• Descripció

El present Seminari sobre Materialitat i Tecnologia contribueix a que els estudiants prenguin consciència, des dels inicis de la seva formació acadèmica, de la importància de la relació entre materialitat i discursivitat en les pràctiques artístiques, tot adquirint una perspectiva amplia sobre el que és la materialitat en relació també amb la tecnologia. Amb aquest objectiu es treballaran diferents nocions i aproximacions a la materialitat i la tecnologia a través de les Arts, observant-ne no sols les seves repercusions teòriques sinó també sobretot pràctiques. Les diferents perspectives treballades aniran dirigides, en aquest sentit, a empoderar als estudiants del Grau d'Arts en l'articulació d'una pràxis semantico-material complexe i omnicomprensiva destinada a fer front als reptes de les pràctiques artístiques en les nostres societats actuals.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquest Seminari ubicat en el primer tram del Pla d'Estudis del Grau d'Arts està pensat per fer front a un dels reptes més actuals dels nostres temps i que s'ha vingut a denominat com el Gir Material. Representa una introducció a alguns dels aspectes fonamentals de les pràctiques artístiques enmarcats en el que es denomina com a epistemología i metodología de les Arts, i que prefigura un plantejament fonamental en la pràxis creativa a tenir en compte de forma estructural en tot el grau sencer. És per això que és un Seminari vertebrador de moltes idees que es despleguen al llarg del Grau i que mereix una especial atenció i dedicació a tenir en compte. 

• Camps professionals en què es projecta

Hi han múltiples vinculacions del Seminari amb diversos camps professionals de tipus teòric i pràctic. El primer i més evident és la pròpia pràctica artística vinculada a l'ús de materials i tecnologies diverses, cambiants i complexes al llarg dels temps.  El segon, i estretament vinculat amb la pròpia refleixó sobre el substrat material i tecnològic, és el camp de la conservació i manteniment de les pràctiques artístiques. Però alhora aquest altre camp es relaciona estretament amb l'àmbit general del que s'ha denominat com a infraestructures de les arts, amb una concepcció més gran del que es considera, i en connexió amb perspectives properes a l'Antropologia i altres disciplines relacionades com els Estudis de Ciència i Tecnologia.  En aquest sentit també entra en connexió amb l'àmbit dels Estudis sobre Museus i l'acció en els contextos i espais del món de les Arts. I per descomptat també entra en connexió amb l'espai teòric de la Crítica de l'Art i el Comissariat d'Exposicions, on aquests aspectes no solament poden ser tractats com a tema sino també com a problema pràctic a tenir en compte. 

• Coneixements previs

És interessant tenir coneixements d'Història de l'Art i alhora d'Estètica i Teories de l'Art, així com sobretot haver tingut experiències de primera mà en la creació de pràctiques artístiques de petit i gran format en diferents situacions i contextos. 

• Objectius i competències

• Comprendre el paper de la materialitat en les pràctiques artístiques així com la seva inseparable relació simbiòtica amb la discursivitat.
• Conèixer la distinció entre materialitat, tècnica i tecnologia, i de quina manera s'inscriu en les pràctiques artístiques.
• Saber aplicar diferents metodologies de recerca sobre els materials i la seva posició estructural en l'ecosistema cultural.
• Assimilar la dimensió relacional de la simbiosi entre materialitat i discursivitat, així com les conseqüències per a la praxi artística.

• Continguts

• Cultura Material i Materialitat de la Cultura.
• Diferenciant Materialitat, tècnica i tecnologia.
• Estudis sobre la materialitat en l'art: de l'antropologia als STS.
• Estudis de Ciència i Tecnologia aplicat a les Arts.
• Nous materialismes i pràctiques artístiques.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials del Seminari es poden trobar a l'espai de Recursos així com s'aniran donant a l'espai del Tauler tot pautant-ne la seva lectura i treball conjunt a classe. Hem optat per la lectura directe de materials específics que tracten la temàtica i l'intercanvi de reflexions per tal de contrastar opinions i obrir preguntes que permetin treballar les qüestions fonamentals a l'aula.  Aquest és un Seminari que convida a un alt dinamisme dels seus participants, que hauran de fer una lectura activa i posada en pràctica de les idees i perspectives treballades en l'aula de forma col·lectiva i/o col·laborativa. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació