Història, teoria i crítica del disseny Codi:  20.004    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura ofereix una visió integrada de la vessant històrica, teòrica i alhora de la construcció crítica del disseny, tot posant-ho en relació amb les arts, corrents culturals i alhora els diferents materials i mitjans que s'han anat fent servir al llarg de la història contemporània.  Ens centrarem especialment en la connexió entre el disseny gràfic i l'audiovisual, així com en els recents desenvolupaments amb els nous mitjans, però sempre posant-ho en relació amb una visió omnicomprensiva de la relació entre disseny i societat. Tot i tractar-se d'una assignatura de caràcter històric i tèoric està molt enfocada a contribuir a la pràctica del disseny fent un ús pragmàtic de la història i de la teoria. L'objectiu fonamental és doncs aprendre a fer servir la història i la teoria del disseny com a recurs bàsic i fonamental per a la praxis creativa, contribuint així als processos d'innovació des de la pròpia tradició del disseny. 

Les activitats aniran doncs en aquesta direcció d'integració de les diferents vessants mencionades i alhora enfocades a la producció de disseny amb coneixement del seu context així com amb la capacitat d'el·laboració d'un discurs crític. 

Amunt

Objectius:

1- Conèixer la història i les teories del disseny per poder aplicar-les al disseny amb perspectiva crítica.

2- Conèixer les bases de la cultura visual contemporània i les transformacions ocasionades per les tecnologies digitals.

3- Conèixer el context sociocultural del disseny des de les diferents perspectives proporcionades per l'antropologia, la psicologia i la sociologia.

4- Comprendre la rellevància de les implicacions ètiques i mediambientals, la diversitat cultural, la perspectiva de gènere i l'estructura social per al correcte plantejament i execució del disseny en l'àmbit professional

Competències: 

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
CG1 - Comprendre les estructures i processos del context professional, les seves implicacions socials i culturals des d'una perspectiva global, així com la seva dimensió internacional.
CG3 - Elaborar un pensament i discurs crític sobre el context i un posicionament ètic sobre la pràctica professional.
CE7 - Analitzar i utilitzar en els projectes de disseny coneixements d'història del disseny i cultura visual.
CE8 - Incloure conceptes clau de sostenibilitat i respecte a l'entorn en els projectes de disseny.
CE9 - Reconèixer i incorporar la complexitat de la diversitat cultural i funcional en els processos i resultats de disseny.
CE10 - Comprendre el context cultural actual i els moviments socials relacionats amb la cultura digital, per imprimir una ètica de cultura lliure i oberta a la pràctica del disseny.

Amunt

  1. El procés d'aprenentatge en el món del disseny
  2. Història i històries del disseny: els inicis del disseny en la societat industrial
  3. Filosofies i àmbits del disseny en l'actualitat: elabora el teu manifest
  4. Teoria i crítica del disseny: dissenyar amb perspectiva de gènere
  5. Metodologia del disseny: si no t'agrada, redissenya-ho

Amunt

SATUE, Enric. El diseño gráfico: desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420670713

Selecció d'articles i informes disponibles a l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt