Instal·lacions audiovisuals Codi:  20.222    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L’assignatura optativa Instal·lacions audiovisuals posa en context diverses evolucions històriques, disciplines actuals i artistes rellevants del camp de la instal·lació audiovisual. Tot i que procurarem tenir una mirada àmplia i integradora, posarem l’èmfasi en la instal·lació audiovisual executada mitjançant tècniques de creació digital però també analògiques o fetes a mà i ens centrarem en les videoinstal·lacions.

El territori de la instal·lació audiovisual busca l’emancipació dels marcs quadrats de les pantalles convencionals integrant l’espai arquitectònic com a part de l’obra. Aquest fet és fins i tot més notori en les instal·lacions que, tot i ser audiovisuals, deixen de banda la tecnologia del vídeo per centrar-se en el recurs de la llum i el so, sense el suport de la imatge.

En qualsevol cas, és evident que, quan ens referim a una instal·lació audiovisual, ens estem referint a un format ben identificable en el qual l’objecte artístic deixa d’estar atrapat dins dels confins d’un marc bidimensional (d’una pintura, una fotografia o una pantalla) o dels límits de l’objecte escultòric, i passa a formar part d’un discurs espacial, integrat amb l’arquitectura. Parlem, doncs, d’una escenificació de l’obra artística, en la qual el punt de vista de l’observador o l’observadora de l’obra no és fix. Aquesta llibertat d’itinerància que sovint tenen els observadors de l’obra és clau en la pròpia percepció de les obres, atès que aquestes obres es poden experimentar des de múltiples punts de vista, tot vinculant espai i significat.

Recapitulant, doncs, primer ens centrarem en les videoinstal·lacions, a partir d’un recorregut històric que ens portarà des dels inicis del cinema fins a les darreres tècniques de visualització de dades mitjançant gràfics procedurals, aprofundint en les tècniques de mapping.
A l’apartat sobre llum, so i cinètica veurem com ha estat l’evolució de la relació entre l’espai arquitectònic i els llenguatges artístics vinculats a l’escenotècnia, des dels espais rituals del Paleolític fins a les escenografies operístiques o les darreres instal·lacions immersives de so i llum.

Per acabar, oferirem un breu seguit de recursos al voltant de la interactivitat que ens ajudaran a conèixer les possibilitats d’integrar tècniques d’interacció digital en els nostres treballs.

Tots els apartats integren casos d’estudi al voltant d’obres reconegudes i rellevants d’aquesta disciplina, i també recursos tècnics (glossari de dispositius, recursos creatius, enllaços a materials i documentació en línia), i imatges o vídeos que il·lustren els diversos conceptes que es presenten.

Amunt

Instal·lacions audiovisuals és una assignatura optativa de 6 crèdits recomanada per a l'últim curs del Grau d'Arts. És preferible haver cursat abans totes les assignatures i  principalment els tallers donat que aportaran una base sòlida per encarar i aprofitar l’assignatura.

Visió global del pla d'estudis

Els continguts teòrics seran la base de les activitats pràctiques que s'aniran realitzant al llarg del semestre.

Amunt

Aquesta assignatura ofereix formació orientada al desenvolupament artístic professional, especialment en el camp de les instal·lacions audiovisuals.

Amunt

Aquesta assignatura s'iniciarà al Setembre 2023 (2023.1)

És recomanable haver cursat les assignatures dels semestres anteriors (entre d’altres els tallers Taller de Fotografia i Imatge, Taller de Videocreació, Taller d’Art Sonor, Taller d'Escultura i Pràctiques Espacials, Taller de Programació i Interacció) i també recomanable tot i que no és necessari les optatives Programació i art generatiu, i Interacció i interactivitat.



L’alumnat en tot moment estarà acompanyats per personal docent que els guiarà tant en la part teòrica com en la tècnica.

Amunt

Competències:
  • CE6 - Experimentar, assumir riscos, explorar camins divergents i desenvolupar la creativitat.
  • CE12 - Explorar formes d'ús no convencional i transgredir l'ús dels llenguatges, les tècniques i les eines, així com treballar els diversos mitjans des d'una perspectiva crítica de la tecnologia integrant les perspectives del programari lliure i el codi obert.
  • CE15- Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a la formalització de so i imatges en moviment.
  • CE17 - Integrar la dimensió computacional i interactiva en la pràctica artística, mitjançant l'algorítmica i els llenguatges i els entorns de programació.
Resultats d'aprenentatge:

Obtenir una perspectiva històrica i conceptual sobre les instal·lacions audiovisuals.
Capacitat de generar un discurs narratiu, conceptual o formal integrat a l'espai.
Capacitat de plantejar escenografies.
Capacitat conceptualitzar i de projectar sobre un plànol el disseny d'una instal·lació audiovisual.
Capacitat de planificar el desenvolupament d'instal·lacions audiovisuals.
Capacitat d'identificar i inventariar les necessitats tècniques (detallar un rider tècnic).
Conèixer les possibilitats d'integració de la imatge o vídeo a l'espai més enllà de la pantalla; d'integració del so a l'espai; i de la llum com a element narratiu i de transformació espacial.

Amunt

Continguts:
  • Definició d'instal·lació audiovisual i les seves especificitats.
  • Contextualització històrica.
  • Estat de l'art a través de casos d'estudi.
  • Treballant a l'espai: context, narrativa i mirada.
  • Escenografia i escenografia interactiva.
  • Principals eines per a la conceptualització, disseny i desenvolupament d'instal·lacions audiovisuals: simulació espacial, vídeo i so (també en temps real), videomapping, control lumínic, prototipat i sensors, sistemes interactius, etc.
Especificament, aquesta assignatura s'organitza en quatre blocs complementaris i en una seqüència dissenyada amb cura, presentant referents teòrics, nombrosos exemples i propostes pràctiques per a una sòlida introducció al món de les instal·lacions audiovisuals.

Els materials de l’assignatura estan composats per dos sites, un de contiguts teòrics i un altre de recursos, glossari i videotutorials. Les tres activitats de l’assignatura consten d'un estudi de cas, d'una proposta de projecte i la realització d'aquesta proposta.

Així doncs, la seqüència de continguts seria:

Introducció a les instal·lacions audiovisuals

Presentació
Tipologies
Espais d'exhibició
Video-instal·lacions
Introducció: del videoart al mapping
Animació experimental: Visual Music, de Fischinger a McLaren
Video killed the radio star. Video-art i cultura de masses
VJ, psicodèlia i cultura rave
Mapping, o l’abandó dels marcs quadrats
Gràfics procedurals. Data Viz i Creative Coding
Els nous espais immersius
Domos
Cas d'estudi: Mapping Telenoika

Llum, so, moviment i espai
Introducció: espai, abstracció, immersió
Antecedents històrics
Bauhaus i les avantguardes
Desenvolupaments escènics al segle XX i XXI
La recerca musical a les acaballes del segle XX
L’espectacle multimèdia; de les cerimònies dels jocs olímpics als grans concerts del pop global
Light Art
Cinètica i mecatrònica
Espais figitals
Cas d'estudi: Horizon de Playmodes

Interactivitat
Introducció a les instal·lacions audiovisuals interactives
Inventari d’interaccions d’interaccions digitals:
Visió per computadora
Interacció d’àudio
Sensors electrònics
Dades
Interacció no-tecnològica


 

Amunt

Instal·lacions audiovisuals Web
Resolume: Introducció protocols de control Audiovisual
DMX (Digital Multiplex) Audiovisual
Recursos i glossari d'instal·lacions audiovisuals Web
MIDI (Musical Instrument Digital Interface) Vídeo
OSC (Open Sound Control) Vídeo
Timecode Vídeo
Videotutorial. Sincronia AV Vídeo
Videotutorial. Gràfics sintètics audioreactius Vídeo
Videotutorial. Resolume Vídeo
Videotutorial. Resolume. Configuració Vídeo
Videotutorial. Resolume. Configuració PC Vídeo
Videotutorial. Potència projecció Vídeo
Videotutorial. Projecció Vídeo
Videotutorial. Lents projecció Vídeo
Videotutorial. Lents ON-OFF Axis Vídeo
Videotutorial. Pantalles led Vídeo
Videotutorial. Resolume Advanced Output Vídeo
Videotutorial. Projectes Vídeo
Videotutorial. Multiprojecció Blending Vídeo
Videotutorial. Warping Vídeo
PixelMapping Vídeo

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt