| Seminari d'història de l'art | Codi: 20.200 : 6 |
El Seminari d'història de l'art no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc. Ens centrarem en donar eines per respondre preguntes bàsiques com "Què és l'art?", "Què fa que un objecte esdevingui una obra d'art?" Què i qui és un artista?", "Per què canvien els estils?", etc.
Així, al llarg dels quatre gran blocs en els quals hem dividit l'assignatura veurem l'evolució històrica del concepte i funció de l'art i de la producció artística, ens centrarem en l'evolució històrica del concepte i de la funció de l'artista i, finalment treballarem la recepció de l'obra d'art i com ha evolucionat el paper de l'espectador al llarg de la història.
Una assignatura que ens ajudarà a reflexionar sobre la relació passat-present a l'art i sobre el paper de l'art i de l'artista al llarg del temps i en cultures diverses.
Tenint present que es tracta d'una assignatura introductòria, sembla convenient iniciar-la amb un seguit de reflexions i lectures que facilitin a l'estudiant el poder posicionar-se davant els objectes i pràctiques artístiques i a interioritzar una visió àmplia i diversa sobre les diferents concepcions que s'han donat de l'art, de l'artista i de l'espectador.
Pel fet d'estar inscrita en un grau d'Arts, es pretén NO plantejar una assignatura teòrica pròpia d'un grau com Història de l'Art, sinó presentar un seguit de qüestions i problemes que responguin a la pregunta: què pot aportar a un artista el coneixement de diferents aspectes de la història de l'art.
Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
- producció artística
- professor d'història de l'art o de plàstica
- guia turístic
- crític d'art
- curador d'exposicions
- editor i redactor de materials sobre art
No són necessaris coneixements previs, tot i que és aconsellable matricular-s'hi a l'inici del grau i, si és possible, en paral·lel amb un taller, per tal de combinar els enfocaments més teòrics amb els de tipus més pràctic.
L'assignatura pot comptar amb algun dels recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos en aquesta llengua.
- Obtenir una visió global de les diferents etapes de la història de l'art.
- Establir les bases conceptuals i professionals per a la comprensió de la pràctica artística.
- Debatre sobre les diferents narratives, conceptes i problemàtiques de la pràctica artística al llarg de la història.
- Conèixer els fonaments, pràctiques i significats dels diferents llenguatges artístics.
- Aplicar diferents mètodes per a l'anàlisi i comentari crític de les obres d'art.
- Analitzar la història de l'art des de la perspectiva de l'artista.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
- Capacitat per expressar-se i comunicar-se per escrit i oralment.
- Conèixer i desenvolupar un marc de referències històrico-teòrico-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
- Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.
- Dialogar amb altres disciplines, contextos i comunitats no necessàriament artístiques, per desenvolupar un treball interdisciplinari situat.
Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura, i per això hem seleccionat una sèrie de textos que ens ajudaran a obtenir una visió global i oberta que serveixi a l'estudiant de clau interpretativa per poder aprofundir en qüestions relatives a l'art, l'història de l'art, l'artista i l'espectador.
D'aquesta manera, en aquesta assignatura reflexionarem, entre molts altres temes, que és l'art, qui o que és un artista, quin és el paper de l'espectador, si el concepte d'art i d'artista és universal, etc. Per assolir els objectius proposats, treballarem aquesta assignatura a partir d'uns mòduls i una selecció de lectures (que trobareu a l'apartat de materials de l'aula i a les pròpies actvitats), que hem agrupat en quatre àmplies unitats temàtiques:
BLOC 1: Sobre l'art
En aquest primer bloc ens centrarem a plantejar les qüestions bàsiques que constitueixen el món de l'art, i mirarem de respondre les qüestions següents:
- Per què l'art és un concepte tan ambigu?
- com ens podem posicionar davant d'una obra d'artt?
- com podem interpretar una obra d'art?
- Per què canvien els estils?
- Existeix el progrés en art?
- Com la producció artística construeix i fixa la memòria històrica?
En aquesta Unitat treballarem amb els mòduls UOC i un capítol del llibre en anglès del llibre Stories of Art de James Elkins:
James Elkins (2002)."Perfect stories". En: Stories of art. New York: Routledge, p. 117-153.
BLOC 2: Sobre les obres d'art
En aquest segon bloc ens centrarem a respondre què és l'art i quines han estat les principals interpretacions que s'han formulat al llarg de la història, i mirarem de respondre les qüestions següents:
- Totes les cultures entenen el mateix per art?
- Quin model es pot tenir d'anàlisi d'una obra en profunditat?
- Què fa que un objecte esdevingui una obra d'art? On rau l'artisticitat d'una producció?
- Quin paper juga el context en la producció i la recepció d'una obra d'art?
- Si la reduïda presència de les dones en el món de l'art ha estat una constant al llarg dels segles
Aquest bloc el treballarem en base als mòduls UOC i amb la lectura de capítols dels llibres La invención del arte moderno de Larry Shiner i Ten Thousand Things. Module and Mass production de L. Leddrose, així com del visionat d'un vídeo d'Alain Resnais i la lectura de l'article de Maite Méndez Baiges.
BLOC 3: Sobre l'artista
Aquest tercer bloc està centrat a respondre les següents qüestions: Què i qui és un artista? Sempre han existit artistes? Què es pot entendre per creativitat?
En aquest bloc bloc veurem l'evolució històrica del concepte i funció de l'artista i ens plantejarem preguntes com:
- S'entén el mateix per artista al llarg de la Història?
- Quan, com i per què apareix la distinció entre artista i artesà?
- És possible ensenyar art? Veient com ha evolucionat històricament l'aprenentatge de les diferents modalitats artístiques
Per respondre aquests reptes comptem amb els mòduls UOC i amb els següents capítols de llibre:
LARRY SHINER (2004): "El cambio en la condición de los artesanos/artistas" (p. 71-83).
LARRY SHINER (2004): "La construcción de la categoría de las bellas artes" (p. 124-134),
LARRY SHINER (2004): "La imagen exaltada del artista" (p. 271-282)
LARRY SHINER (2004): "La artesanía como arte" (p. 371-376).
RAYMOND THOMAS: "Sé-wabi-zen. El zen y las artes japoneses" (p. 55-68).
BLOC 4: Recepció: espectador i context
Finalment, parlarem de la recepció de l'obra d'art i de com ha evolucionat el paper de l'espectador al llarg de la història. Veurem quin ha estat el paper de l'espectador al llarg de la història així com una comparativa històrica de com ha variat la recepció de l'obra d'art.
I ho treballarem bàsicament amb els mòduls UOC, i dos capítols del llibre de Larry Shiner esmentat anteriorment:
LARRY SHINER (2004). "Arte público". En: La invención del arte: una historia cultural. Barcelona: Paidos, p. 399-405.
LARRY SHINER (2004). "Silencios: El triunfo de lo estético." En: La invención del arte: una historia cultural. Barcelona: Paidos, p. 291-305.
| Història de l'art universal | Web |
| Història de l'art català | Web |
| L'art del segle XX (wiki) | Web |
| Els mons de l'art | |
| La construcció del coneixement en història de l'art | |
| Art Toolkit | Web |
| Suports, tècniques i lectures d'obres d'art |
L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Mate d'Aprenentatge les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf, així com també els mòduls d'estudi de la UOC. També les trobareu referenciades a cada unitat o repte. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció de capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura. Tingueu present que en aquesta assignatura hi ha un parell de lectures en anglès.
Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.
L'assignatura té associat un laboratori:
- Laboratori de documentació: Pots trobar suport i recursos sobre com documentar el procés de treball i també d'aprenentatge, una part fonamental del grau. I també tindran un consultor al qual podran dirigir-se per a resoldre dubtes sobre processos i eines per a la documentació.
Els Laboratoris són aules de suport vinculades a determinades assignatures on es treballa amb eines, tecnologies i materials diversos que poden ser d'ús transversal a la titulació. Els laboratoris no són assignatures com a tals sinó espais auxiliars, sense valoració acadèmica ni activitats avaluables.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|