• Descripció

Els mitjans de comunicació s'han tornat digitals, des de la redacció, passant pels processos de preimpressió i impressió, fins a les seves versions digitals disponibles en diversos canals (web, app, Smart TV, Playstation, etc.). Fins i tot la televisió, el gran mitjà de masses, es va digitalitzar, però la TDT (televisió digital terrestre) comença a quedar obsoleta i la televisió sota demanda (Netflix, HBO, Movistar Plus...) ha entrat a les llars a gran velocitat. Som en un entorn en el qual YouTube és un fenomen de masses, Google actua com l'agència de publicitat més gran del món i la creació de continguts per als canals digitals és el gran repte de les marques.

Vivim immersos en una revolució de la qual només tindrem una perspectiva global passats diversos anys. La digitalització de l'activitat afecta tots els sectors de la societat (l'educació, la indústria, els governs, els serveis sanitaris, jurídics, etc.), i la indústria de la comunicació persuasiva i els mitjans de comunicació són una part essencial d'aquest procés de canvi. Tot està interconnectat: internet, el telèfon mòbil, els dispositius portàtils, els caixers automàtics, les consoles de joc o els nostres vehicles equipats són exemples quotidians d'una indústria que creix i canvia a una velocitat fins ara desconeguda. Ni el telèfon mòbil va obtenir unes taxes de creixement com aquestes.

El consumidor es converteix en part activa de la comunicació persuasiva, opina en fòrums, publica blogs, deixa ressenyes, puntua, parla de marques i productes als seus coneguts via xarxes socials, i en alguns casos en converteix en emissor i creador de comunicació persuasiva, tal com veurem a l'estudi de l'assignatura.

Comunicació persuasiva en mitjans digitals és una àmplia panoràmica de les tècniques i estratègies persuasives que utilitzen els anunciants per persuadir als seus públics objectius en els entorns digitals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Comunicació persuasiva en mitjans digitals s'emmarca com una acurada panoràmica de la comunicació persuasiva d'empreses i organitzacions en el ventall de mitjans digitals. L'assignatura permet aprofundir en l'enfocament digital i interactiu de les tècniques i estratègies de comunicació persuasiva tractades en d'altres assignatures.

Dins del Grau de Comunicació, es tracta d'una assignatura optativa que s'imparteix a la Menció de Creativitat Publicitària. Així mateix, dins d'aquest pa d'estudis, també s'imaprteix a la Menció de Creativitat Audiovisual.

• Camps professionals en què es projecta

Tot professional que s'orienti en el camp del màrqueting, i especialment dins de l'àmbit de la comunicació, trobarà en aquesta assignatura una visió global de les diverses tècniques i estratègies de comunicació persuasiva en els entorns digitals. D'especial interès per responsables de màrqueting, de publicitat, de les relacions públiques i de la comunicació corporativa d'entitats públiques i privades.

• Objectius i competències

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius que caldrà que assoliu amb l'estudi d'aquesta assignatura es poden resumir en els punts següents:

• Conèixer el canvi de model de comunicació persuasiva en el qual som immersos amb els mitjans digitals.
• Comprendre el paper actiu del receptor de la comunicació persuasiva.
• Estudiar i comprendre l'ampli espectre dels mitjans digitals i les formes i formats de comunicació persuasiva que s'hi utilitzen, i també les diferents estratègies de comunicació interactiva i persuasiva que adopten les empreses i organitzacions.
• Adoptar una actitud d'anàlisi crítica i constructiva davant la comunicació persuasiva en mitjans digitals i estar predisposat a plantejar els seus propis judicis en l'esfera professional.

Objectius específics per mòduls

Mòdul 1.  Interactivitat i comunicació persuasiva en mitjans digitals

• Fer una panoràmica àmplia de l'evolució del multimèdia i dels diferents mitjans digitals.
• Comprendre la interactivitat i la seva importància clau en la comunicació persuasiva en mitjans i suports digitals.
• Entendre les diferents estratègies i formats de comunicació persuasiva en el web.
  Descobrir els diferents formats publicitaris a Internet, la seva operativa i les seves formes de tarifació.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en el web.
• Estimular la capacitat d'anàlisi crítica i creativa davant la comunicació persuasiva als mitjans digitals.

Mòdul 2. Els principals formats publicitaris interactius i les seves aplicacions

• Fer una àmplia panoràmica dels diferents formats interactius en el web i en altres mitjans digitals.
• Introduir i entendre les diferents estratègies i formats de comunicació persuasiva en els mitjans digitals.
• Comprendre els diferents elements que influeixen en la transmissió i l'eficàcia de la comunicació persuasiva en els mitjans digitals.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en entorns digitals actuals i futurs.
• Estimular la capacitat d'anàlisi crítica davant l'abast de la Xarxa i altres mitjans digitals en la política de comunicació de les empreses i organitzacions, i també els seus efectes i incidència sobre els objectius de la seva comunicació.

 Mòdul 3. El Web 2.0

• Entendre el concepte del Web 2.0 i les seves implicacions socials.
• Introduir i entendre les característiques i oportunitats de la comunicació persuasiva en el Web 2.0.
• Incloure els diferents elements que influeixen en la formació de les estructures socials i col·laboratives i la seva relació amb la comunicació persuasiva.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en el Web 2.0.
• Aportar una visió global dels entorns del Web. 2.0 i les oportunitats que representen per a l'anunciant.
• Introduir els conceptes de Web 3.0, Web semàntica i Web 3D.
• Afrontar els reptes creatius que comporta el Web 2.0 i el Web 3D.

Mòdul 4. La televisió digital i la interactivitat en la comunicació persuasiva

• Aportar a l'alumnat una panoràmica de l'ampli espectre de la televisió digital.
• Comprendre el concepte de televisió interactiva en tota la seva amplitud.
• Entendre les diferència entre les diferents plataformes amb canals de retorn propis o externs.
• Conèixer els diferents formats i opcions de comunicació persuasiva i publicitat a la televisió digital i interactiva.
• Entendre la cohabitació de les diferents plataformes (TDT, televisió per satèl·lit, televisió per cable, IPTV -ADSL-, televisió per Internet, televisió mòbil, PVR i televisió en el punt de venda) i les seves possibilitats per a la comunicació persuasiva.
• Introduir el concepte de SocialTV.
• Aportar una visió i coneixement global per a afrontar accions de comunicació persuasiva a la televisió digital i interactiva.

Mòdul 5.  L'ésser humà, un animal multimèdia

• Descobrir les possibilitats que ofereixen la interactivitat i la tecnologia digital en entorns físics a la comunicació persuasiva.
• Plantejar accions de comunicació persuasiva d'acord amb l'enfocament que la tecnologia, el multimèdia i la interactivitat són part de l'activitat humana.
• Entendre en què consisteix la gamification
• Comprendre el marc legal existent per a la comunicació interactiva en mitjans digitals i els seus problemes globals i transfronterers.

RESULTATS D'APRENENTATGE  DEL PROGRAMA

Amb l'estudi d'aquesta assignatura s'espera que l'estudiant adquireixi els resultats d'aprenentatge següents:

K1. Serà capaç d'adquirir una visió global del mercat, de l'entorn professional, del món empresarial i institucional.

S1. Serà capaç de treballar en equips interdisciplinaris de forma col·laborativa i cooperativa contribuint a un projecte comú.
S6. Serà capaç d'adaptar-se als llenguatges específics dels mitjans/suports i dels públics objectius.
S11. Serà capaç de comunicar segons l'objectiu estratègic que s'hagi establert (informatiu, expressiu o persuasiu) utilitzant els diferents mitjans, canals i suports (digital, audiovisual, escrit o multiplataforma).
C3. Serà capaç d'aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació