• Descripció

Storytelling: recursos narratius és una assignatura obligatòria dins el Grau de Comunicació

L'assignatura Storytelling: recursos narratius tracta la importància de la narrativa en els processos comunicatius i la seva rellevància en relació als processos i metodologies propis de la creació visual.   

 
El terme Storytelling fa referència al fet situat d'explicar històries, es decir, teniendo en cuenta todo su contexto. Per tant, a l'aproximar-nos a un fenònem narratiu des de la perspectiva de l'Storytelling, importa tant el contingut del que se explica com el moment, el lloc, les persones que participen en aquest acte concret de creació d'aquesta experiència i les regles, implícites i explícites, que regeixen aquesta acció narrativa. Per tant, es complementa amb la noció més tradicional de 'narrativa', que fa més èmfasi en el contingut i les convencions que conformen una història 'fixada' en un format escrit, gràfic, audiovisual o multimèdia.

En un context comunicatiu en que comptem amb multitud de plataformes, formes expressives i processos creatius per a la creació d'històries, on sovint combinem diferentes formes culturals (des de la literatura al teatre, el còmic, el cinema, la televisió, els videojocs i les possibilitats dels denominats 'social media'), la noció d'Storytelling ha esdevingut cada cop més present en altres àmbits com l'empresa, l'educació, el periodisme o els social media. Més enllà de modes, el concepte d'Storytelling ens permet apuntar a una pràctica social i cultural orientada cap a l'acte d'explicar i compartir històries, sigui per mitjans tradicionals relacionats amb la tradició oral i performativa com a través de la reproducció tecnològica. 

L'assignatura combina la inmersió en diferents aspectes fonamentals sobre narrativa, en particular narrativa  audiovisual, per a passar a veure com aquestes recursos narratius poden configurar experiències d'storytelling en diferents plataformes tecnològiques i també en el món físic, de manera que treballarem punts de contacte entre la narrativa tradicional, el disseny i la comunicació audiovisual i transmedia.

NOTA: Aquesta assignatura té un canvi de nom a partir del semestre 20201 (setembre 2020). Fins el semestre 20192 (febrer 2020) s'anomenava Narrativa audiovisual.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Es tracta d'una assignatura aplicada, i alhora amb una important base teòrica, que proporciona bases sobre narrativa en l'àmbit de la comunicació, a banda d'abordar alguns aspectes específics de l'acció d'explicar històries situades en entorns personals o mitjans, amb un fort caràcter d'interacció social, i que s'ha vingut a denominar com a 'storytelling'. En aquest sentit, el coneixement dels recursos narratius necessaris en les accions comunicatives d'explicar històries, siguin periodístiques, publicitàries, corporatives, de sensibilització o amb finalitats expressives o d'entreteniment es considera fonamental en el marc d'un Grau en comunicació.

L'assignatura estableix clars punts de contactes amb altres del Grau com ara Taller de periodisme transmèdia, Tècniques de redacció periodística, Taller de redacció publicitària, Creativitat publicitària, Guió audiovisual, Cultura de la imatge, Producció i distribució multiplataforma, Comunicació persuasiva en mitjans digitals, Comunicació i societat o Comunicació i continguts en social media.

• Camps professionals en què es projecta

A partir de la descripció de l'assignatura, les competències adquirides en aquesta assignatura es consideren bàsiques en el camp de la comunicació periodística, publicitària, audiovisual o corporativa, en àmbits digitals i relacionats amb els social media i en tots aquells camps en què es precisi la creació i difusió d'històries personals, socials, corporatives, relats ficcionals o basats en experiències factuals amb objectius comunicatius.

• Coneixements previs

No es presuposen coneixements previs alhora de cursar aquesta assignatura.

• Informació prèvia a la matrícula

-

• Objectius i competències

• Continguts

• Fonaments de narrativa audiovisual: conceptes i aproximació històrica.
• Fonaments de narrativa audiovisual: anàlisi
• Disseny d'experiències narratives digitals
• Noves narratives.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació