• Descripció

L'assignatura Introducció a les relacions públiques constitueix el primer contacte de l'estudiant amb el món de les relacions públiques. Atenent a aquest caràcter iniciàtic, d'entrada es defineixen les relacions públiques, destacant els seus elements principals i els models de la seva pràctica, es repassen les principals etapes de la seva evolució històrica i es destaca la dimensió ètica del seu exercici professional.

Tot seguit, la nostra aproximació al fenomen de les relacions públiques es realitza des de la perspectiva estratègica per introduir l'estudiant en el disseny, l'establiment i el desenvolupament de les estratègies i aplicacions de les polítiques de relacions públiques en les organitzacions. S'analitza la planificació estratègica de projectes de relacions públiques.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

En ser la primera presa de contacte amb els continguts de relacions públiques del Grau en Comunicació, el pes i importància de l'assignatura són cabdals, ja que l'estudiant adquirirà els coneixements necessaris per a l'aplicació pràctica de les diferents estratègies i accions que conformen l'activitat de les relacions públiques.

• Camps professionals en què es projecta

Les relacions públiques és una funció estratègica de les organitzacions, l'objecte de la qual es la gestió de la comunicació entre aquestes organitzacions i els públics que constitueixen el seu entorn. L'assignatura, per tant, ofereix una visió introductòria de rol, les estratègies, les eines i els camps d'aplicació de les relacions públiques. Així, els camps professionals on es projecta són principalment: la consultoria externa en relacions públiques, la direcció de la comunicació al si d'una empresa o institució, el community management, la gestió de la reputació, les relacions institucionals i els gabinets de premsa independents o integrats.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura obligatòria del grau de Comunicació a la UOC ens introdueix a una de les disciplines bàsiques que estructuren aquest grau: la disciplina de les relacions públiques. En conseqüència, no es requereixen coneixements previs per cursar-la, però sí que es recomana haver superat alguna de les assignatures bàsiques incloses en la titulació (particularment Llengua i comunicació, Règim jurídic de la comunicació i Competències TIC en comunicació).

• Informació prèvia a la matrícula

Atès el seu caràcter introductori, es recomana haver superat aquesta assignatura abans de cursar altres assignatures obligatòries de l'àmbit com ara Sistemes i processos de les relacions públiques i Tècniques de relacions públiques. Igualment es recomana fermament haver superat totes aquestes assignatures obligatòries abans d'abordar les assignatures optatives que configuren la menció de Comunicació Corporativa i Relacions Públiques.

• Objectius i competències

Objectius

• Aprofundir en el valor estratègic de les relacions públiques com a element essencial per establir relacions amb els diversos públics d'una organització.
• Constatar l'evolució experimentada per les relacions públiques.
• Comprendre el valor essencial de l'ètica en l'exercici de la professió de relacions públiques.
• Conèixer i saber aplicar els procediments i habilitats per a elaborar i executar un projecte de relacions públiques.

Resultats d'aprenentatge

K - Coneixements o continguts (Knowledge)

• K2. Serà capaç d'analitzar críticament el context social i les estructures de les indústries culturals i comunicatives.
• K4. Serà capaç de reconèixer les normatives legals que afecten el sector de la comunicació per aplicar criteris ètics i els codis deontològics.

S - Habilitats o destreses (Skills)

• S3. Serà capaç de cercar, gestionar i fer un bon ús de la informació.
• S8. Serà capaç d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius i reconeixerà totes les fases de producció i explotació del producte.,

C - Competències (Competences)

• C2. Serà capaç de prendre decisions des d'un enfocament estratègic.
• C5. Serà capaç d'actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

• Continguts

1.- CONCEPTE I HISTÒRIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

2.- LES RELACIONS PÚBLIQUES COM A TEORIA I COM A PROFESSIÓ

3.- EL COMPONENT ÈTIC

4.- PROCÉS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES 

4.1. INVESTIGACIÓ I DIAGNÒSTIC

4.2. METES I OBJECTIUS

4.3. ESTRATÈGIA I TÈCNIQUES

4.4. AVALUACIÓ I CONTROL

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

J. Xifra (2017). Manual de relaciones públicas e institucionales. Madrid: Tecnos. 3a ed.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació