Lobbisme i grups d'influència Codi:  16.545    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura Lobbisme i grups d'influència aporta els coneixements i les competències requerits per dissenyar i implantar una estratègia de lobbisme, incloent l'elaboració d'una argumentació convincent i eficaç per influir a la presa de decisions dels poders públics. Per a això, aborda una part essencial de les relacions institucionals (sector especialitzat, alhora, de les relacions públiques) consistent en l'establiment, manteniment i/o modificació de les relacions entre les organitzacions i els poders públics d'acord amb els pertinents preceptes ètics.

El nom de l'assignatura al·ludeix a dos fenòmens indefectiblement units: el procés del lobbisme (lobbying, en anglès), com a estratègia comunicativa, i els grups d'influència, com a promotors-emissors d'aquest procés. Grups d'influència i lobbisme són, per tant, les dues cares d'una mateixa moneda: la moneda amb què costegem participació de la societat civil a la presa de decisions o, dit d'una altra manera, la democràcia participativa.

Amunt

Lobbisme i grups d'influència és una assignatura optativa del grau de Comunicació i forma part de la menció en Comunicació Corporativa i Relacions Públiques. S'adreça a tots aquells futurs professionals de les relacions públiques que tinguin un interès en els afers públics i els processos polítics a diversos nivells. En aquesta assignatura l'estudiant adquirirà els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a l'aplicació de les diferents estratègies i accions que conformen el lobbisme i l'activitat dels grups d'influència.

Amunt

L'assignatura es projecta a la pràctica professional del lobbisme, tant en grups d'influència com en empreses, en organitzacions no governamentals o en negocis de consultoria. El professional de les relacions públiques pot optar per dedicar-se a les relacions institucionals i especialitzar-se en lobbisme. Li convé una bona base teòrica i pràctica i una visió general d'aquest sector als àmbits espanyol, europeu i internacional.

Amunt

Cursar aquesta assignatura requereix la comprensió de l'anglès ja que s'emprarà com a documentació addicional algun text o material audiovisual en llengua anglesa.

Amunt

Els objectius que l'alumnat ha d'assolir amb aquesta assignatura són:
 
1. Descriure i analitzar la funció dels grups d'influència en la construcció europea, així com les diferents formes d'accés als poders públics de la Unió Europea.
2. Reconèixer el fenomen del lobbisme com una estratègia de les relacions institucionals, així com la seva legitimitat i dimensió ètica.
3. Dominar i aplicar les diferents tècniques del lobbisme.
 
I les competències que l'alumnat ha d'haver adquirit al completar-la són:

- Capacitat de pensar estratègicament.
- Coneixement del món empresarial i institucional (processos i funcions de les organitzacions).
- Capacitat per traduir el missatge a comunicar en un missatge persuasiu.
- Capacitat d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius a partir d'una tasca prèvia de recerca d'informació.
- Capacitat d'aplicar les normatives legals que afecten el sector de la comunicació.

Amunt

Mòdul 1: Grups d'influència
1. Delimitació conceptual i terminològica
2. Elements i tipologia
3. Dimensió comunicativa i legitimitat: grups d'influència i relacions públiques
4. Els think tanks i els advocacy tanks

Mòdul 2: Grups d'influència i construcció europea
1. El context: el procés de presa de decisions en la Unió Europea
2. Els grups d'influència en la construcció europea
3. L'accés a les institucions

Mòdul 3: Lobbisme
1. Conceptualització
2. Estructura de la pràctica professional
3. Legitimitat, regulació i límits del lobbisme

Mòdul 4: Relacions estratègiques amb els poders públics
1. Investigació
2. Planificació
3. Execució
4. Avaluació

Amunt

Toolkit de gènere Web

Amunt

Els materials complementaris i la informació sobre eines de suport es transmetran a través de les seccions de Recursos i Tauler.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt