| Teoria de les relacions internacionals | Codi: 20.405 : 6 |
L'assignatura Teoria de les Relacions Internacionals representa un estudi en profunditat de les bases teòriques de la disciplina de les Relacions Internacionals, una subàrea d'estudi que tradicionalment ha estat ubicada en la Ciència Política. Com veurem, la disciplina està marcada tant per les diferents escoles de pensament clàssiques (vinculades a autors com Maquiavel, Kant o Grotius), com pels dels diferents debats paradigmàtics que s'han desenvolupat durant tot el segle XX. Tanmateix, en els darrers anys la disciplina s'ha nodrit de les diferents propostes pluridisciplinars.
Durant aquests cent anys d'existència, i per diferenciar-se tant de l'àmbit del dret com de la història, les teories han tingut un paper essencial en l'esdevenir de la disciplina. Els esforços intel.lectuals per incorporar tant les tradicions de pensament filosòfiques que havien reflexionat sobre la realitat internacional, com els nous debats que s'iniciaren en la primera part del segle XX, han fet de la disciplina un camp per a la confrontació d'idees, de diferents cosmovisions del món en funció de la seva visió ontològica, epistemològica, i metodològica.
En aquest curs sobre les Teories de les Relacions Internacionals, es persegueixen tres objectius. En primer lloc, l'assignatura pretén reflexionar sobre el paper de la teoria com a motor de la disciplina. Per establir relacions de causalitat, explicacions complexes, interpretar, i realitzar prediccions sobre la realitat internacional, resulta cabdal conèixer els marcs d'anàlisis dels teòrics, les seves teories, i aplicar-ne els seus continguts. A més, cal conèixer els diferents debats epistemològics, ontològics i metodològics que caracteritzen la disciplina.
En segon lloc, l'assignatura aborda l'origen de la disciplina i aquelles escoles de pensament que han deixat una empremta en l'estudi de les relacions internacionals. Atès que les reflexions sobre la realitat internacional no es van produir de nou al segle XX, la disciplina va reprendre les discussions que alguns filòsofs havien ja iniciat segles enrere.
En tercer lloc, el curs estudiarà de forma exhaustiva els diferents debats teòrics de la disciplina (els anomenats "Quatre Grans Debats"). En aquest sentit, el curs analitzarà en profunditat els tres primers debats de les Relacions Internacionals, i els seus respectius paradigmes: idealisme, realisme, liberalisme i estructuralisme. A més, incorporarà tant les variacions dels diferents paradigmes (neorealisme, neoliberalisme i escola anglesa), com l'anomenat Quart Debat (reflectivisme i constructivisme), com aquelles aportacions teòriques alternatives (teoria crítica).
En definitiva, l'assignatura ofereix una exploració en profunditat sobre la forma en que es pensa i es teoria sobre les relacions internacionals.
L'assignatura de Teoria de les Relacions Internacionals és una assignatura del segon curs del Grau de Relacions Internacionals i forma part d'un conjunt d'assignatures que ofereixen els marcs teòrics i analítics necessaris per a una correcta interpretació dels fenòmens que es produeixen en les relacions internacionals.
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del màster, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
- Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
- Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
- En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
- En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
- Les consultories sobre temes de relacions internacionals
No requereix coneixements previs, però sí resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma
Objectius
-Aprofundir en els conceptes i instruments d'anàlisi de la disciplina de les Relacions Internacionals.
-Conèixer els debats clàssics i els diferents paradigmes que han configurat la disciplina.
-Comprendre els darrers debats existents en la disciplina que han aparegut com a contraposició dels corrents dominants.
Competències
Competències generals
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
Competències transversals
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Competències específiques
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
Els continguts d'aquesta assignatura s'articulen al voltant de 4 activitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen de guia pels materials de l'assignatura. Aquestes 4 activitats coincideixen amb quatre grans unitats temàtiques.
Unitat 1: La Teoria i la disciplina de les Relacions Internacionals
1.1 Les reflexions filosòfiques de la disciplina de les Relacions Internacionals.
1.2 El paper de la teoria en les Relacions Internacionals
1.2.1 Les teories com a motor de l'activitat científica
1.2.2 Tipologia de teories
1.3 El problema de l'objectivitat en la teorització
1.4 Els nivells d'anàlisi de la disciplina
1.5 Els paradigmes de la disciplina: l'aportació kuhniana a la teoria
1.6 Les Relacions Internacionals com a disciplina i la seva agenda d'estudi
Unitat 2: Les tradicions de pensament i els debats paradigmàtics de les Relacions Internacionals
2.1 Les tradicions de pensament: el substrat filosòfic de la disciplina
2.2 Els debats paradigmàtics
2.2.1 El Primer Debat: realisme versus idealisme
2.2.2 El segon Debat: tradicionalistes versus cientificistes
2.2.3 El Tercer debat: realisme versus liberalisme
2.2.3.1 L' Estructuralisme (Marxisme)
2.2.4 L'aproximació neo-neo: el neorreealisme i el neoliberalisme
2.2.5 El Quart debat: l'aparició de les reflexions constructivistes
Unitat 3: Els nous enfocaments de la disciplina: reflectivisme, constructivisme, teoria crítica i escola anglesa
3.1. El debat entre racionalisme i reflectivisme
3.2. La moderació del debat: el constructivisme
3.3. Les veus alternatives: la teoria crítica
3.4. Noves teories mainstream: l'Escola Anglesa
Unitat 4: Unitat de Síntesi
Quadre-Resum Unitats/Materials/Proves d'Avaluació
|
Unitat |
Contingut |
Materials |
Proves d'Avaluació |
|
Unitat 1: La Teoria i la disciplina de les Relacions Internacionals
|
1.1 Les reflexions filosòfiques de la disciplina de les Relacions Internacionals. 1.2 El paper de la teoria en les Relacions Internacionals 1.3 El problema de l'objectivitat en la teorització 1.4 Els nivells d'anàlisi de la disciplina 1.5 Els paradigmes de la disciplina: l'aportació kuhniana a la teoria 1.6 Les Relacions Internacionals com a disciplina i la seva agenda d'estudi |
Mòdul 1: El paper de la teoría en la disciplina de les Relacions Internacionals "Aproaches to the study of International Relations". A: Karl. Holsti, International politics. A framework for analysis. Seventh edition. Englewood Cliffs, N.J. : Prentice-Hall International, cop. 1995. p. 16-21. Kurki Milka and Colin Wight. "International relations and Social Science". En: Tim Dunne, Milka Kurki, Steve Smith. International relations theories, discipline and diversity. Oxford University Press, 2016. p. 14-33. |
Activitat 2 |
|
Unitat 2: Les tradicions de pensament i els debats paradigmàtics de les Relacions Internacionals
|
2.1 Les tradicions de pensament: el substrat filosòfic de la disciplina 2.2 Els debats paradigmàtics |
Mòdul 2: L'evolució i els debats paradigmàtics de la disciplina de les Relacions Internacionals. "A realist theory of International Relations". En: Hans J. Morgenthau. Politics Among Nations. The struggle for power and peace. p. 3-16. New Delhi : Kalyani Publishers, [2018]. ISBN 0070433062. Keohane, Robert O. (ed.) / Nye, Jr., Joseph S (ed.). "Introduction", a Transnational Relations and World Politics. Harvard University Press, 2014. ISBN 9780674593152. Hobson, J. M. [John M.], Sharman, J.C. [Jason C]. (2005). The enduring place of hierarchy in World Politics: tracing the social logics of hierarchy and political Change. European Journal of International Relations, 11(1), 63-98. |
Activitat 3 |
|
Unitat 3 Els nous enfocaments de la disciplina: reflectivisme, constructivisme, teoria crítica i escola anglesa
|
3.1. El debat entre racionalisme i reflectivisme 3.2. La moderació del debat: el constructivisme 3.3. Les veus alternatives: la teoria crítica 3.4. Noves teories mainstream: l'Escola Anglesa |
Mòdul 3. Els nous enfocaments de la disciplina: més enllà del quart debat Capítulo 3. El cuarto debate". En: Kepa Sodupa. La Teoría de las relaciones internacionales a comienzos del siglo XXI. [Bilbao] : Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, cop. 2003. p. 51-75. ISBN 8483735490 "2. Key Concepts". En: Barry Buzan. An Introduction to the English School of International Relations: The Societal Approach. Polity Press, 2014. p. 10-20. ISBN 9780745653143 Copeland, D. (2000). The Constructivist Challenge to Structural Realism: A Review Essay. International Security, 25(2), 187-212. Cox, Robert. "Social Forces, States and World Orders: Beyond International Relations Theory". A: Millennium - Journal of International Studies, Volume: 10 Issue 2 (1981). p. 126-155. ISSN 03058298. Richard Devetak. "Critical Theory". A: Scott Burchill and Andrew Linklater. Theories of international relations. Houndmills [etc.] : MacMillan, 1996. p. 145-178. ISBN 0333660897 Wendt, Alexander, "Anarchy is what States Make of It: the Social Construction of Power Politics", International Organization 46, no. 2 (Spring 1992): 391-425. Tickner, J. Ann, "Gender in world politics", A: The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations, Oxford University Press, 2011. p. 262-277 ISBN |
Activitat 4 |
|
Unitat 4: Síntesi |
Unitats 1, 2 i 3 |
Tots els materials de la Unitat 1, 2 I 3 |
Activitat 5 |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|