| Introducció a les relacions internacionals | Codi: 20.400 : 6 |
L'assignatura està plantejada com una introducció a l'estudi de les relacions internacionals. Cal entendre-la, doncs, com una primera aproximació a aquesta disciplina acadèmica que serà desenvolupada amb major profunditat en assignatures posteriors del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals.
El seu objectiu és doble. Per una banda, pretén presentar els principals corrents teòrics i instruments analítics que caracteritzen la disciplina de les relacions internacionals com a camp d'estudi. Per l'altra, vol aplicar aquests coneixements per comprendre els fonaments del sistema internacional contemporani, tant els seus actors com les seves dinàmiques de funcionament i evolució històrica.
L'assignatura es divideix en tres parts diferenciades. En primer lloc, s'introdueixen els principals conceptes, teories i instruments analítics propis de l'estudi de les relacions internacionals. En segon lloc, s'estudia l'evolució de les principals fractures del sistema internacional contemporani, amb especial èmfasi en les fractures est-oest i centre-perifèria que han caracteritzat bona part del segle XX en el marc de la Guerra Freda. En tercer lloc, s'analitzen els principals processos de canvi i de transformació del sistema internacional de la posguerra freda arran de fenòmens com la globalització.
Així, doncs, l'assignatura ofereix una visió global sobre com la disciplina s'interroga sobre els fenòmens internacionals i quines contribucions ha aportat per entendre'ls i donar-hi resposta. En conjunt, l'assignatura ha de permetre a l'estudiant identificar els principals temes de les relacions internacionals i disposar d'instruments analítics bàsics que ajudin a la comprensió del món actual.
L'assignatura Introducció a les Relacions Internacionals forma part del grup d'assignatures que integren la Formació Bàsica del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. Això vol dir que es tracta d'una assignatura fonamental per a la correcta assimilació d'assignatures posteriors.
Atès que es tracta d'una introducció a la disciplina de les Relacions Internacionals i, és recomanable cursar-la als inicis del Grau. Té continuïtat en diverses assignatures posteriors del pla d'estudis que formen part de la matèria de teoria i dinàmica de les relacions internacionals com per exemple Teories de les Relacions Internacionals, Història de les Relacions Internacionals o Temes Actuals de Política Internacional.
D'altra banda aquesta assignatura és de 6 crèdits i obligatòria per a l'alumnat que prové del Grau en Ciència Política i de l'Administració.
No és necessari tenir coneixements previs abans de cursar aquesta assignatura, però si és recomanable tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma.
Objectius
- Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics i els principals instruments d'anàlisi de la disciplina de les Relacions Internacionals.
- Conèixer l'estructura del sistema internacional, els seus actors bàsics i les seves principals dinàmiques de funcionament.
- Comprendre les grans fractures que caracteritzen el sistema internacional contemporani i la seva evolució històrica.
- Reflexionar sobre els grans processos de canvi que estan transformant el sistema internacional actual.
Competències
Competències generals
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
CG3: Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències transversals
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Competències específiques
CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
Aquesta assignatura està estructurada sobre la base de 4 grans activitats que pivoten sobre els següents continguts.
Unitat 1: L'estudi de les Relacions Internacionals. Marc teòric. Teoria i conceptes.
1. Teories i conceptes
1.1. Les relacions internacionals com àrea d'estudi.
1.2. Les grans tradicions del pensament: Maquiavel, Hobbes, Grotius, Kant.
1.3. Les grans aproximacions teoritzants: idealisme, marxisme, realisme, transnacionalisme, estructuralisme.
1.4. El constructivisme i el "quart debat": tendències actuals de la Teoria de les Relacions Internacionals (cal ampliar aquest punt amb el text de la professora Esther Barbé)
1.5. El concepte de règim internacional i nous corrents teòriques.
1.6. Reflexions sobre poder, ordre i moralitat en les relacions internacionals.
Unitat 2: L'estudi de les Relacions Internacionals. Marc teòric. El sistema internacional. Instruments d'anàlisi.
2. El sistema internacional. Instruments d'anàlisi.
2.1. Els actors del sistema internacional: definició i tipologia.
2.2. L'estructura del sistema internacional.
2.3. Dinàmiques del sistema internacional.
Unitat 3: El sistema internacional de la Guerra Freda
3. El sistema internacional de la Guerra Freda
3.1. La fractura Est-Oest i la Guerra Freda
3.1.1. Bipolarisme politicomilitar i hegemonia econòmica dels Estats Units.
3.1.2. La dissensió entre els blocs i el multipolarisme econòmic.
3.2. La fractura centre perifèria i el problema Nord-Sud.
3.2.1. L'aparició d'un tercer bloc.
3.2.2. Evolució i declivi de la perifèria.
3.3. Segona Guerra Freda i canvis en el sistema econòmic internacional.
3.3.1. Fi de la distensió i renovació de la Guerra Freda.
3.3.2. Cap a la fi de la Guerra Freda.
3.3.3. Un món econòmicament interdependent.
Unitat 4: El sistema internacional global
4. El sistema internacional global
4.1. Desenvolupament econòmic i globalització.
4.1.1. La globalització econòmica
4.1.2. La globalització desigual.
4.2. Tendències del sistema internacional de la postguerra freda.
4.2.1. Globalització i reptes globals.
4.2.2. Tendències del sistema internacional.
| Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa | Audiovisual |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|