Teories de la comunicació Codi:  16.521    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

 

 "És essencial conèixer no tan sols com la teoria influeix sobre la pràctica i la pràctica sobre la teoria, sinó també com les teories de les persones es contradiuen en la pràctica i com les seves pràctiques es contradiuen amb les seves teories."

Stephen Kemmis

  

Aquesta assignatura  de sis crèdits ECTS obligatoris pretén ser una introducció a la investigació científica al voltant del fenomen de la comunicació. D'una banda, es presenten les diferents perspectives teòriques que s'han desenvolupat en aquest àmbit de coneixement. D'una altra banda, es proposa una aproximació pràctica al món de la producció de textos científics i de la gestió bibliogràfica.

Al final del semestre, l'estudiantat haurà de saber identificar els diversos corrents teòrics que s'han ocupat d'explicar la comunicació com a fenomen inherent a la configuració dels models de societat. Concretament, els continguts s'organitzen al voltant de les bases conceptuals del procés de comunicació, incidint especialment en la comunicació mediada (mitjans de comunicació analògics o digitals). D'una altra banda, l'estudiantat haurà adquirit coneixements bàsics sobre la cerca, emmagatzematge i gestió de fonts bibliogràfiques i, d'una altra, s'haurà familiaritzat amb els textos acadèmics.

Aquesta assignatura també forma part del pla d'Estudis del Grau en Ciències Socials. 

Amunt

Dins el pla d'estudis, aquesta assignatura manté una estreta relació amb altres assignatures de formació bàsica com la de Sociologia de la comunicació o Psicologia de la comunicació.

En el context del Grau de Ciències Socials aquesta assignatura preten dotar als estudiants dels coneixements necessaris per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat. 

Amunt

Els conceptes que s'aprenen i es treballen en aquesta assignatura constitueixen una base important per entendre i, sobretot, reflexionar sobre moltes de les qüestions que afecten els processos comunicatius i, per tant, esdevenen centrals per a qualsevol professional implicat/da en l'àmbit de la comunicació.

Amunt

Pel seu caràcter introductori en el camp d'estudi de la comunicació, no requereix coneixements previs específics més enllà d'un cert bagatge en la metodologia pròpia d'estudi i de treball del nivell d'ensenyament superior.

Amunt

Pel seu caràcter introductori i l'enfocament metòdic dels continguts, s'aconsella la matrícula d'aquesta assignatura abans -o al mateix temps- de cursar l'assignatura de Sociologia de la comunicació, amb la qual es comparteixen alguns conceptes, idees, metodologies.

Amunt

RESULTATS D'APRENENTATGE:

Els resultats d'aprenentatge són els coneixements (K), habilitats (S) i competències (C) que l'alumnat haurà adquirit un cop superat el curs

K2. Serà capaç d'analitzar de forma crítica el context social i les estructures de les indústries culturals i comunicatives.
S3. Serà capaç de buscar, gestionar i fer un bon ús de la informació.
S4. Serà capaç de comunicar de forma oral, escrita i/o audiovisual (promoció, informació, creació, persuasió, negociació).
C3. Serà capaç d'aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
C5. Serà capaç d'actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.  


RESULTATS D'APRENENTATGE PER ACTIVITATS/REPTES


Repte 1: 

  • Identificar perspectives teòriques, autors i paraules clau per analitzar un fenomen concret des de la perspectiva funcionalista aplicant terminologia i conceptes bàsics de les teories de la comunicació. 
  • Dominar les eines de l'argumentació per a l'elaboració d'una intervenció radiofònica sobre un tema d'actualitat.
  • Elaborar una línia de temps amb recursos digitals adients que permeti reflectir l'evolució de la recerca en comunicació.
  • Aplicar perspectiva de gènere a l'elaboració de la intervenció radiofònica.

Repte 2:

  • Utilitzar correctament els conceptes teòrics sobre la perspectiva interpretativa.
  • Identificar documentació pertinent, tant periodística com acadèmica, per analitzar un concepte teòric a partir d'un esdeveniment cultural rellevant.
  • Planificar i redactar una notícia o article d'opinió que reculli informació sobre els enfocaments emprats en les notícies relacionant-los amb idees centrals en les teories interpretatives de la comunicació.
 Repte 3:
  • Aplicar la teoria, conceptes i escoles rellevants de les perspectives crítiques de la comunicació social en l’anàlisi real de l’actualitat.
  • Seleccionar i emprar informació rellevant, tant periodística com acadèmica, de la temàtica indicada per a l'elaboració d'un informe.
  • Planificar i elaborar un informe escrit adient per a l'audiència indicada.
 Repte 4:
  • Dissenyar i executar un procés de recollida de dades que s'ajusti a la  proposta del repte, aplicant els conceptes teòrics de l'estudi de la  societat de la informació a l'anàlisi de la relació quotidiana entre TIC  i educació.
  • Ser capaç de presentar les idees principals del treball de camp realitzat, ajustant-les al format textual proposat en l'enunciat.
  • Participar al fòrum de l'aula virtual de forma constructiva i manifestant capacitat per connectar els conceptes teòrics de referència  amb les entrades realitzades a l'aula i amb els materials digitals  localitzats durant la fase de recerca.
  • Abordar una temàtica, com l'ús de dispositius mòbils en espais escolars,  prioritzant en l'anàlisi els interessos de la població menor d'edat com  a grup especialment vulnerable davant dels riscos del consum digital.

Amunt

INTRODUCCIÓ 

Plantejament de l'assignatura.
Materials i recursos instrumentals de recolzament útils per al desenvolupament de l'assignatura.


Un cop feta la introducció a l'assignatura, aquesta s'estructura en 4 reptes que, tal i com s'indica al llarg del semestre, se sustenten en els següents mòduls:

MÒDUL 1. L'ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA INFORMACIÓ

  1. L'objecte d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
  2. Inicis i història de la investigació en comunicació
  3. El camp d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
  4. Els fonaments metodològics de les teories de la comunicació i la informació          

MÒDUL 2. LA PERSPECTIVA INTERPRETATIVA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. L 'escola de Palo Alto
  2. L'interaccionisme simbòlic
  3. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació i la informació
  4. El construccionisme
  5. L'etnometodologia 

MÒDUL 3. LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. Orígens del funcionalisme
  2. Els principis del funcionalisme
  3. Les funcions de la comunicació de masses
  4. Usos i efectes socials de la comunicació
  5. Els avantatges i les limitacions del funcionalisme           

MÒDUL 4. LA PERSPECTIVA CRÍTICA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. L'Escola de Frankfurt
  2. L'Economia Política
  3. Els Estudis Culturals           

MÒDUL 5. LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

  1. L'Escola de Toronto
  2. Els canvis a la societat de la informació
  3. La comunicació a la societat de la informació           

MÒDUL 6. LES TEORIES CRÍTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

  1. Els escenaris de les TIC
  2. El poder a la societat de la informació
  3. El paper de les teories de la comunicació

Amunt

Video entrevistes Audiovisual
Toolkit de gènere Web

Amunt

Llistat dels materials didàctics utilitzats

Teories de la Comunicació. Material docent de la UOC. 

 

Característiques específiques del material didàctic

A cada Repte s'indica el material didàctic rellevant. Els mòduls són centrals i es complementen amb altres continguts necessaris per fer el seguiment adequat de l'assignatura. 

Al llarg de cada mòdul els autors i autores del material didàctic suggereixen bibliografia complementària. Aquesta bibliografia pot ser una bona guia per aquells alumnes interessats a aprofundir en els continguts tractats en cadascun dels apartats, però no és de lectura obligatòria, si no és que, per a l'avaluació continuada, el/la professor/a consultor/a així ho especifiqui. 

S'ofereixen propostes de reflexió que, de manera progressiva, fan possible que l'estudiantat s'interrogui sobre qüestions de fons dels continguts. Així, també, els exemples -alguns de caràcter audiovisual, d'acord amb l'idiosincràsia dels estudis- i els exercicis que hi ha al material han d'ajudar l'estudiantat no només a assolir el contingut de la matèria sinó també a examinar-ne els diferents aspectes que s'hi desenvolupen.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt