Crítica d'art Codi:  20.229    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura es planteja com un recorregut històric i polític pel que ha estat la crítica d’art. A través d’una sèrie de problemàtiques i literatures diferents intentarem comprendre, des d’una perspectiva reflexionada i posicionada, què és i quin sentit té fer crítica d’art. Dibuixarem un recorregut que serà més o menys ordenat cronològicament, coneixerem texts clau d’artistes i crítics d’art i contextos socials i culturals cabdals, si més no, aquesta assignatura funciona a través de casos molt concrets que ens situen front problemàtiques molt habituals en la pràctica crítica: com ara bé, la relació entre el discurs sobre l’art i el poder polític, la crítica a les representacions i les identitats. Per tant, les pràctiques d’avaluació d’aquest curs ens serviràn per analitzar estudis de cas diversos i assajar formes d’escriure o expressar-se, mitjançant vies diverses com el fanzine o les intervencions orals o artístiques, que passen tant per una assimilació de contextos socials, històrics i polítics com també per expressar allò personal i poètic. De fet, sovint, ambdós modes d’entendre l’exercici crític no van pas separats. Així doncs propossarem diferents maneres d’elaborar una mirada crítica vers la història de l’art i la propia institució artística que, a fi de comptes, és un dels objectius de la crítica d’art.


Alguns dels Resultats d’Aprenentatge d’aquesta assignatura:
  • Comprendre les funcions de la crítica d'art en la contemporaneïtat, així com el seu desenvolupament històric.
  • Familiaritzar-se amb les disciplines i camps de saber implicats en la producció d'un discurs crític sobre l'art.
  • Conèixer els agents, mitjans i contextos de la crítica artística actual. 
  • Manejar amb rigor i autonomia els documents i fonts per al desenvolupament de la pràctica de la crítica d'art.
  • Desenvolupar les capacitats d'interpretació, lectura i escriptura necessàries per al desenvolupament de la pràctica de la crítica d'art

 

Amunt

 Aquesta assignatura se situa en un segon moment formatiu de l'estudiant orientat a contextualitzar la pràctica artística (seva o aliena) en un context específic: social, cultural, institucional, etc. Els seus continguts fan referència explícita a aquesta contextualització, en específic a l’esfera de la crítica d’art com a part ineludible de la pràctica professional artística. L’estudiant coneixerà doncs els mecanismes i els diversos sentits que la pràctica de la crítica pot aportar a la relació entre l’artista i la societat. 

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
  • producció artística
  • crític d'art
  • curador d'exposicions
  • editor i redactor de materials sobre art

Amunt

Tenint present que es tracta d'una assignatura optativa i de caràcter especialitzat, sembla convenient haver cursat assignatures d’introducció a la història de l’art o assignatures de tipus històric i teòric com Seminaris i Contextos de l’Art i Seminari d’Història de l’Art, Teoria de l’Art i la Cultura i tenir assimilades les competències d’escriptura acadèmica. 

Amunt

Alguna lectura pot ser en anglès.

Amunt

Competències bàsiques i generals:

  • CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
  • CG3 - Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en la seva dinàmica local i global i interactuar efectivament a ell.
  • CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la pràctica professional, sent capaç de desenvolupar
  • processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.

Competències transversals:
  • CT3 - Capacitat per expressar-se i comunicar-se per escrit i oralment.

Competències específiques:
  • CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

Amunt


 L’Assignatura es divideix en quatre activitats o reptes que fan referència a quatre unitats de contingut diferent, tots ells intentant establir les bases contextuals i històriques amb les que la crítica d’art es desenvolupa i assenyalant algunes de les problemàtiques a les que ens enfrontem quan treballem des d’una mirada crítica a la pròpia disciplina artística: 

Unitat 1. Ordenats o apassionats? Orígens i derives de la crítica d’art 

Començarem preguntant-nos si ha existit sempre la figura del crític d’art. Si no és així, quan, com i per què emergeix la crítica d'art? Amb quins objectius neix? És possible trobar una única manera de desenvolupar la crítica d’art des dels seus orígens fins l’actualitat? De què serveix avui la crítica d’art?
Com intuïu, aquesta primera unitat us convida a endinsar-vos a través de dos camins diferents. Per un costat, caldrà rastrejar els orígens històrics de la crítica de l'art i contextualitzar-la de manera complexa i rigorosa. Per l’altra, se us animarà, no només a preguntar-vos sobre les derives de la crítica d’art fins l’actualitat sinó sobretot a prendre partit.

Problemàtiques a tractar:

  • Idees il·lustrades, esfera pública i modernitat: per què apareix la crítica d’art?
  • Diderot i la transformació del coneixement científic: on queden les emocions?
  • El sentit crític del romanticisme: crítica d’art i revolucions burgeses al segle XIX. Com entendre a Baudelaire i els nous valors poétics 
  • El crític com artista: Oscar Wilde
  • Quin paper jugarà doncs la crítica d'art casi dos segles després del seu naixement?
Unitat 2. Es pot fer un ús polític de la crítica d'art?

Pot ser la crítica d'art útil per a certes estratègies polítiques?

Des de les seves arrels al pensament de Kant fins al seu desenvolupament a les mans dels autors de l’Escola de Viena –com Alois Riegl- la crítica d’art formalista ha gaudit de certa continuïtat o fortuna fins als nostres dies. Als anys de la segona postguerra es varen donar tot un conjunt d’estratègies per a consolidar Nova York com la nova capital cultural des de la que escriure el relat d’història de l’art van necessitar de l’ajuda d’un aparell crític de caràcter formalista. Així, se’ns confirma com tota crítica d’art està posicionada encara que la seva postura sembli amagar-se darrera l’aparentment descontextualitzada aposta formalista. I comprovem com, les pràctiques artístiques i, en aquest cas, els seus usos crítics no romanen desvinculades de la història i els seus moviments econòmics, polítics o socio-culturals, sinó precisament tot el contrari: es necessita, s'encarrega i s'utilitza la crítica d'art amb finalitats ben específiques. Us imagineu unes circumstàncies similars durant la dictadura franquista?

En aquesta unitat tractarem:

  • La crítica formalista de Greenberg en el context de la guerra freda 
  • L’expressionisme abstracte als anys 40: per què l’art necessita la crítica en un context lliberal?
  • La crítica canònica vers la crítica històrica: el cas de Serge Gilbaut
  • La crítica en forma de curació: Sota la bomba (MACBA)
  • El formalisme en contextos dictaotirals: la crítica i l’informalisme sota el franquisme
Unitat 3. Crítica feminista: cal cremar una part de la història del cine?

La pregunta que dona títol a aquest tercer repte se la va fer el crític de cinema Àngel Quintana en el nº 68 de la revista Caiman cuadernos de cine, publicat al mes de març del 2018, on les múltiples autores eren convidades a reflexionar sobre la visualitat cinematogràfica arran del fenomen #metoo, posant un èmfasi especial en la cultura de la violació integrada de manera subtil o explícita a molts filmes com Blow up -Antonioni, 1966-. La pregunta de Quintana és evidentment un reclam provocador i per entendre-la cal contextualitzar que aquest interrogant neix de la necessitat de revisar críticament la cultura visual dominant amb una perspectiva feminista. De fet, podríem afirmar que arribar a la pregunta plantejada per Quintana no ha estat gens fàcil.

Si més no, gran part de la història de la crítica que estem estudiant parteix d’una crítica de la representació normativa… 
En aquesta unitat farem un recorregut per les diferents onades feministes per comprendre algunes problemàtiques que la crítica de la cultura visual recull vers questions com la identiat, com l’art s’aproxima a les narratives no binàries, altres visualitats vers el cos, etc. 
Us convidem a fer un viatge per diferents textos que, d’alguna manera, ens ajudaràn a reflexionar críticament sobre les imatges, el desig, les corporalitats.
Algunes casos a tractar des d’una mirada crítica i feminista: 
  • la dona a la cultura visual del videoclip, la publicitat i el cinema: postures crítiques des del videoart 
  • Les identitats en les xarxes socials i l’art contemporani
  • La història de l’art
Unitat 4. QUÈ FEM AMB AQUEST MONUMENT?: la crítica d’art postcolonial i decolonial

Al 2016 la CUP va demanar retirar el monument a Colom i l’escultura d’Antonio López, ubicades a l’espai públic de Barcelona. Els motius principals giraven en torn a les implicacions de violència colonial d’aquestes dues figures històriques. L’escultura d’Antonio López, en efecte, ja no s’aixeca damunt del seu pòdium, que roman buit davant de l’Escola de la Llotja. Tres anys més tard, la Virreina Centre de la Imatge organitza una exposició sobre el treball de l’artista peruana Daniela Ortiz on es presenta el projecte “Monuments anticolonials” -2018-, un conjunt de petites argiles policromades com a maquetes de monuments per a reemplaçar cinc estàtues de Colom ubicades a Nova York, Barcelona, Los Angeles, Lima i Madrid. La seva proposta recull tant formes de violència racista i colonial estructurals com moviments històrics i actuals de lluita per tal de combatre-la. A l’esquena d’una de les seves figuretes -un nen sostingut per la seva mare, damunt d’un Centre d’Internament d’Estrangers en runes- pot llegir-se “Colón muerto, abono pa mi huerto”. Segurament la pregunta que ens ronda pel cap és: què està passant?

Després d’haver estudiat el vincle estret entre política i crítica d’art i de rastrejar algunes propostes de la crítica d’art feminista us proposem reflexionar sobre una de les problemàtiques més rellevants de la crítica contemporània: la presa de consciència de les arrels i les pervivències de les rutines colonials al món globalitzat.


Amunt

Amunt


L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Materials. També les trobareu referenciades a cada unitat. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció de capítols de llibres especialitzats i articles de revistes acadèmiques, vídeos il·lustratius i documentals, obres d’artistes referenciades, webs i peces de videoart o manifestos diversos... treballarem l'assignatura. Tingueu present que en aquesta assignatura hi pot haver alguna lectura en anglès. 
 
 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt