Comunicació de crisi i responsabilitat social corporativa Codi:  16.617    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
La reputació d'una marca o d'una organització és un intangible. En conseqüència, a diferència del que succeeix amb la massa-energia, no solament es transforma sinó que també es crea i es destrueix. Allò que precedeix la seva destrucció rep el nom de crisi.                            
 
Allò que fem per a evitar la destrucció d'una reputació s'anomena gestió de la comunicació de crisi. Si les nostres accions s'encaminen a evitar que la crisi esclati, parlem de prevenció. Si ens preparem per afrontar-la quan arribi, això és previsió. I si després de patir-la ens esforcem per tornar a la normalitat, la paraula clau és recuperació.
 
La majoria de les organitzacions comencen a gestionar la crisi quan els esclata entre les mans. En el millor dels casos, això els serveix per a impulsar a posteriori estratègies de prevenció i previsió. Algunes, lamentablement, consideren que una crisi superada actua com una vacuna contra futures crisis, la qual cosa les condemna a ensopegar reiteradament amb la mateixa pedra.
 
El cert és que, si bé les quatre facetes són essencials i cap no hauria de ser descuidada mai, l'ordre lògic per a abordar-les és, sens dubte, aquest:                                        
 
1) Prevenció
2) Previsió
3) Gestió
4) Recuperació
 
No en va, es corresponen també amb les quatre fases que componen el procés de les relacions públiques: investigació, planificació, execució/comunicació i avaluació.
                                        
La prevenció de crisi, en efecte, comporta un procés d'investigació exhaustiu (denominat de vegades auditoria de riscos) per a determinar quines probabilitats hi ha que la nostra organització es vegi implicada en alguna de les situacions que podem considerar de crisi. La previsió, per la seva banda, comporta una planificació acurada de tot el que haurem de fer per a afrontar una crisi quan es produeixi. La gestió d'una crisi, al seu torn, des de la perspectiva de les relacions públiques comporta l'execució d'aquelles accions comunicatives que ens poden ajudar a superar la crisi o a minimitzar-ne els efectes. I la recuperació d'una crisi implica, sobretot, la capacitat d'analitzar les causes que l'han provocada i d'avaluar la manera en què ha estat gestionada.
 
Les conclusions extretes d'aquesta avaluació ens haurien de servir per a evitar crisis futures. Així, tal com ocorre amb el procés genèric de les relacions públiques, l'avaluació postcrisi reinicia el cicle remetent-nos a la investigació preventiva.

Amb tot, convé tenir en compte que, tot i ser una eina extraordinàriament poderosa, normalment no n'hi ha prou amb la comunicació per a superar una situació de crisi. Penseu que la reputació no sol caure en solitari: o bé es ressent a causa del deteriorament de factors tangibles, o bé el tangible començarà a anar malament a causa del deteriorament de la reputació. Gairebé sempre serà necessari, per tant, treballar des de perspectives multidisciplinàries, la qual cosa no treu que els professionals de la comunicació i les relacions públiques tinguem un paper crucial a l'hora de garantir que totes aquestes perspectives siguin ateses, enteses i considerades.

Amunt

Comunicació de crisi és una assignatura optativa del grau de Comunicació que intensifica algunes de les competències genèriques requerides per a l'exercici professional de les relacions públiques orientant-les específicament a la prevenció, previsió, gestió i recuperació de crisi des d'una perspectiva essencialment (però no exclusivament) comunicativa. També és part essencial de la menció de Comunicació corporativa i relacions públiques, una de les sis mencions que es proposen a l'alumnat en la recta final del grau.

Amunt

En un entorn d'alt risc com l'actual, tot professional de la comunicació ha d'estar preparat per plantar cara a situacions de crisi. Aquesta assignatura aporta els coneixements, les habilitats i les actituds requerits per fer-ho possible.

Amunt

Atès que la comunicació de crisi constitueix una subàrea en el camp de les relacions públiques, és molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures obligatòries Introducció a les relacions públiquesTècniques de relacions públiquesSistemes i processos de les relacions públiques.

Amunt

Els RESULTATS D'APRENENTAGE de l'assignatura són: 


S - Habilitats o destreses (Skills)

  • S4. Serà capaç de comunicar de forma oral, escrita i/o audiovisual (promoció, informació, creació, persuasió, negociació)
  • S8. Serà capaç d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius i reconeixerà totes les fases de producció i explotació del producte.

C - Competències (Competences)

  • C2. Serà capaç de prendre decisions des d'un enfocament estratègic.
  • C5. Serà capaç d'actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.



Objectius del primer mòdul (Prevenir la crisi): 

  1. Comprendre el concepte de crisi i ser capaç d'emprar-lo per a conscienciar la coalició dominant de la necessitat de prevenir-ne l'esclat.
  2. Desenvolupar les habilitats d'investigació i de comunicació requerides per a contribuir a la gestió dels riscos a les organitzacions.
  3. Ser capaç d'emprar el valor profilàctic que aporta la responsabilitat social corporativa com a instrument de relacions públiques, de comprendre'n les limitacions i de conèixer els models alternatius que permeten superar-les.   

 

Objectius del segon mòdul (Preveure la crisi):  

  1. Ser capaç de planificar l'abordatge d'una situació de crisi, especialment des del seu vessant comunicatiu, i de plasmar aquesta capacitat en un manual de crisi.
  2. Desenvolupar les competències requerides per a establir i mantenir relacions estratègiques amb públics que es poden convertir en aliats durant una situació de crisi.
  3. Adquirir els coneixements, habilitats i actituds requerits per a organitzar i coordinar un programa de formació de gestió de crisi basat en tècniques de simulació.

 

Objectius del tercer mòdul (Gestionar la comunicació de crisi):   

  1. Adquirir els coneixements, habilitats i actituds requerits per a organitzar i coordinar un comitè de crisi.
  2. Ser capaç d'identificar els eventuals portaveus d'una organització per a vehicular a través seu la política comunicativa durant una situació de crisi.
  3. A partir de les directrius prèviament assimilades, adquirir experiència en la resolució dels dilemes comunicatius que constantment planteja la gestió d'una crisi.

 

Objectius del quart mòdul (Recuperar-se d'una crisis):  

  1.  Constatar la contradicció intrínseca que hi ha en els enfocaments que atribueixen efectes beneficiosos a les crisis.
  2. Adquirir les capacitats avaluadores i comunicatives que permeten contribuir a la recuperació postcrisi, al restabliment de la confiança i a la restauració de la reputació.
  3. Ser capaç d'aprendre de les situacions de crisi i d'aplicar els coneixements adquirits a la prevenció de noves crisis.


Amunt

Mòdul didàctic 1: Prevenir la crisi
1. Concepte
2. Gestió de riscos
3. Responsabilitat social corporativa
 
Mòdul didàctic 2: Preveure la crisi
1. Manual de crisi
2. Aliances i contingències
3. Formació i simulació
 
Mòdul didàctic 3: Gestionar la comunicació de crisi
1. Comitè de crisi
2. Portaveus
3. Dilemes comunicatius
 
Mòdul didàctic 4: Recuperar-se d'una crisi
1. Oxímoron pervers
2. Confiança i reputació
3. Cercle virtuós

Amunt

Toolkit de gènere Web
Comunicació de crisi PDF

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt