| Globalització i internet | Codi: 20.402 : 6 |
Globalització i Internet és una assignatura bàsica del Grau en Relacions Internacionals i obligatòria en el Grau de Ciència Política i de l'Administració, que busca que l'estudiant comprengui la complexitat del fenomen de la globalització i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en aquest procés. Per tal de que l'estudiant comprengui el procés de globalització, l'assignatura analitzarà les diferents dimensions de la globalització i àrees interrelacionades (política, economia, cultura, innovació tecnològica), i s'estudiaran les tensions i conflictes que es desenvolupen entre elles (per exemple entre la globalització econòmica i els estats sobirans). Igualment, l'assignatura mostra quins són les principals institucions i models de la globalització política, així com els principals actors i moviments a favor i en contra de la globalització econòmica. També s'estudiarà com incideix la tecnologia digital en la globalització i quins són les manifestacions globals de la interconnexió en xarxa. Finalment, es prestarà especial atenció a alguns dels reptes d'abast global més importants actualment com les migracions, el terrorisme i el canvi climàtic.
Globalització i Internet és una matèria elemental i bàsica del conjunt del pla d'estudis que assenta les bases generals, analítiques i teòriques, per entendre les altres assignatures més especialitzades del Grau de Relacions Internacionals. També és una assignatura obligatòria del Grau de Ciència Política de l'Administració.
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i adquireixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
- Debatre i formular raonaments crítics.
- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències transversals:
- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques:
- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
- Identificar i analitzar la diversitat de cultures i identitats existent en la societat global actual.
Lectures específiques
Bloc 1. Què és la globalització?
Held, D.; McGrew, A. (2003) Globalización/Antiglobalización: Sobre la reconstrucción del orden mundial (Introducció). Barcelona: Paidós.
Held, D. (2006). 'Redefinir la gobernabilidad global: ¡Apocalipsis cercano o reforma!'. A: D. Held; A. McGrew (eds.). Teoría de la Globalización. Enfoques y controversias. Cambridge: Polity Press. (Traducció de l'article a: Anal. político, vol. 21, n. 62, p. 58-74, 2008). ISSN impreso 0121-4705. Acceso: https://revistas.unal.edu.co/index.php/anpol/article/view/46012/47560
Hirst, P. & Thomson,G. (2000). 'Globalization - A necessary myth?'. A: D.Held; A. McGrew (eds.). The Global Transformations Reader. An Introduction to the Globalization Debate. Cambridge: Polity Press.
Bloc 2. Globalització polìtica i la sociedad-xarxa
Ardalam K. "Globalization and information technology: four perspectives". A: Ardalan, Kavous. Understanding Globalization: A Multi-Dimensional Approach. New Brunswick : Transaction Publishers, 2014. p. 95-126. ISBN 9781351296182
Bellamy, A. "The UN Security Council and the use of force". A: Bellamy, A. J. Global politics and the Responsbility to Protect. From Words to Deeds. Routledge, 2011. p. 162-195. ISBN 9780415567367
Hale, T. "United Nations Global Compact". A: Hale, T.; Held, D. Handbook of Transnational Governance. Institutions and Innovations. Cambridge : Polity, 2011. p. 350-356. ISSN 9780745650609
Howard, P. N.; Hussain, M. M. "The role of Digital media". A: Journal of Democracy, vol. 22, n. 3, 2011, p. 35-48. ISSN 1045-5736
Juris, J. S. "Movimientos sociales en red. Movimientos globales por una justicia global". A: Castells, Manuel. La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza, 2006. p. 415-439. ISBN 8420647845
Ritzer, G.; Dean, P. "Global political structures and processes". A: Ritzer, George; Dean, Paul. Globalization: A Basic Text. Chichester Wiley & Blackwell, 2015. p. 111-140. ISBN 9781118687130
Bloc 3. La globalització econòmica
Bhagwati, J. (2007). «Anti-globalization: why?». A: Bhagwati, J. In Defense of Globalization. Oxford: Oxford University Press.
Rodrik, D. (2011). «Why doesn't everyone get the case for free trade?». A: Rodrik, D. The Globalization Paradox. Democracy and the Future of the World Economy. Nueva York: WW Norton.
Stiglitz, J. E. (2003). «The promise of global institutions». A: Stiglitz, J. Globalization and its Discontents. Nueva York: WW Norton.
Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient
Hough, P. (2004). «Security and securitization». A: Hough, P. Understanding Global Security. Londres: Routledge
Morris, I. (2014). «Introducción». A: Morris, I. Guerra. ¿Para qué sirve? Barcelona: Ático de los Libros
Naciones Unidas (2016). Declaración de Nueva York para los Refugiados y los Migrantes. 3 octubre de 2016. 71/1. Nova York: Assemblea General de Nacions Unides.
Orchard, P. (2013). «Governing forced migration». A: S. Harman; D. Williams (eds.). Governing the World? Cases in Global Governance. Abingdon, Oxon: Routledge.
Schaeffer, R. K. (2016). Understanding Globalization. The Social Consequences of Political, Economic, and Environmental Change. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.
Villaverde, J.A., Hageraats, B. i Rey Marcos, F. (2007). «Seguridad Humana: recuperando un concepto necesario». Cuadernos del IECAH. n. 07. Madrid: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH).
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|