• Descripció

Vivim en un mon de ciutats. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu i treballa a entorns urbans. L'accelerat procés d'urbanització és un dels fets més característics de les nostres societats. Es fa necessari comprendre les causes històriques, econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual. Sobretot, aprendre quins són els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió al territori.

Però ni totes les ciutats tenen la mateixa dimensió ni totes les activitats econòmiques són equivalents des de la perspectiva geogràfica, ni tampoc les concentracions de població es corresponen necessàriament amb concentracions de riquesa. Hi ha doncs molts matisos a analitzar més enllà del fet que l'aproximació econòmica a la geografia ens posi de manifest que l'aglomeració de persones i empreses té uns avantatges econòmics evidents.

D'aquesta manera, també es fa necessari comprendre bé les raons que condicionen les decisions de les empreses respecte a la localització de les seves activitats de producció i distribució, les causes que determinen que canviïn aquesta localització o els motius de les persones per a viure, treballar o estudiar en un lloc determinat i, en alguns casos, afrontar un cost més elevat per a fer-ho.

La geografia és doncs molt més que un suport físic a les activitats humanes. De fet, és el resultat de les decisions que constantment adopten un ampli conjunt d'actors que viuen i desenvolupen les seves activitats en uns entorns determinats. Així doncs, analitzar la geografia econòmica exigeix comprendre també la incidència que tenen, a cada lloc, les decisions adoptades per les empreses que ofereixen productes i serveis, com també per les institucions locals i per les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen.

Al llarg del curs, per tant, es donaran els fonaments teòrics bàsics que han de facilitar a l'estudiant entendre les causes principals que determinen que vivim en un mon amb grans diferències en la distribució de la població i de la riquesa en el territori.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Geografia Econòmica, amb una càrrega d'activitat de 6 crèdits ECTS, forma part del bloc de matèries de formació obligatòria del Grau de Turisme i del bloc de matèries optatives al Grau en Economia.

• Camps professionals en què es projecta

Amb l'aprenentatge dels continguts d'aquesta assignatura es tracta de que l'estudiant adquireixi els coneixements i les habilitats requerides per a comprendre les forces determinants de la localització de les persones i l'activitat econòmica en el territori. És una assignatura, per tant, que afavoreix el desenvolupament de les competències i els coneixements necessaris per a professionals en l'àmbit del turisme, l'anàlisi econòmica o el desenvolupament territorial.

• Coneixements previs

No és necessari haver cursat i suerpat cap assignatura amb anterioritat.

• Objectius i competències

Un objectiu essencial del curs és aprendre els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió en el territori. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu en entorns urbans Aquest és un fet molt característic de la nostra societat ja que fa només un segle, menys del 10% de la població mundial vivia en ciutats. Per tant, és vital comprendre les causes històriques i econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual.

De la mateixa manera, amb l'assignatura es pretén aportar els coneixements necessaris per a que l'estudiant entengui les raons que condicionen les decisions de les empreses a l'hora de decidir on localitzen les seves activitats de producció i distribució.

Es proporcionaran també els elements indispensables per a avaluar la incidència que tenen, en la geografia econòmica, les decisions de tots els actors presents en un entorn concret, tant des de la perspectiva de les empreses que ofereixen productes i serveis com també de les institucions locals i de les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen.

Finalment, s'analitzarà també com la geografia de les activitats econòmiques i el talent influeixen en la capacitat d'una societat per a generar noves idees i transformar-les en innovacions. També es reflexionarà sobre la importància que retenen els elements territorials en l'era de la revolució digital.

Competències transversals

• Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
• Capacitat per a l'anàlisi crítica i la síntesi
  

Competències específiques

• Capacitat per utilitzar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica.
• Capacitat per analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics.
• Capacitat per formular polítiques que millorin l'eficiència i l'equitat de l'economia
• Capacitat per analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències
• Capacitat per avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció i dissenyar mesures en relació amb la selecció de les més adequades en funció dels objectius.
  

Resultats d'aprenentatge

• Comprendre la importància de la dimensió geogràfica a l'economia del coneixement i l'era d'Internet
• Entendre les causes principals que configuren l'accelerat procés d'urbanització que es genera a la societat
• Detectar les causes que justifiquen el desenvolupament econòmic desigual en el territori
• Saber discernir els avantatges i els costos de la proximitat en la localització d'empreses, institucions i persones
• Comprendre quin paper juga el territori en la capacitat d'innovació d'una societat 

• Continguts

Els continguts de l'assignatura s'organitzen a partir d'un conjunt de preguntes clau que estan organitzades al voltant dels apartats següents:

I.             INTRODUCCIÓ

·         Per què encara és tant important la geografia econòmica?

II.           ELS FONAMENTS TEÒRICS

·         Per què el mon està farcit de grans ciutats i aglomeracions urbanes?

·         Com van néixer i evolucionat les ciutats?

·         Quina és la dimensió geogràfica de l'economia?

·         Què són les economies d'aglomeració?

·         Quins tipus hi ha d'economies d'aglomeració?

·         Què són les economies internes?

III.          LES CIUTATS I ELS CLÚSTERS

·         Per què hi ha ciutats i regions que són més petites?

·         Per què continuen creixent els costos a les gras àrees metropolitanes?

·         Quins són els determinants principals del creixement regional?

·         Pot ser l'abundància de recursos naturals una dificultat per la desenvolupament?

·         Són els clústers una font segura i permanent de riquesa?

·         És el procés d'urbanització diferent a les economies en desenvolupament?

·         Són les ciutats una font garantida de creixement econòmic?

·         Faciliten les ciutats l'activitat emprenedora de les persones?

·         Quines funcions i tipologies hi ha de clústers?

·         Es pot parlar de competitivitat de les ciutats i regions?

IV.          ELS ACTORS

·         Per què els canvis als patrons de consum tenen efectes en la geografia econòmica?

·         Influeixen les diferències culturals en les pràctiques empresarials?

·         Existeix l'empresa global?

·         Afecten els canvis en el mercat de treball a la geografia econòmica?

·         Afecta l'envelliment de la població a la geografia econòmica?

·         Es poden analitzar les activitats turístiques des de la perspectiva de l'economia regional?

·         Què són les xarxes i cadenes de producció?

V.           LA INNOVACIÓ I LA TECNOLOGIA

·         Per què la localització és important en l'era de les tecnologies digitals?

·         Com afecta la revolució tecnològica a la geografia econòmica?

·         Quins són els factors que determinen la innovació empresarial?

·         Com són els processos d'innovació a l'economia del coneixement?

·         Què són els entorns d'innovació?

·         Són innovadors tots els entorns?

·         Què són les tecnòpolis?

·         Quins tipus de tecnòpolis podem identificar?

·         Què determina la geografia de la innovació?

VI. GLOSSARI

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials bàsics dels que consta l'assignatura són els quatre mòduls didàctics que integren el material docent "Geografia Econòmica". Aquests mòduls es troben en format web, són obra del professor Josep Lladós dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i són accessibles des de l'aula. Els estudiants disposen d'una versió imprimible dels mòduls, en format pdf. Cadascun d'ells s'estructura al voltant d'un conjunt de preguntes clau que volen ajudar a que l'estudiant aprengui els principals conceptes relacionats amb la geografia econòmica actual.

A banda del glossari de conceptes inclosos al material, dins de l'apartat de recursos de l'aula teniu a la vostra disposició l'hiperrepertori, que és un glossari de termes relacionats amb l'assignatura i amb la resta de conceptes del món de l'economia i l'empresa. Si teniu qualsevol dubte sobre el significat de un concepte, terme o sigla d'economia de l'empresa, us recomanem consultar-ho.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació