Destinacions turístiques Codi:  15.636    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.


L'assignatura de Destinacions Turístiques pretén oferir una lectura del món a través del turisme. Donat el seu marcat caràcter territorial l'ús de l'estadística regional i per països i la cartografia d'espais i de modalitats turístiques hi són presents al llarg de tot el contingut.

En especial es pretén destacar la relació existent entre el turisme i el món que l'envolta i sobre el qual s'assenta i s'entén aquesta activitat. Simultàniament es pretén orientar sobre les diferents maneres com el turisme dóna forma al món. No es tracta però simplement de fer un repàs descriptiu d'accidents físics i de capitals sinó de destacar els aspectes ambientals, demogràfics, socioeconòmics i geopolítics que donen personalitat a les diferents regions del planeta, veure de quina manera els diferents contexts influeixen sobre l'activitat turística i presentar-ho de manera ordenada mitjançant una regionalització (una divisió en regions homogènies del territori mundial).

Un dels temes que es presenten en aquesta assignatura és el paper que el turisme pren en la globalització econòmica i fins on arriba com a vector de desenvolupament i d'integració de mercats. De fet es tracta de dues dinàmiques relacionades ja que la globalització té per característica principal l'obertura de les economies i el trencament de l'aïllament, i el turisme és especialment sensible a aquest fet. La relació entre el turisme, el creixement econòmic i el desenvolupament humà és força complexa i requereix que el procés de globalització no sigui asimètric sinó que tendeixi a igualar les societats aprofitant, per exemple, les oportunitats que ofereix el turisme. Per aquest motiu s'insistirà en la necessitat d'usar el turisme com a fórmula per al desenvolupament endogen i en els vincles de l'activitat amb el desenvolupament sostenible.

L'estudiant de turisme ha de ser capaç, en convertir-se en graduat/da, d'identificar les principals zones turístiques del món i la seva importància global i regional. Per això serà fonamental la descripció de l'estructura turística del món per grans modalitats (turisme litoral, urbà, de natura i de muntanya). 

Val a dir que l'assignatura incorpora també la perspectiva de gènere, el que ens portarà a treballar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere que es poden trobar en l'àmbit del turisme, per dissenyar solucions. Donat que el gènere s'experimenta conjuntament amb altres identitats també socialment construides (com la classe social, l'etnicitat, la raça, la sexualitat o la diversitat funcional, entre d'altres) partirem d'una mirada interseccional i analitzarem les maneres de crear esdeveniments allunyants de qualsevol forma específica de discriminació. 

Amunt

L'assignatura Destinacions Turístiques és una assignatura obligatòria del Grau de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya. Té una càrrega docent de 6 crèdits, la qual cosa us ha de suposar, aproximadament, unes 150 hores entre el treball personal i l'estudi.

L'assignatura s'orienta sobretot a la descripció i anàlisi de les problemàtiques geogràfiques que tenen a veure directament i indirectament amb el turisme. L'assignatura queda emparentada amb d'altres que prenen les destinacions i les modalitats turístiques com a punt de partida (Introducció a l'espai turístic, per exemple), però també amb assignatures més conceptuals (Desenvolupament sostenible), d'enfocament territorial (Planificació de l'espai turístic, Geografia econòmica), d'anàlisi de mercats i fluxos turístics (Estructura dels mercats turístics) i d'altres que prenen les modalitats turístiques com a punt de referència (Turisme en espais naturals) o bé aquelles que tracten la relació entre turisme i desenvolupament (Turisme i desenvolupament local, Turisme i cooperació).

Amunt

El coneixement geogràfic del món no només aportarà un bagatge cultural a l'estudiant de turisme, sinó sobretot una visió crítica i analítica de la relació entre medi físic i societat humana. Tenir coneixements ambientals, demogràfics, socioeconòmics i geopolítics desagregats per grans regions permet que l'estudiant sigui capaç de donar informació correcta actualitzada i rigorosa sobre les destinacions turístiques. La informació acurada sobre els llocs que van a visitar els turistes és fonamental per a molts sectors d'activitat professional vinculats al turisme directament o indirectament: operadors majoristes i agències de viatge que han de preparar itineraris i conèixer el medi local on envien els seus clients; l'edició de guies; el periodisme especialitzat; la localització d'inversions empresarials; la planificació turística; o el guiatge i interpretació.

La formació geogràfica en turisme és especialment important degut a que aspectes com la qualitat o la competitivitat dels productes turístics cada cop més es recolza en la qualitat, diversitat i identitat dels recursos territorials, paisatgístics i ambientals. Els gestors i planificadors del territori necessiten tenir coneixements actualitzats i crítics dels llocs turístics i la relació que mantenen amb el seu entorn.

Amunt

Donat el caràcter introductori de l'assignatura, no es requereix que l'estudiant tingui cap coneixement previ específic perquè sigui capaç d'assolir els objectius que s'hi proposen.

Amunt

No hi ha requisits previs de matrícula

Amunt



Competències específiques

Capacitat per a reconèixer el funcionament de les destinacions, estructures turístiques i els seus sectors empresarials.

Capacitat per a avaluar les tipologies de destinacions, el seu potencial turístic, formes de gestió i impactes derivats de les activitats turístiques.

Capacitat per generar coneixement rellevant per a la gestió d'organitzacions turístiques, i espais i destinacions turístiques a partir de dades, aplicant els instruments tècnics pertinents.

Capacitat per a dissenyar i planificar de forma eficient estratègies en els espais i destinacions turístiques d'acord amb els principis de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.


Competències transversals

Capacitat per a adoptar actituds i comportaments amb consonància amb una pràctica professional ètica i responsable.

Capacitat per a cercar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

Capacitat per a l'anàlisi crítica i la síntesi.


Resultats d'aprenentatge

Un cop superada l'assignatura, l'estudiant haurà de ser capaç de:

- Conèixer el context ambiental, social, econòmic, cultural i polític de les principals regions i països del món.
- Utilitzar una proposta de regionalització del món com a via per entendre els contrastos i similituds entre les grans regions i subregions mundials.
- Apreciar el canvi d'enfocament dels mateixos problemes segons l'escala de referència.
- Usar una descripció regional del món com a eina informativa i analítica en el món del turisme.
- Distingir el paper real del turisme en les diferents regions del món.
- Entendre la distribució, importància i impacte de les principals modalitats turístiques al món.
- Comprendre críticament la capacitat del turisme com a factor de desenvolupament.
- Revisar casos i exemples de destinacions turístiques a escala local, regional o nacional que permetin il·lustrar sobre la diversitat de les mateixes o que siguin rellevants per algunes de les qüestions exposades. 
- Saber utilitzar fonts cartogràfiques i estadístiques bàsiques per a l'estudi de les destinacions turístiques al món.
- Saber quins són i per a què serveixen alguns dels indicadors de desenvolupament.

Resultats d'aprenentatge específics per mòduls


Mòdul 1

En cadascun dels mòduls, l'estudiant haura de ser capaç de:

- Conèixer el concepte de destinació turística, amb els seus components principals, les formes d'aproximar-s'hi, la relació amb el procés d'urbanització i els elements de gestió.
- Entendre el valor del turisme com a vector de desenvolupament i les dificultats o facilitats que té per implementar-ho segons el context específic de cada destinació.
- Entendre les relacions existents entre turisme, globalització i desenvolupament sostenible.
- Analitzar críticament les oportunitats que el turisme representa pel desenvolupament en països i regions pobres.
- Conèixer la radiografia de l'estat del desenvolupament per països i grans regions del món.


Mòdul 2

- Diferenciar i comparar les estructures d'oferta i la dinàmica dels mercats turístics mundial de les principals modalitats.
- Conèixer els factors que intervenen i que configuren la localització i distribució espacial de les diferents modalitats turístiques al món.
- Copsar la rellevància a escala nacional i regional de les diferents modalitats turístiques.
- Entendre els potencials impactes que cada modalitat turística presenta sobre les destinacions que l'acullen.
- Realitzar una lectura espacial, mitjançant l'ús de la cartografia, de la distribució de les modalitats turístiques al món.

Mòdul 3 


- Usar la regionalització per entendre els problemes, conflictes i potencialitats socioeconòmiques, geopolítiques, ambientals i turístiques de les diferents regions del planeta.
- Entendre com les dinàmiques turístiques es veuen condicionades i influïdes pels contextos regionals, així com valorar quin és el potencial turístic de cada context.
- Comprendre com el turisme pot portar canvis als contextos regionals.
- Conèixer estadístiques bàsiques de l'estructura turística internacional a les diferents regions del món.

Amunt

 

Mòdul 1. Les destinacions turístiques i l'organització del món

1. La destinació turística. Concepte i funcions
2. El turisme com a vector d'internacionalització econòmica
3. Turisme, desenvolupament i desigualtat
4. Reptes globals pel desenvolupament als països pobres a través del turisme
5. Turisme i desenvolupament sostenible: el punt d'arribada?


Mòdul 2. Geografia de les modalitats turístiques al món
1. El turisme litoral al món
    1.1. El litoral, espai turístic
    1.2. Les destinacions turístiques litorals
    1.3. Els factors de localització del turisme al litoral
    1.4. Els tipus d'espais del turisme litoral al món
    1.5. La controvèrsia ambiental del turisme al litoral
    1.6. El turisme de creuers 

2. El turisme en espais de muntanya
    2.1. Quins són els espais turístics de muntanya?
    2.2.  La muntanya i el turisme
    2.3. Les muntanyes turístiques
    2.4. El turisme de neu

3. El turisme urbà al món
    3.1. Espai urbà, ciutat i turisme
    3.2. L'espai del turisme a la ciutat
    3.3.  El turisme urbà
    3.4. La ciutat com a nus de comunicacions
    3.5. La ciutat com a espai de referència monumental i cultural
    3.6. La ciutat com a espai de fires i congressos

4. El turisme en espais naturals
    4.1. El turisme i la preocupació mediambiental
    4.2. Les categories d'espais naturals protegits
    4.3. Els principals espais i mercats internacionals d'ecoturisme


Mòdul 3. L'espai de les destinacions turístiques al mó
n
1. Àfrica
    1.1. Aproximació geogràfica a la regió
    1.2.  El Magrib
    1.3. La vall del Nil
    1.4. L'Àfrica subsahariana
    1.5.  El Sahel
    1.6. L'Àfrica occidental
    1.7. El golf de Guinea
    1.8. L' Àfrica central
    1.9. L'Àfrica de l'est
    1.10. L' Àfrica del nord-est
    1.11. L'Oceà Índic
    1.12. L'Àfrica subtropical
    1.13. L' Àfrica austral
    1.14. Anàlisi de l'activitat turística a la regió

2. L'Amèrica del Nord
    2.1.  Aproximació geogràfica a la regió
    2.2. Els Estats Units
    2.3. El Canadà
    2.4.  La dinàmica turística a l'Amèrica del Nord

3. L'Amèrica del Sud, Central i el Carib
    3.1. Aproximació geogràfica a la regió
    3.2. El turisme a la regió

4. L'Àsia, l'Orient Mitjà i Oceania
    4.1. Aproximació geogràfica a la regió
    4.2. La regionalització a  l'Àsia
    4.3. La dinàmica turística a l'Àsia-el Pacífic i l'Orient Mitjà 

5. Europa
    5.1. Aproximació geogràfica a la regió
    5.2. El turisme a Europa
    5.3. La regionalització turística del continent europeu
    5.4.  Geopolítica recent a Europa i impacte en el turisme

 

 

Amunt

Amunt

"Una finestra al món" és el repositori documental actualitzat de l'assignatura. En aquest repositori trobareu informació i documentació complementària de la que consta als mòduls docents per conèixer millor el context socioeconòmic i geopolític de les regions turístiques del món. També ofereix un ampli ventall d'estadístiques i informes sobre turisme per tal que conegueu millor la dinàmica d'aquestes regions i disposeu d'estadístiques actualitzades. L'ús del repositori us pot servir per a millorar la confecció de les PAC i per a trobar casos d'estudi i exemples sobre temes de l'assignatura o simplement per a ampliar els vostres coneixements sobre el món. 

Per altra banda, al llarg del curs s'anirà donat als estudiants lectures complementàries destinades a aprofundir els temes, o especialment, exemplificar els conceptes teòrics amb exemples pràctics.

Igualment, s'aniran donant referències de webs de consulta.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt