| Temes actuals de política internacional | Codi: 20.406 : 6 |
Una de les crítiques que reben algunes assignatures universitàries és que són excessivament abstractes i allunyades de l'entorn immediat dels estudiants. L'assignatura de Temes actuals de política internacional aspira a quedar al marge d'aquesta crítica. S'examinen alguns dels assumptes que susciten avui major preocupació i controvèrsia entre els actors de la societat internacional. Entre altres, els efectes encara vigents de l'última gran crisi econòmica, les guerres comercials que enfronten a algunes potències econòmiques, les noves amenaces a la pau i la seguretat internacional, les violacions de divers signe dels drets humans en diferents zones del món o la problemàtica de la sostenibilitat i, particularment, el canvi climàtic.
En tot cas, l'objectiu de l'assignatura no és realitzar un examen molt detallat sobe cadascun d'aquests temes. La intenció és aportar informació i instruments analítics bàsics, que ajudin als estudiants a conèixer i interpretar alguns dels problemes i desafiaments més importants de política internacional actual.
Temes actuals de política internacional és una assignatura obligatòria del pla estudis de Relacions Internacionals. En sintonia amb altres assignatures que s'ofereixen en els dos primers cursos del Grau (especialment, Introducció a les Relacions Internacionals, i Globalització i Internet), el focus d'atenció és l'estudi de qüestions i reptes d'abast internacional. No obstant això, presenta dues grans diferències pel que fa a les assignatures prèvies. En primer lloc, l'enfocament des del qual s'analitza l'agenda de la política internacional és multidisciplinària. En examinar els fenòmens internacionals s'utilitzen conceptes de diferents àrees de les Ciències Socials. En segon lloc, l'assignatura posa èmfasi en l'actualitat, prioritzant l'estudi de temes que marquen l'agenda internacional actual.
Si bé l'assignatura de Temes actuals de política internacional no requereix uns coneixements acadèmics previs, utilitza un vocabulari elemental de Ciències Socials. Per això, es recomana haver cursat abans d'aquesta assignatura algunes assignatures bàsiques de Ciències Socials tant del programa de Relacions Internacionals com d'altres programes acadèmics. En particular, dins del pla d'estudis de Relacions Internacionals resulta oportú haver cursat prèviament les assignatures d'Introducció a les Relacions Internacionals, Globalització i Internet, Política i Societat, i Introducció a l'Economia.
El principal objectiu de l'assignatura de Temes actuals de política internacional és aportar coneixements i eines analítiques que permetin a l'estudiant comprendre i interpretar alguns dels problemes i desafiaments més importants de la política internacional dels nostres dies.
En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals:
Competències generals:
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisis i síntesis.
Competències transversals:
CT4 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
Competències específiques:
CE2.- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
CE6.- Analitzar la diversitat de conflictes internacionals i processos de pau, explicant les seves causes, dinàmica i efectes principals.
Els continguts de l'assignatura s'estructuren en quatre mòduls. En els tres primers s'analitzen alguns dels temes més destacats de l'agenda de la política internacional en els últims anys. El primer mòdul se centra en l'anàlisi de la realitat econòmica internacional, amb particular atenció a l'última gran crisi econòmica i a les guerres comercials entre algunes potències. El segon mòdul aborda el repte de la seguretat internacional, dedicant particular atenció a les tensions nuclears. El tercer mòdul s'ocupa de dos temes clau de l'agenda internacional: els drets humans i el medi ambient. L'últim mòdul contempla l'anàlisi de tots aquests temes, però des d'una perspectiva diferent: la regional. Es revisen els principals conflictes en cinc regions del món, així com les dinàmiques de cooperació que han emergit.
Mòdul 1. Globalització econòmica i transformacions geopolítiques
- Globalització econòmica, història d’un concepte.
- La crisi del sistema econòmic mundial.
- La disputa hegemònica entre la Xina i els EUA.
- Les asimetries econòmiques Nord-Sud.
- Economies emergents i transformacions geopolítiques.
- Anàlisi de casos.
Mòdul 2. Paradigmes de seguretat i reptes de futur.
- Com estudiar la seguretat?
- De la teoria a la pràctica: diferents enfocaments de la seguretat.
- Ordre i estructura.
- Els protagonistes.
- Com estudiar les dinàmiques i els reptes actuals de l'agenda de seguretat?
Mòdul 3. Drets humans i medi ambient.
- Drets humans i dret penal internacional.
- Medi ambient i desenvolupament econòmic.
Mòdul 4. Dinàmiques regionals: cooperació i conflicte.
- Les regions com a marc d'estudi en relacions internacionals.
- Àsia-Pacífic: la nova centralitat.
- Les Américas: polarització multinivell.
- Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica després de les primaveres àrabs.
- Àfrica: contenidor de crisi o laboratori d'oportunitats.
Recursos d'aprenentatge disponibles a l'aula:
a) Mòduls docents.
Mòdul 1. Globalització econòmica i transformacions geopolítiques
Mòdul 2. Paradigmes de seguretat i reptes de futur.
Mòdul 3. Drets humans i medi ambient.
Mòdul 4. Dinàmiques regionals: cooperació i conflicte.
b) Altres recursos (lectures, portals, bases de dades, indicadors, vídeos...) específics de cada unitat.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|