Estudis subalterns Codi:  20.224    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El Seminari d'Estudis Subalterns és una assignatura que s'ofereix en els últims anys del Grau d'Art i té un enfocament teòric però basat en la pràctica artística i curatorial. Això implica familiaritzar-se amb la genealogia i els marcs teòrics de la disciplina d'estudis subalterns, tant des de la perspectiva de classe com de raça, així com amb les diferents revisions que s'han dut a terme sobre el tema des de l'art i el comissari. Aquest enfocament teoricopràctic és important per entendre que, abordat des de l'art i el comissari, el concepte d'allò subaltern és visibilitzat des de la història de les relacions de poder colonial a partir de la capacitat de crear narratives històriques. Al mateix temps, aquesta tasca s'emmarca en posicions de privilegi, una condició que ens ajuda a entendre les estratègies que possibiliten la seva permanència.

El treball de reflexió sobre els estudis subalterns com a disciplina està íntimament lligat a la idea del lloc d'enunciació que ocupem i a la construcció de l'alteritat. Les activitats que proposem desenvolupar estan enfocades a: (1) Comprendre els orígens conceptuals i la rellevància contemporània d'allò subaltern tant des de l'acadèmia com des del comissariat i les pràctiques artístiques; (2) Descobrir la relació entre subalternitat i raça i la seva invisibilització imposada pel poder colonial així com la subversió d'aquest silenci des de l'acte creatiu; i (3) Analitzar els règims de representació (patrimonial i escultòrica) i la seva transgressió des de la decolonialitat. Per fer-ho proposem l'estudi i pràctica de diferents micronarratives: La autoreflexió posicional, l'especulació semificcional i la intervenció directa. L'objectiu final de l'assignatura és la creació d'una cartografia, que serà multivocal i transdisciplinar, per reflexionar sobre les realitats tant personals com culturals i sociopolítiques dels participants.

Amunt

L'assignatura d'Estudis Subalterns té 6 ECTS. És una assignatura optativa que es recomana per als últims anys del Grau d'Art però que també pot realitzar-se en qualsevol moment de la carrera. Si bé algunes assignatures del Grau tenen en compte els estudis culturals (bressol del moviment d'estudis subalterns), aquesta és l'única assignatura centrada exclusivament en els Estudis Subalterns, postcolonials o decolonials des del seu origen a l'actualitat; per això, tracta de mostrar un panorama general de la disciplina tant a nivell pràctic com teòric.

Amunt

Avui dia el camp dels estudis postcolonials s'ha fet impossible d'ignorar. A l'igual que el feminisme ha estat una pedra angular en el canvi de les disciplines acadèmiques, els estudis subalterns i post/decolonials han canviat la forma en què estudiem la història, la identitat i la societat actual. Per això, tenir certes nocions al voltant dels estudis subalterns i postcolonials, les seves problemàtiques i sobretot els seus debats actuals, s'ha convertit en una eina imprescindible per comprendre la pràctica curatorial i artística a l'actualitat.

Amunt

 Atès que l'assignatura es contextualitza en un Grau d'Art, es donarà especial importància a la perspectiva artística i a com els debats entorn de la subalternitat es contextualitzen en el nostre camp. No cal tenir coneixements previs de la disciplina. L'assignatura es concep com una introducció a aquest camp i per això es treballarà des de coneixements bàsics tant des de la teoria com de la pràctic

Amunt

 La asignatura consta de 6 ECTS, que suponen una dedicación de 150 horas en un semestre. Por ello es necesario que el estudiante, especialmente si la combina con otra asignatura obligatoria, se asegure de que dispone del tiempo que necesitará para ella. 


Amunt

Objectius


- Desenvolupar la capacitat de llegir i comprendre des d'una perspectiva crítica obres fonamentals que reflexionin sobre els conceptes bàsics de la subalternitat.

- Adquirir la capacitat d'identificar les principals escoles i corrents intel·lectuals que reflexionen o han reflexionat al voltant de la relació entre art, cultura i poder, i valorar críticament aquests diferents enfocaments.

- Familiaritzar-se amb diferents metodologies crítiques com ara la posicionalitat, l’anecdotització  i la intervenció-acció.

- Elaborar opinions i perspectives pròpies i fonamentades sobre els principals debats existents així com la seva argumentació a partir de la creació de diverses micronarratives en format assagístic i/o artístic utilitzant un format a elecció de l'estudiant (text, vídeo- o foto-assaig, material d'arxiu, paisatge sonor, entrevistes, etc.).

Competències

Competències bàsiques i generals

CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.

CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la pràctica professional, sent capaç de desenvolupar processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.

Competències específiques

CE2 - Argumentar sobre pràctiques artístiques, siguin pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.

CE4 - Analitzar, avaluar, discutir i debatre el treball d'altres, i respondre argumentadament a les crítiques raonades que es dirigeixin a la pròpia feina en grup.

CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

Amunt

- Historiografia de la subalternitat

- Comissariat de la subalternitat

- Alteritat, diversitat cultural: globalització i relacions de poder.

- Colonialisme i postcolonialisme, processos d'hegemonia i subalternitat.

- Teoria i pràctica de metodologies experimentals: posicionalitat,  anecdotización i intervencions. 

- Comissariat especulatiu com a pràctica crítica. 


Amunt

Cossos negres en el cub blanc Web
Museus, patrimoni i retorns: passats en disputa i lluites per la pertinença Web
Testimoni de fora: Sobre la recepció històrica de Principio Potosí Web
El gest indígena instaurat en l'art contemporani Web
La revolució de les estàtues Web
Sobre el retorn de la màgia i la seva materialització a les pràctiques curatorials Web

Amunt

L´assignatura es fundamenta en 6 textos de producció pròpia que coincideixen amb els seus continguts bàsics. L'estudiant rep aquest recursos en diferents formats.

En cada una de les Activitats, s'indica quins d'aquests textos escrits són necessaris o útils per a fer-la. Al llarg del curs, el professor o professora complementa aquests recursos amb altres recursos (notícies, webs, vídeo

-Textos de producció pròpia de l´assignatura:

1. El subaltern teoritzat Pau Catà realitza una introducció i recorregut dels estudis subalterns.

2. Testimoni de fora: Sobre la recepció històrica de Principio Potosí, on Laura Vallès ens proposa la trobada entre classe i subalternitat a partir d'un comentari crític de l'exposició Principio Potosí (Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, 2010). A més d'això, el text confronta diferents problemàtiques que van acompanyar l'exposició relacionades justament amb la seva temàtica, la institució i els comissaris que la realitzaven.

3. Raça - un concepte sociohistòric i les seves implicacions de Mahdis Azarmandi realitza un recorregut històric per l'evolució del concepte de raça fins abordar les problemàtiques que ajudaran a comprendre els punts cecs del debat en el context espanyol.

4. Cossos negres en el cub blanc. La sala d'exposicions com «zona de contacte» i espai «in-between» en l'esdevenir de l'agència afrodescendent a Cuba, de Suset Sanchez, realitza una revisió de com col·lectius afrocubans han revisitat l'exposició dels cossos negres a Cuba a les últimes dècades, mostrant un context específic a Amèrica Llatina i el seu procés crític pel que fa al silenci anterior.

5. Pamela Cevallos presenta a Museus, patrimoni i retorns: passats en disputa i lluites per la pertinença presenta els actuals debats al voltant de la reparació i restitució que afronten els museus europeus i llatinoamericans en les últimes dècades, un cop assumit el seu caràcter que aquests són documents de la colonització i la seva part activa en l'espoli d'aquest període.

6. Esther Planas en el seu text La revolució de les estàtues pensa sobre la caiguda dels monuments dels últims anys des d'una perspectiva històrica i realitza un recorregut per l'obra d'alguns artistes que en les últimes dècades han pensat i treballat sobre elsmonuments històrics de la colonització.

Aquests materials es complementaran amb alguns textos externs crucials per al debat que estaran disponibles a l'aula. Així mateix, vinculat a l'assignatura, hi haurà un site de continguts in progress on hi haurà els materials docents esmentats i altres textos recollits sobre el material curatorial que els estudiants podran consultar.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt