
Teoria de les àrees monetàries òptimes
5.2. Pertorbacions macroeconòmiques i polítiques d'ajust
-
Pertorbacions asimètriques
-
Política monetària i política fiscal
-
Flexibilitat salarial i mobilitat geogràfica
Mòdul 6. Les diferències en el funcionament dels mercats de treball europeu: fets estilitzats i teories explicatives
6.1. Institucions i atur a la Unió Europea
6.2. Com reduir la volatilitat de l'atur
6.3. Diferencies regionals en el funcionament dels mercats de treball
El material de l'assignatura es compon dels 6 mòduls didàctics esmentats. Aquests mòduls es presenten en format electrònic i són accessibles des de la web de l'aula de l'assignatura. L'estudi d'aquests mòduls es pot complementar o aprofundir per mitjà d'algun altre tipus de material a obtenir a través d´Internet o mitjançant la lectura de la bibliografia general o específica, en el seu cas, proposada.
També us pot ser d'utilitat consultar el Wikirepertori o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |