• Descripció

Aquesta assignatura introdueix l'estudiant en l'anàlisi de les polítiques econòmiques que es practiquen de forma específica als mercats de treball. En l'àmbit de les relacions laborals, i també de l'economia, és de gran importància el reconèixer les dues principals polítiques d'ocupació, les actives i les passives, així com les recomanacions que al seu voltant sorgeixen de l'Estratègia Europea per a l'Ocupació (EEO).

En relació amb el foment d'aquestes polítiques és imprescindible comprendre el rol de la formació al llarg de la vida, entesa com un aprenentatge permanent, centrant especialment l'atenció en la formació de les etapes pre-laboral i laboral de les persones i la seva incidència en el mercat de treball. Finalment, qualsevol professional interessat en la mesura dels aspectes que tracten aquestes polítiques hauria de tenir en compte els problemes en la mesura dels indicador estadístics que es treballen, als que també es dedicarà un apartat al final de l'assignatura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Polítiques d'ocupació és una assignatura optativa de sis crèdits ECTS del Grau en Relacions Laborals i Ocupació i del Grau en Economia. 

Pel que fa al Grau de Relacions Laborals i Ocupació, l'assignatura permet assolir coneixements necessaris per a aprofundir en l'estudi de les característiques dels mercats de treball, en general, i, més concretament, en el de la Unió Europea. Els seus crèdits formen part de la Menció en Treball i Ocupació, conjuntament amb les assignatures Gènere i treball, Col·lectius socialment vulnerables i inserció laboral, El treball i la societat del coneixement, Economia del treball II, El mercat de treball europeu i Modalitats de contractació, nòmines i assegurances socials. 

Pel que fa al Grau d'Economia l'assignatura forma part d'una de les mencions que proposa el Pla d'Estudis del programa, la que condueix a l'obtenció de la Menció en Treball i Ocupació. Aquesta menció pretén avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció en matèria de mercat de treball, política d'ocupació, educació, coneixement  i innovació, entre d'altres per tal de seleccionar les més adients en funció dels objectius. Les assignatures d'aquesta menció són: Economia del treball II, El mercat de treball europeu, Economia de l'educació, Treball i societat del coneixement, Temes actuals del mercat de treball, Nous factors de competitivitat i Economia de la innovació. 

• Camps professionals en què es projecta

La major part de camps professionals associats amb les Relacions Laborals estan relacionats amb els continguts desenvolupats en aquesta assignatura. Així mateix els àmbits de coneixement vinculats a l'economia laboral i a l'economia de l'educació tenen una íntima vinculació amb aquesta assignatura.

Des de serveis d'estudis fins a agències privades de col·locació, passant per consultories sociolaborals, tenen la necessitat de tenir una visió el més exacta possible de les polítiques d'ocupació que s'apliquen en el seu entorn i que condicionaran les condicions dels mercats de treball en els que actuaran. També serà rellevant per tots aquests perfils el conèixer el foment de les polítiques de formació continuada i al llarg de la vida que l'assignatura tracta de forma amplia.

• Coneixements previs

És recomanable haver adquirit els coneixements bàsics que s'imparteixen en aquelles assignatures que introdueixen a l'estudiant a l'àmbit de coneixement de l'Economia, així com l'assoliment de les competències específiques de l'economia laboral (per exemple, les adquirides per la superació d'Economia del treball I i II). Addicionalment és important disposar d'un cert domini dels mètodes quantitatius -especialment dels conceptes claus de l'estadística descriptiva- per poder analitzar, amb garanties, dades i indicadors econòmics relacionats amb les polítiques d'ocupació i comprendre els treballs i informes que d'ells se'n deriven.

• Informació prèvia a la matrícula

No és obligatori haver superat cap assignatura del Pla d'estudi però seria recomanable disposar dels coneixements previs que s'especifiquen a l'apartat anterior. 

• Objectius i competències

Les competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són:

• Adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable. 
• Capacitat per a cercar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

Les competències específiques que s'aborden en aquesta assignatura són:

• Capacitat per a explicar la relació entre els processos socials i la dinàmica de les relacions laborals.
• Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar polítiques d'ocupació i estratègies de promoció socioeconòmica i inserció laboral.
• Avaluar l'estructura i el funcionament del sector públic i proposar accions que millorin aquests aspectes.
• Elaborar informes econòmics que contribueixin al procés de pressa de decisions tant a l'àmbit públic com privat.
• Avaluar l'evolució dels grans problemes econòmics d'una economia mitjançant el pensament econòmic. 

Totes aquestes competències es concreten en els objectius generals següents:

• Conèixer el rol de les polítiques actives d'ocupació en la resolució dels desequilibris del mercat de treball.
• Analitzar els diferents nivells existents de protecció i assistència als desocupats per acabar estudiant com fer compatibles aquestes diferents tipologies de polítiques d'ocupació.
• Realitzar una reflexió al voltant del rol que pren la formació continuada i la formació al llarg de la vida laboral dins les polítiques actives d'ocupació.
• Detectar els possibles problemes en els indicadors que mesuren l'ocupació i l'atur.

• Continguts

El contingut acadèmic de l‘assignatura s’estructura en cinc (5) reptes: 

Repte 1: Endinsant-nos en les polítiques d’ocupació. La sinopsi 

Repte introductori que presenta els conceptes bàsics de política econòmica i ocupació per passar finalment al concepte de polítiques d'ocupació, que òbviament els relaciona. Es presenten a continuació les principals teories sobre els desequilibris del mercat laboral, entre les que trobem la clàssica, la keynesiana, la institucionalista o la marxista.

Repte 2: Coordinant-nos amb els nostres veïns de la UE.  L'Estratègia Europea per a l'Ocupació

L'Estratègia Europea per a l'Ocupació (EEO) determina, de forma substancial, el disseny de les polítiques d’ocupació de la nostre economia. Es delimiten els seus inicis i es presenten les aportacions de les principals cimeres que han anant desenvolupant l'EEO. Un punt clau és comprendre com aquesta Estratègia Europea d’Ocupació es trasllada posteriorment als diferents programes nacionals de reformes i quines són les principals conseqüències al respecte, tant pel que fa a la responsabilitat social de les empreses com a l'agenda social europea.

Repte 3: Facilitant l’accés a un lloc de treball. Les polítiques actives d'ocupació

A partir de definir les principals característiques de les polítiques actives d’ocupació, s’analitzen les diferents línies d’intervenció d’aquestes per assolir el seu objectiu, millorar l’encaix entre oferta i demanda de treball. Així es mostren les accions més destacades adreçades a col·lectius específics amb especial dificultats per accedir a un lloc de treball, unes eines que cada vegada prenen més importància a la major part dels països europeus. Finalment es descriuen les polítiques que s'orienten al foment de la formació al llarg de la vida, fent especial èmfasi en la formació professional per a l'ocupació, on es mostra la seva creixent importància per millorar la inserció laboral i l'adaptabilitat dels treballadors a una economia i societat basades en el coneixement.

Repte 4: Protegint als aturats. Les polítiques passives d'ocupació

Uns dels reptes de les economies amb taxes significatives d’atur, és mantenir el nivell de rendes dels desocupats per protegir-los de situacions de necessitat per la manca d’un lloc de treball remunerat. En aquest repte es presenten i descriuen les polítiques passives d'ocupació, que tradicionalment van ser les preponderants al nostre entorn. Addicionalment s’analitzaran l'existència de nous programes que combinen mesures de protecció per desocupació amb mesures actives.

Repte 5: Mesurant l'ocupació i la desocupació. Principals indicadors laborals

Finalment, i tenint en compte la importància dels indicadors en la pràctica d'aquestes polítiques, es presenten les bases de dades per quantificar el nivell d’ocupació i atur, destacant les seves característiques (metodologia, definició de les variables, etc.) i els problemes que presenten. Entre d’altres es farà una revisió de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'afiliació a la Seguretat Social i l'atur registrat. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material fonamental de l'assignatura es compon per 5 mòduls didàctics, un per cada repte. Aquests mòduls es presenten en format electrònic i són accessibles des de la web de l’aula de l’assignatura. L'estudi dels mòduls es complementa per mitjà de tot un seguit de recursos addicionals disponibles des de l’aula que permeten l’accés a informació rigorosa, fiable i adequada. Com, per exemple, webs de diferents organismes, nacionals i internacionals, vinculats amb el món laboral, lectures especialitzades, bases de dades, etc. Aquestes referències complementàries us permetrà analitzar en profunditat les polítiques d’ocupació des de diferents vessants.  

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació