Seminari de teories de l'art i de la cultura Codi:  20.205    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
El Seminari de Teories de l'Art i de la Cultura es centra en discussions teòriques obertes per la disciplina dels Estudis Culturals des dels anys 50 fins a l'actualitat i com aquestes també han anat afectant a la pràctica artística des del naixement de l'Art Pop. Els Estudis Culturals van modificar radicalment el que s'entenia per cultura i el seu lloc en la societat. Així mateix van ser fonamentals per a la creació d'una crítica postmoderna que repensava el fenòmen dels mitjans de masses i els seus efectes. Això va derivar en una transformació també radical de les pràctiques artístiques, des dels anys cinquanta fins als nostres dies. L'aspiració d'aquest seminari serà ajudar a l'estudiant a comprendre com aquesta perspectiva no solament va afectar el llenguatge artístic, sinó que a més va crear nous marcs crítics des dels quals revisar la història de l'art anterior. En l'assignatura mostrarem com, si be inicialment els canvis portats pels mitjans de comunicació van ser fonamentals per comprendre un interès per un nou tipus de cultura, gradualment la diferència cultural es va convertir en un dels marcs polítics principals per la postmodernitat i fins als nostres dies. A través de l'assignatura, l'estudiant adquirirà noves eines crítiques i consciència sobre les metodologies historiogràfiques. Això li ajudarà a comprendre la importància de les discussions en el camp artístic, entorn de la identitat, la raça, el diàleg amb les cultures no-occidentals, el gènere o la subjectivitat. El seminari realitzarà una aproximació a aquests conceptes des d'alguns textos senzills que els aclariran d'una forma accessible. Els exercicis proposats ajudaran al fet que l'estudiant es relacioni amb ells i tinguin l'oportunitat de començar a usar-los com a eina d'anàlisi.

Amunt

Aquesta assignatura és una primera aproximació als Estudis Culturals realitzada en el grau. Aquests Estudis mostren com el pensament occidental es caracteritza per produir alteritat. Un dels objectius principals serà mostrar com la cultura ha estat, i és encara avui, un element fonamental per crear aquesta diferència. A través d'aquesta perspectiva l'estudiant podrà després indagar en altres aspectes com el gènere, els estudis subalterns i guanyar consciència dels marcs teòrics actuals per desenvolupar el seu propi treball tant teòric com a pràctic.

Amunt

Encara que no és necessari tenir coneixements de teoria previs, és recomanable haver cursat almenys el Seminari d'Història de l'Art, ja que aquest ofereix un primer apropament a les qüestions metodològiques de la disciplina. El Seminari treballarà els Estudis Culturals des d'una revisió a la pròpia Història de l'Art de manera que serà una oportunitat per revisar alguns dels seus moviments més en profunditat i des d'una perspectiva crítica.

Amunt

- Entendre la complexitat del concepte de cultura.  - Comprendre les transformacions en el pensament a partir dels Estudis Culturals.  - Comprendre la importància de la perspectiva dels Estudis Culturals en relació a la postmodernitat i l'art contemporani.  - Entendre la tensió entre conceptes com a identitat i subjectivitat, - Aplicar i incorporar els nous conceptes estudiats a la lectura d'obres d'art i comentari crític de les obres d'art. - Analitzar la història de l'art des de la perspectiva dels Estudis Culturals i les relacions de poder colonial. 
Competències bàsiques i generals:  CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi. CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals. 
Competències transversals: CT4 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
 Competències específiques:  CE2 - Argumentar sobre pràctiques artístiques, pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals, expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.  CE4 - Analitzar, avaluar, discutir i debatre el treball d'uns altres i respondre amd arguments enfront de les crítiques raonades al treball propi en grup.  CE5 - Desenvolupar habilitats de recerca: formulació de preguntes pertinents, realització de cerques, anàlisis i avaluacions.

Amunt

Els quatre blocs del programa i els seus exercicis estan enfocats en dues qüestions fonamentals:

1. Comprendre la relació dels Estudis Culturals amb la pràctica artística i la història de l'art.
2. Entendre la tensió entre la idea d'identitat i la de subjectivitat als debats polítics i com això ha afectat la pràctica artística i les seves discussions. 

BLOC 1: INICIS DELS ESTUDIS CULTURALS I L'ART POP 
En aquest primer bloc, coneixerem el naixement dels Estudis Culturals i la creació de l'escola de Birmingham per comprendre els canvis fonamentals que introdueixen en les metodologies acadèmiques, en un moment d'importants mudances socials amb la introducció del capitalisme i la societat de consum a Occident. Veurem com això és indissociable del naixement de l'art Pop durant els 50 a Europa i a Estats Units. 
- Per què apareixen els Estudis Culturals? 
- Com es relacionen els Estudis Culturals amb els canvis de la pràctica artística? 
- Què és exactament la cultura?
- Com evoluciona en diferents contextos l'art Pop?

 BLOC 2: IDENTITAT I DIFERÈNCIA DES DEL PENSAMENT DE STUART HALL 
En aquest bloc treballarem a partir del pensament de Stuart Hall, un dels pares dels Estudis Culturals, qui sobretot va treballar des del concepte d'identitat específicament aplicat al concepte de raça. En el context de l'aula veurem com l'autor situa la identitat per pensar des dels canvis que porta amb si la postmodernitat
 - Què és la postmodernitat?
 - Per què el concepte d'identitat va prendre tanta rellevància per als Estudis Culturals i postcolonials? 
 - Com evoluciona durant la segona meitat del segle XX? - Com la representació està consolidant prejudicis racials? 

BLOC 3: L'ANTIGA RELACIÓ DE L'ART AMB L'ANTROPOLOGIA 
La relació de l'art contemporani amb l'antropologia es remunta a principis de segle XX, quan les avantguardes buscaven en el mal anomenat "art primitiu" la inspiració per a les seves obres mestres. A través de la lectura guiada del treball d'Olga Fernández i d'Hal Foster revisarem aquesta relació de disciplines i espais de coneixement i la seva administració de l'alteritat.
 - Com superar les relacions colonials entre cultures encara latents en el museu? 
- Com l'artista pot generar noves eines per superar antigues relacions de poder colonial? 
- Com el display museográfic contribueix a perpetuar aquestes qüestions? - Com les disciplines d'Història de l'Art i Antropologia dialoguen amb la pràctica artística? 

BLOC 4: LA SUBJECTIVITAT I LA GUERRA DE GÈNERES EN ELS ESTUDIS CULTURALS 
En aquesta unitat treballarem els debats interns en els Estudis Culturals que van provocar importants canvis dins de la pròpia escola amb la crítica feminista. La unitat reflexiona també sobre la introducció del concepte de subjectivitat des del pensament de Judith Butler, i com aquest es tensiona amb el d'identitat que presentava Stuart Hall en el Bloc 2.
 - Com els estudis feministes modifiquen els Estudis Culturals?
 - Quins són les conseqüències de la seva crítica a les disciplines acadèmiques? 
 - Quins avantatges i inconvenients té políticament la introducció del concepte de subjectivitat als debats culturals?

Amunt

Teories de l'art i la cultura Audiovisual
Estudis culturals XML
Estudis culturals DAISY
Estudis culturals EPUB 2.0
Estudis culturals MOBIPOCKET
Estudis culturals HTML5
Estudis culturals PDF

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):

    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):

    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
 

Amunt