Disseny crític i social Codi:  20.051    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Els professionals del disseny creen, per mitja de les seves pràctiques, objectes, conceptes, artefactes i experiències. No són únicament observadors, sinó que son agents que incideixen en el seu entorn social, cultural i material.

És habitual convenir en què tot ésser humà és dissenyador i que l'ésser humà ha dissenyat des de que existeix. En efecte, el disseny es troba present a tot arreu: mobles, ordinadors, ciutats, aplicacions mòbils, cotxes, en la roba que vestim i en les marques dels productes que satisfan necessitats i en creen de noves. Darrerament, la filosofia del disseny s'ha tornat tant popular que s'aplica explícitament a la formulació de polítiques públiques, a processos de decisió a nivell directiu, recursos humans o transformació social, per posar només alguns exemples.

La rellevància del disseny a les nostres vides té relació amb diversos motius. En primer lloc, tot objecte, servei, producte o imatge és resulta i dialoga amb la societat en la que apareix. Sorgeix en un context estructural que el configura com és i el fa possible, però alhora, aquest disseny produeix també certes realitats socials. Així, els primers éssers humans dissenyaven amb els materials que tenien a la vora, però també a partir de maneres d'entendre el món i les relacions amb ell. Avui en dia, i en relació a les tecnologies digitals i connectades, no és difícil veure la complexitat de relacions materials (centres de dades, cables de fibra òptica, antenes repetidores) i socials (desitjos, formes de consum cultural, estratègies de publicitat) que s'impliquen, per exemple quan mirem un vídeo a YouTube al nostre mòbil.

De la mateixa manera, cap disseny és neutral. Una porta giratòria pot no deixar passar còmodament a una persona amb diversitat funcional, o la fusta amb la que està feta una cadira por haver contribuït a la desforestació i haver-se processat fent servir tòxics que perjudiquen als treballadors que l'han fet i l'ecosistema on està la fàbrica.

Aquesta assignatura vol posar de manifest l'entramat que articula el disseny, destacant que l'acte de dissenyar va molt més enllà de produir un objecte o una imatge, sinó que sobre tot genera relacions entre les persones i els ecosistemes humans, urbans i naturals dels que formen part, amb totes les implicacions que tenen, també, en la conformació de valors i interessos socioculturals.

Des d'aquest punt de partida, l'assignatura busca posar unes bases sòlides per a que els i les estudiants aprenguin a veure el disseny com una eina de gestió de la complexitat, i puguin servir-se de les aportacions de les ciències socials (sociologia, antropologia, filosofia, estudis culturals, etc.) amb l'objectiu fonamental d'aplicar-los a un disseny més conscient, responsable i enfocat als seus propis objectius. 

En resum, aquí explorarem com el disseny fa de mediador en àmbits simbòlics, materials, filosòfics, ecosistèmics, socials, tècnics, culturals i polítics, per poder desenvolupar una pràctica conscient i responsable.

Amunt

Aquesta és una assignatura bàsica que entronca amb les altres matèries de Context: Història, teoria i crítica del disseny, Cultura visual i nous mitjansAntropologia del dissenyÈtica i sostenibilitat en el disseny, Seminari d'història de l'art i Estètica i teoria de l'art.

Amunt

- Disseny de serveis

- Disseny estratègic

- Disseny transicional

- Disseny social

- Disseny centrat en l'usuari

- Recerca en disseny

Amunt

COMPETÈNCIES

Les competències que es treballen en aquesta assignatura són aquestes:

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de naturalesa social, científica o ètica
  • Identificar les estructures i processos del context professional del disseny i reconèixer les seves implicacions socials i culturals des d'una perspectiva local i global. 
  • Elaborar un pensament i discurs crític sobre el context sociocultural i un posiconament ètic en relació a la pràctica professional del disseny. 

Competencias transversales:

  • Comunicar-se en una llengua extrangera.

 OBJECTIUS

Aquestes competències, es tradueixen en els següents objectius d'aprenentatge:

  • Evidenciar el paper actiu i creatiu del disseny i el dissenyador com a mediador entre la indústria i els consumidors, a partir del concepte de "viabilitat sociocultural". 
  • Mostrar les transformacions en les estructures, els vincles i les identitats socials produïdes en el desenvolupament de la cultura de consum i les seves lògiques econòmiques i tecnològiques. 
  • Tenir en compte la tensió entre forma i funció, entre utilitat i significat, en el disseny, per identificar tant la importància de les formes materials i la utilitat com dels significats socioculturals, els relats i les experiències.
  • Incorporar el paper del disseny en relació als debats sobre la cultura lliure i oberta.
  • Conèixer el rol del disseny en la transformació social.
  • Saber defensar i argumentar els propis dissenys en el context sociocultural en el qual s'emmarca, tant de les necessitats concretes a les quals  dona resposta com les tendències globals en el disseny.
  • Identificar el treball de significació que porta a terme el dissenyador amb la seva tasca.
  • Conèixer les implicacions sociomaterials del disseny.
  • Conèixer la manera com el significat del disseny es va teixint amb la mediació dels dissenyadors, entre la indústria i els consumidors.
  • Aprendre a descodificar les diferents tècniques emprades per a la construcció de discurs de marca i valor afegit mitjançant el disseny.
  • Entendre de quina manera el disseny és una pràctica política.
  • Crear i defensar els propis dissenys anant més enllà dels simples criteris instrumentals i de negoci, incorporant en el marc del que és possible criteris crítics i posicionaments ètics que aporten un valor afegit.
  • Comprendre textos en anglès.
  • Fer cerques en anglès.

Amunt

Els continguts està organitzat en tres unitats, que són les següents:

1. El disseny com a mediador social: La humanitat ha anat creant múltiples utensilis i eines, tant per a sobreviure com per a millorar la qualitat de vida. Però al marge de la seva funció útil, aquests dispositius expressen i configuren l'època en la que han sorgit. Els objectes, serveis i espais dissenyats incorporen i reprodueixen significats culturals, valors i concepcions sobre l'ésser humà i els ecosistemes dels que formen part, però no només això. El disseny, com a disciplina que incideix en el món, gestiona poder i crea i modifica realitats tant simbòliques com materials.

Per exemple, costa distingir la idea abstracta de propietat privada i pública sense tenir present l'objecte material i específic del mur, la reixa o la porta, que separen allò nostre d'allò aliè. D'una manera similar, avui les xarxes socials configuren i limiten les nostres relacions a través d'un disseny que ens permet dir m'agrada', però no 'em desagrada'. 

2. La construcció de valor social mitjançant el disseny: El disseny, més enllà de la seva materialització en un objecte, una representació gràfica, un espai, un entorn virtual, etc., constitueix la representació d'una significació imaginària que es concreta a través de diversos procesos, eines i estratègies. És evident que la publicitat, el màrqueting i el disseny influeixen la nostra manera de relacionar-nos amb el món, altres persones i nosaltres mateixos. Tanmateix, sovint ens consta pensar més enllà dels objectes per tenir en compte què provoquen en el món i com aconsegueixen fer-ho. Com a dissenyadors, cal desenvolupar una mirada que entengui com materials, narratives, discursos, signes i ideologies s'emboliquen, més enllà de les representaciones visuals, par a construir els significats que es condueixen i desprenen des del disseny.
 
3. Disseny i transformació social: Vivim en un context de crisi social, econòmica, política i mediambiental. El disseny, en tant a filosofia i pràctica de mediació entre individus, societats i els seus entorns, pot jugar un paper molt important, per exemple, a l'hora de fer servir productes no contaminants i biodegradables.

Per altra banda, tot disseny és polític, donat que facilita o evita que es donin determinades dinàmiques de poder (per exemple, en els processos de producció, prioritzant els usos de certs públics per damunt d'altres; o alimentant determinades formes de veure i estar al món per sobre d'altres, etc.). Partint d'aquest fet, tota persona capaç de dissenyar (tota persona, perquè d'alguna manera tots i totes dissenyem) és un actor polític capaç de posar en moviment processos oberts i col·laboratius, expectatives i materials per -com afirma el teòric Herbert A. Simon-, traçar línies d'acció per a transformar situacions existents en situacions preferides.

Dins el món del disseny existeixen diverses pràctiques que executen processos y produeixen objectes i serveis tenint com a principal objectiu la transformació positiva de la societat. En aquesta secció explorarem alguns autors i estudis que exploren aquestes aproximacions, comprendrem què és la innovació social i assajarem projectes que parteixin de necessitats concretes per abordar-les de formes creatives, significatives i innovadores.
 
4. Una estratègia cultural per al disseny:  Tot disseny va adreçat a un context sociocultural, econòmic  i mediambiental. Com a mediador de diferents agents socials i materials, per a que funcioni correctament, un disseny ha d'estabilir una serie de relacions estables amb el context en el que funcionarà, i per a això ha de saber adreçar una sèrie de motivacions i necessitats.

En aquesta darrera secció aplicarem els coneixements que hem anat adquirint al llarg de l'assignatura i, mitjançant mètodes de disseny centrat en l'usuari i l'ecosistema general en el que s'inscriu, assajarem propostes que donen resposta a necessitats concretes, però sense renunciar a la complexitat del context que han de mediar.

 

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Vídeo 1: Doctor Martens Audiovisual
Vídeo 4: Camper Audiovisual
Vídeo 2: Autenticitat Audiovisual
Vídeo 3: Experiència Audiovisual
Vídeo 5: Imaginarium Audiovisual
Vídeo 6: Moritz Audiovisual
Disseny crític - Vídeo Audiovisual
Disseny transicional - Podcast Àudio

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt