Pràctiques artístiques col·laboratives Codi:  20.223    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Les pràctiques artístiques col·laboratives han experimentat un reconeixement i consolidació creixent des dels anys noranta, evident en la seva major presència tant en el debat i l'escena artístics com en projectes de caire social. Aquesta diversitat d'àmbits mostra la seva naturalesa híbrida, en combinar els llenguatges i les maneres de fer de la pràctica artística amb el coneixement dels contextos socials d'intervenció. Dins aquesta diversitat emergeixen propostes amb èmfasis, perspectives i efectes diferents, des de dispositius artístics en què els públics participen d'acord amb l'estructura relacional proposada per l'artista, fins a projectes codefinits i negociats a llarg termini per col·lectius diversos, entre els quals l'artista només és un agent més.

Amb l'objectiu que l'alumnat pugui donar sentit a la diversitat de perspectives descrita i posicionar-s'hi críticament, l'assignatura planteja alguns dels debats contemporanis relatius a aquest àmbit de producció, presenta exemples i casos pràctics, i en considera les condicions de producció i els efectes. Així mateix, també presta atenció als aspectes problemàtics o paradoxals i a les crítiques plantejades a aquest tipus de pràctiques, de manera que se'n construeixi una visió complexa.

Important: En aquesta assignatura no hem optat per proposar la realització d'una intervenció pràctica real perquè l'espai d'un semestre no és suficient per dur a terme el tipus de negociacions i processos que exigeix una col·laboració artística genuïna.

Amunt

Aquesta és una assignatura optativa que es pot escollir a partir de la tercera etapa formativa del Grau d'Arts (socialitzar). Té un caràcter formatiu general, però també professionalitzant, ja que les pràctiques artístiques col·laboratives han esdevingut un important camp de desenvolupament professional per als artistes.

Amunt

L'assignatura ofereix nocions bàsiques de pràctiques artístiques col·laboratives que es poden aplicar en diversos àmbits de professionalització com ara la realització de projectes artístics finançats, el treball comunitari, la creació artística independent, etc.

Amunt

No calen coneixements especialitzats previs, però sí que és recomanable haver cursat les assignatures de la primera i segona etapes formatives del Grau per comptar amb suficients fonaments conceptuals i pràctics.

En aquesta assignatura cal la lectura de textos en anglès, els quals formen part de la bibliografia obligatòria.

Amunt

L'assignatura consta de 6 ECTS, que suposen una dedicació de 150 hores en un semestre, és a dir, unes 8-10h setmanals. Per tant, cal que l'alumnat s'asseguri que disposa del temps suficient per assumir aquesta dedicació.

Amunt

Objectius:

  • Comprendre les diferents perspectives existents en les pràctiques artístiques col·laboratives.
  • Comprendre els debats teòrics i polítics contemporanis sobre les pràctiques artístiques col·laboratives.
  • Analitzar i reflexionar críticament sobre casos concrets de pràctiques artístiques col·laboratives.
  • Examinar les implicacions de les pràctiques artístiques col·laboratives pel que fa a la posició de l'artista, els modes relacionals, les formes d'autoria i els efectes que produeixen en els contextos d'intervenció.

Competències:

Competències bàsiques i generals:

CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.

CT4 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la pràctica professional, sent capaç de desenvolupar processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.

CG5 - Treballar col·laborativament en diversos contextos i desenvolupar diferents rols en un equip o projecte.


Competències específiques:


CE5 - Desenvolupar habilitats de recerca: formulació de preguntes pertinents, realització de cerques, anàlisis i avaluacions.

CE10 - Dialogar amb altres disciplines, contextos i comunitats no necessàriament artístiques, per desenvolupar un treball interdisciplinari situat.

Amunt

Els continguts bàsics que aborda l'assignatura són els següents:

  • Perspectives, teories i debats contemporanis sobre les pràctiques artístiques col·laboratives.
  • Anàlisi de convocatòries de pràctiques artístiques col·laboratives: condicions de producció i polítiques culturals.
  • Estudis de cas en pràctiques artístiques col·laboratives: contextos, rols, polítiques relacionals, metodologies i avaluació.

Aquests continguts s'articulen en diverses activitats que els posen en acció per abordar problemes concrets relatius a les pràctiques artístiques col·laboratives:

Activitat 1: Pràctiques artístiques col·laboratives: un primer apropament
La primera activitat té com a objectiu proposar una primera definició del que són per a l'alumnat les pràctiques artístiques col·laboratives, i que aquest es presenti en relació amb l'assignatura i els seus continguts.

Activitat 2: Els desafiaments de la pràctica. Estudi de cas
En la segona activitat es començaran a conèixer alguns projectes concrets que permetran compartir els primers imaginaris sobre el tipus de treballs i relacions a què ens referim amb les pràctiques artístiques col·laboratives. Aquesta activitat es durà a terme en petits grups, de manera que es posin en pràctica les negociacions que suposa la col·laboració.

Activitat 3: Fer art en relació. Conceptes i pràctiques
Després d'un primer apropament a un cas pràctic, s'abordaran els conceptes clau i les bases teòriques d'aquest tipus de pràctiques, per comprendre les seves implicacions estètiques, socials i polítiques. També s'hauran d'aplicar a l'anàlisi teòrica del cas estudiat a l'activitat anterior.

Activitat 4: Les condicions de la pràctica. Convocatòries i polítiques culturals
Després de conèixer projectes concrets i els seus contextos teòrics, s'estudiarà com es construeixen els marcs institucionals que permeten dur a terme aquestes pràctiques. Per això s'analitzaran algunes de les convocatòries de finançament existents i es contextualitzaran en les polítiques culturals que les promouen.

Activitat 5: Reflexionem sobre allò après
Finalment, girarem la vista enrere, començant per la definició inicial proposada de les pràctiques artístiques col·laboratives, i seguint amb la resta d'activitats, per fer una reflexió sobre allò après i com han canviat no només els coneixements sinó també els punts de vista sobre aquest àmbit.

Amunt

Creació en relació. L'experiència col·laborativa de La Bonne i Sindillar Audiovisual

Amunt

Cada activitat de l'assignatura compta amb una selecció de referents externs que ajuden a orientar les tasques de l'alumnat i a ampliar la seva comprensió dels conceptes treballats.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt