Arxiu, documentació i conservació digital Codi:  20.230    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura  Arxiu, documentació i conservació digital s'estructura al voltant de les relacions múltiples i plurals entre les arts i els arxius, amb especial èmfasi en les pràctiques de documentació. Les tres parts que la componen es corresponen a tres enfocaments que ens serviran per apropar-nos a la relació art-arxiu des de diferents vessants (històrica, pràctica i creativa).
El primer mòdul traça una genealogia de l'arxiu que compren des dels primers arxius dels quals tenim constància, fins al desbordament d'arxius propis de la cultura digital. En aquest recorregut introductori es treballaran autors claus que han reflexionat sobre la qüestió de l'arxiu en relació amb la materialitat, la memòria i la història. Però, sobretot, recalcarem com s'ha reelaborat la noció d'arxiu des de l'art i el món de possibilitats que s'han obert després de l'anomenat 'gir d'arxiu'.

Al segon mòdul, ens adrecem a la pregunta: Per què arxivar? Dibuixarem una resposta partint dels desafius de permanència que suposa gran part l'art contemporani i l'art de nous mitjans, per arribar a desplegar el panorama actual de propostes de conservació, arxiu i documentació. Ho farem mitjançant una sèrie de casos concrets i una varietat d'exemples que ens donaran la dimensió a la qual arriba aquesta problemàtica, però també, s'ensenyaran les eines que existeixen per abordar-la. A més a més, revisarem una sèrie de propostes de bones pràctiques de preservació pensades especialment per artistes. I les posarem en pràctica!

Al tercer mòdul ens detindrem en l'arxiu- i els seus documents- com material de creació per les arts. Doncs, els arxius es convertiran en la matèria primera pels nostres projectes híbrids, que ens permetran "performar-los", resignificar-los i intervenir-los... inclòs, crear de nous.En conclusió, durant aquest curs es revisaràn els entrecreuaments art-arxiu des de distintes perspectives. En primer lloc, traçant una genealogia de l'arxiu en diàleg amb les arts i detectant influències mútues; després, platejant la importància central que han adquirit l'arxiu i la documentació com eines idònies per preservar les arts contemporànies basades en materials i tecnologies inestables; finalment, activant i intervenint els arxius mitjançant la mirada creativa artística.

Amunt

Aquesta assignatura se situa en un segon moment formatiu de l'estudiant orientat a contextualitzar la pràctica artística (pròpia o aliena) en un context específic: social, cultural, institucional, etc. Els seus continguts fan referència explícita a aquesta contextualització, en específic a la incidència i política dels arxius i la documentació en la pràctica professional artística

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
  • producció artística
  • curador d'exposicions
  • arxiver/a
  • conservador/a d’art contemporani i d’art de nous mitjans

Amunt

Tenint present que es tracta d'una assignatura optativa i de caràcter especialitzat, sembla convenient haver cursat assignatures d'introducció a la història de l'art o assignatures de tipus històric i teòric com Seminaris i Contextos de l'Art i Seminari d'Història de l'Art, Teoria de l'Art i la Cultura i tenir assimilades les competències d'escriptura acadèmica. 

Amunt

 Aquesta assignatura s'iniciarà al Setembre 2021 (2021-1)

Alguna lectura pot ser en anglès.

Amunt

 Resultats d'aprenentatge:

  • Comprendre la importància i rellevància de l'adequat arxiu i documentació de les pràctiques artístiques així com de la preservació i conservació.
  • Conèixer les diferents estratègies d'arxiu, documentació i preservació de les pràctiques artístiques mitjançant els suports digitals.
  • Saber aplicar els fonaments de les diferents tècniques i metodologies per a l'arxiu, documentació i conservació de les arts, des de les seves problemàtiques a resoldre i solucions proposades.

Competències bàsiques i generals:

CG3 - Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en sudinámica local i global i interactuar efectivament a ell.

CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la prácticaprofesional, siendocapaz de desarrollarprocesos d'autoaprenentatge i autoavaluació

Competències transversals:

CT1 - Capacitat per a l'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

Competències específiques:

CE2 - Argumentar sobre pràctiques artístiques, pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals, expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.

CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

CE15- Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a la formalització de so i imatges en moviment.

Amunt

L'assignatura es divideix en tres blocs d'activitats cadascun dels quals s'organitza al voltant d'un repte que fa referència al vincle art-arxiu.

Unitat 1. CONVERGÈNCIES I DIVERGÈNCIES ENTRE ART I ARXIU

En la present unitat traçarem una aproximació històrica la qüestió de l'arxiu i els vincles eclèctics que ha mantingut amb la pràctica artística.
Temes a tractar:

• Definicions i usos que ha encarnat l'arxiu al llarg del temps. Exemples de diferents tipologies i objectius que s'acullen sota aquest mot polisèmic.
• El naixement de la ciència arxivística al segle XIX.
• Els estudiosos dels arxius. 
• Fotografia i arxiu
• Redefinicions de l'arxiu al segle XX.
• El trànsit de la lògica de l'arxiu com un espai, a l'arxiu com una pràctica: 'el gir de l'arxiu' i el paper seminal de l'art.
• Els arxius del mal.
• La cultura digital, un espai híbrid artístic-arxivístic per excel·lència.
• Internet: el controvertit paradigma de l'arxiu universal.

Unitat 2. DOCUMENTACIÓ I PRESERVACIÓ DE L'ART CONTEMPORANI BASAT EN  MATERIALS I TECNOLOGIES INESTABLES

Aquesta unitat ens permetrà conèixer com s'afronten en la pràctica els reptes (materials, institucional...) que les arts contemporànies i digitals comporten en relació amb la preservació i la conservació. Tractarem de donar respostes a preguntes vinclades a la transmissió a futur de les nostres produccions artístiques: Com preservar obres basades en el temps, com ara un happening o una performance? Com protegir obres d'art basades en materials i tecnologies discontinuades en el mercat perquè puguin ser experimentades per generacions futures? Com es pot conservar una peça interactiva? O aquelles experimentacions artístiques que habiten en la xarxa?

Temes a tractar:

Reptes per a la preservació de l’art contemporani i l’art dels nous mitjans
La “indisciplina” de l'art dels mitjans dins les institucions
Materials i tecnologies inestables: obres efímeres i obsoletes
L'art del procés i l'art com a recerca.

Propostes de preservació i documentació

La preservació a través del canvi
Recursos i arbres de decisions
La mirada de l’artista sobre els possibles futurs de la seva obra


Bones pràctiques de preservació i documentació
L’ús del programari lliure
Deferents tipus de llicències i les seves implicacions
El concepte de sobirania de les dades


Unitat 3. PERFORMING THE ARCHIVE: L’ART ENTRE LA CREACIÓ  I LA PRESERVACIÓ


En aquesta unitat ens aproparem a diversos abordatges creatius que ofereix l'art contemporani per impugnar les definicions, usos i metodologies arxivístiques establertes problematitzant o dislocant el sentit de l'arxiu tradicional. Abordarem pràctiques artístiques que treballen sobre corpus arxivístics ja constituïts, intervenint en els documents que aquest conté o articulant nous abordatges performatius que permetin la seva visualització i accessibilitat, emfatitzant aspectes inèdits o crítics que no eren obvis en una primera instància. Observarem, també, projectes que impliquen la constitució de noves obres i col·leccions. Fins i tot, ens centrarem en pràctiques performatives que han ressaltat l'oblit i la mancança de preservació. Per tancar el curs, desenvoluparem un projecte creatiu artístic-arxivístic propi.

Temes a tractar:

Definició de la noció ‘performingthearchive’
Apropiació i re-interpretació artística de arxius, documents i obres patrimonials
El tractament poètic dels arxius històric-polítics
Arxius privats i íntims convertits en material de creació artística
La construcció d’arxius excèntrics i contra-cartografies
Una genealogia de la visualització de dades
Hibridacions: artistes que esdevenen col·leccionistes i comissaris
El “remix” com pràctica de preservació
Contra el arxiu
Quan l’algoritme es torna censor 
Polítiques de l’arxiu: els invisibles, les afores, els indesitjas
La destrucció de l’obra i del arxiu com a acció de reivindicació política artística (vs.) la permanència del record

Amunt

Comunicació a la xarxa Web
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables XML
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables DAISY
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables EPUB 2.0
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables MOBIPOCKET
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables HTML5
Documentació i preservació d'art contemporani basat en mitjans i materials inestables PDF
Performing the archive XML
Performing the archive DAISY
Performing the archive EPUB 2.0
Performing the archive MOBIPOCKET
Performing the archive HTML5
Performing the archive PDF

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt