• Descripció

Aquest seminari ofereix una visió transversal sobre la cultura visual i els nous mitjans, combinant les arts, la ciència, la tecnologia i la societat en la construcció d'una perspectiva crítica sobre els diferents aspectes de la creativitat amb eines digitals i tecnologies emergents. 

El seminari es divideix en tres blocs: en el primer bloc, explorem les relacions entre art, ciència, tecnologia i societat des de la seva història i teoria basant-nos en l'estudi i anàlisi de les seves pràctiques; en el segon bloc ens endinsem en els nous mitjans, les seves especificitats, i sobretot l'anàlisi del fet digital com a tret fonamental a estudiar i comprendre; en el tercer bloc, contraposem els discursos que vinculen tecnologia amb innovació i la corrent dominant de la història de l'art i la tecnologia amb els plantejaments i els mètodes de l'arqueologia dels mitjans. 

En tots tres blocs, el treball amb els fonaments teòrics es completa amb l'anàlisi de diversos contexts de l'àmbit professional i estudis de cas de festivals, exposicions i obres d'art i nous mitjans. No cal haver cursat cap altre assignatura relacionada amb anterioritat tot i que tenir coneixements previs d'història de l'art i el disseny, així com de teoria de l'art, pot ser convenient.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquest seminari s'incriu en el conjunt de seminaris del Grau d'Arts com a complement d'altres Tallers i Seminaris en relació a les pràctiques experimentals de les arts amb les ciències i tecnologies. Parteix d'una aproximació teòrica i històrica constructivista enfocada a la pràctica artística, i per tant cerca establir una relació dinàmica entre praxis, teoria i història com a tret bàsic a destacar. 

• Camps professionals en què es projecta

Aquest seminari incorpora connexions amb el món de la història, teoria i pràctica artística experimental vinculada a les ciències i les tecnologies. Donat el seu alt grau d'experimetalitat, en clara connexió amb la investigació artística, i la novetat de moltes de les seves propostes artístiques, el seminari pot connectar amb camps professionals que van des de la mateixa pràctica artística fins a la de comissariat, conservació, crítica d'art, historiador o programador d'esdeveniments culturals. La naturalesa transversal de les seves pràctiques fan possible un professional bastant híbrid en el context de les arts i la cultura. 

• Coneixements previs

No calen coneixements previs.

• Objectius i competències

Objectius:

• Comprendre la importància de la visualitat en la nostra cultura.
• Conèixer els debats associats a l'anàlisi de la visualitat des dels estudis visuals.
• Conèixer les transformacions de la visualitat associada als nous mitjans.
• Comprendre els reptes associats a l'aparició dels nous mitjans

Competències bàsiques i generals:

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.

Competències transversals:

CT1 - Capacitat per a l'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques:

CE2 - Argumentar sobre pràctiques artístiques, pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals, expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.
CE4 - Analitzar, avaluar, discutir i debatre el treball d'altres i respondre argumentadament enfront de les crítiques raonades al treball propi en grup.
CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

• Continguts

Continguts

1. Art, ciència, tecnologia i societat
2. El programari pren el comandament
3. Artefactes i utopies

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Manovich, Lev. "El software toma el mando". Barcelona : Editorial UOC, 2013. 298 p. UOC Press. Comunicación #29. ISBN 978-84-9064-022-7. [Format epub]

Peist, Núria. Estudis visuals. "Multidisciplina, multicultura i enfrontaments disciplinaris." Universitat Oberta de Catalunya, . PID_00197835

Rennó, Raquel i Waelder, Pau. "Cultura y entretenimiento digital. Nuevos juegos y jugadores en las industrias creativas." Universitat Oberta de Catalunya, 2010.

Waelder, Pau. "Comisariado y conservación de arte digital." Universitat Oberta de Catalunya, 2010. PID_00166802

"Història de l'art dels mitjans - Número complet". Art Nodes, no. 13, 2013. ISSN 1695-5951

Revista Estudios Visuales. ISSN: 1698-7470

Blog Art Matters - http://artmatters.blogs.uoc.edu/

Blog Design Matters - http://catedratelefonica.uoc.edu/

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació