| Moviments i nous actors transnacionals | Codi: 20.408 : 6 |
L'assignatura Moviments i Nous Actors Transnacionals (MNAT) és una assignatura obligatòria del grau de Relacions Internacionals. Com sabem, els primers estudis sobre les relacions polítiques fora de les fronteres territorials han tingut com a motiu principal les guerres entre els pobles des de l'antiguitat, entre els estats a partir de l'època moderna. Des de llavors i fins molt entrat el segle XX la literatura en aquest camp havia mantingut als estats com la unitat bàsica d'estudi i anàlisi. L'estat continua sent una institució important. No obstant això, el propi esdevenir de la humanitat ha portat cap a formes més complexes d'organització política, econòmica i social. Així, la participació col·lectiva i/o individual d'homes i dones en fets històrics o fortuïta, ha conduït a la gradual transformació mútua que comporten la interacció entre institucions com els propis estats i la gent que participa de manera directa i indirecta en assumptes de caràcter públic, ja sigui a nivell local, global o en tots dos alhora. MNAT és una assignatura que ressalta tres mobilitzacions socials històriques entre les més conegudes, desplegades des de mitjan segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, i que reflecteixen la importància política de col·lectius i individus aliens als estats. Les accions (agència) d'aquests actors des de llavors van alterar la idea fomentada a partir de l'ordre de la Pau de Westfàlia, que els estats tenen l'exclusivitat de iure i de facto de la seva vida política interna i externa. Aquests moviments provinents de sectors organitzats de diferents països van conduir en gran mesura a transformar les regles i normes entre les institucions i la societat, no solament en un estat sinó en varis, per això parlem d'actors transnacionals: les seves accions van traspassar les fronteres polítiques dels estats.
L'assignatura MNAT està conformada per tres mòduls distribuïts en les diverses unitats del curs, que poden variar entre quatre i cinc unitats.
El mòdul 1 en primer lloc compleix una funció històrica perquè aborda els tres moviments socials històrics triats per a l'assignatura, que posen l'accent en l'agència d'actors no estatals que van conduir a canvis en l'ordre jurídic, polític, social i econòmic en les societats capitalistes europees, primer, i després en altres latituds del món. En segon lloc el mòdul 1 té d'altres funcions, abans d'abordar els moviments socials, dóna a conèixer als estudiants idees i conceptes sociològics amb la finalitat de comprendre i analitzar les accions d'actors no estatals o de la societat civil, en l'esfera pública domèstica i/o internacional. En la unitat quatre del mòdul repassem els principals debats de la disciplina de les Relacions Internacionals, amb el propòsit d'identificar com des de la dècada de 1960 ja hi havia anàlisis i discussions acadèmiques entorn dels canvis que es podien albirar llavors en la política internacional, a partir del protagonisme d'actors no estatals en aquest terreny.
El mòdul 2 ens introdueix al món dels actors no estatals o de la societat civil que comencen a crear-se a mitjan segle XX. Un signe de canvi en l'escenari internacional serà la crida d'algunes agències de l'ONU a certes organitzacions de professionals perquè coadjuvin en les tasques d'aquestes. De tal manera, sorgiran gradualment les denominades organitzacions no governamentals (ONG). En aquell moment, passats els primers 10 anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), altruistes, intel·lectuals, científics i gent d'altres àmbits professionals van crear fundacions i organitzacions sense ànim de lucre a favor de la protecció del medi ambient, la vida salvatge i sobre les problemàtiques al Tercer Món, tal com ho veurem en les unitats dues i tres. En la primera unitat d'aquest mòdul 2, esbossem conceptes, idees i alguns aspectes metodològics de les teories dels moviments socials. És així com els estudiants es familiaritzaran amb termes com ara: vells moviments socials, nous moviments socials, repertoris d'acció, coalicions transnacionals, etc. La unitat 3 és intensa perquè aborda des de les ONG fins als moviments socials globals en línia, com Change.org i Avaaz. Entre aquests dos pols d'actors, coneixerem d'altres organitzacions que han aconseguit conformar moviments socials de caràcter transnacional, és a dir, que les seves tasques depassen les fronteres estatals, per exemple Greenpeace, World Wild Fund, o bé, una coalició de col·lectius socials diversos dels tres països d'Amèrica del Nord, que a mitjan anys 90 van organitzar una campanya continental contra un projecte de lliure comerç en aquest continent. Les unitats 4 i 5 corresponen a noves formes de protestes i moviments socials en el període que va de finals de 1980 fins als primers tres lustres del segle XXI. Veurem en aquestes unitats que, d'entre les principals causes de protesta i mobilització social, hi trobem les crisis econòmiques als països avançats, en els menys avançats i als països molt pobres. En l'última unitat 5 destaquem la importància de les manifestacions massives a la fi del segle XX, especialment les protestes de Seattle de 1999, que van demostrar l'experiència aconseguida fins llavors per organitzacions i moviments de la societat civil, obertament crítics amb el rumb del comerç i l'economia mundial dirigit pels principals països capitalistes per mitjà d'organitzacions com el FMI, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç. D'aquests successos s'han tret centenars de conjectures; nosaltres ressaltem principalment aquelles que es refereixen a l'evident presència de ciutadans, col·lectius i moviments socials d'acció transnacional, que s'han convertit en actors en l'escenari polític domèstic, internacional i transnacional. L'important a subratllar al llarg dels mòduls és el tipus d'activitat i propòsits d'aquests col·lectius; perquè malden per assolir els seus objectius, i quins canvis comporta el fet que els aconsegueixin. També destaquem la importància de la innovació de les tecnologies de la informació i la comunicació, que han contribuït a impulsar les estratègies de difusió dels actors socials.
El mòdul 3, l'últim que conforma el manual de l'assignatura MNAT, està integrat per tres unitats. En la unitat 1 expliquem el context històric previ a les crisis de l'economia capitalista mundial. Ens remuntem a la dècada de 1970, en particular a la crisi de 1973, al canvi de paradigma dins del capitalisme global des de llavors i a l'enfortiment del paper de les llavors denominades empreses multinacionals. L'últim apartat de la unitat 1 està dedicat a aquests actors econòmics, ara coneguts com a Corporacions Transnacionals (CTN), que segons alguns autors des de la dècada en qüestió van comptar amb l'anuència dels principals estats capitalistes per portar les regnes de l'economia global. Una discussió acadèmica en la nostra disciplina és que els estats van permetre a les CTN portar les regnes de l'economia mundial, però que no ha afectat el poder de coacció dels estats enfront de les CTN. D'altra banda, hi ha qui afirma que els estats, que van donar poder d'acció a les CTN, han estat depassats i afeblits pel mateix poder aconseguit per les CTN. Volem que els estudiants entrin a aquest tipus de debats i que mitjançant l'observació de fets i pràctiques al món real facin les seves pròpies conjectures. Les unitats 2 i 3 se centren en altres actors transnacionals històrics com les esglésies i confessions; i contemporanis com les xarxes criminals. Vam fer referència a aquelles que posen entredit l'autoritat de l'estat, fins i tot les que arriben a amenaçar la seva integritat.
L'assignatura Moviments i Nous Actors Transnacionals (MNAT) conforma el nucli d'assignatures bàsiques del grau de Relacions Internacionals. Com sabem, els primers estudis sobre les relacions polítiques fos de les fronteres territorials, han tingut com a motiu principal la guerra entre els pobles des de l'antiguitat, entre els estats a partir de l'època moderna. Des de llavors i fins a molt entrat el segle XX la literatura en aquest camp havia mantingut als estats com la unitat bàsica d'estudi i anàlisi. L'estat continua sent una institució important. No obstant això, el propi esdevenir de la humanitat ha portat cap a formes més complexes d'organització política, econòmica i social. Així, la participació col·lectiva i/o individual d'homes i dones en fets històrics o fortuïta, ha conduït a la gradual transformació mútua, que porten amb si la interacció entre institucions com els propis estats i la gent que participa de manera directa i indirecte en assumptes de caràcter públic, ja sigui a nivell local, global o en tots dos nivells alhora. MNAT és una assignatura que ressalta tres mobilitzacions socials històriques entre les més conegudes, desplegades des de mitjan segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, i que adonen de la importància política de certes accions d'individus i col·lectius aliens als estats. Les accions (agència) d'aquests actors des de llavors, no concorda amb la idea fomentada a partir de l'ordre de la Pau de Westfàlia, que els estats tenen l'exclusivitat de iure i de facto en la vida política interna i externa d'aquests. Aquests moviments provinents de sectors organitzats de diferents països, van conduir en gran manera a transformar les regles i normes entre les institucions i la societat, no solament en un estat sinó en varis, per això ens referim a actors transnacionals, a les seves accions que traspassen les fronteres polítiques dels estats.
L'assignatura MNAT estableix entre els seus objectius que els estudiants puguin reconèixer en els individus i col·lectius de la societat, potencials actors en la política internacional.
Il·lustrar mitjançant els moviments socials històrics, que la participació d'homes i dones en assumptes d'interès públic, els converteix en actors influents amb capacitat de provocar canvis en les regles, la tradició i fins i tot la moral d'una societat. Els estudiants podran relacionar que quan actors, activistes i/o moviments l'acció o agència dels quals és transnacional l'objectiu és canviar les regles del joc (en determinats temes) no solament en un estat o dos, sinó en la comunitat internacional.
S'espera que en el camp de les humanitats i les ciències socials els estudiants desenvolupin competències com la capacitat de raonament analític, d'escriptura i de pensament crític enfront del món que els envolta. Al grau de Relacions Internacionals, i en particular a l'assignatura MNAT, els i les estudiants posen en pràctica la seva comprensió lectora amb lectures que tenen per objectiu reflexionar sobre temes polèmics que els conduiran a revalorar idees, teories i doctrines tradicionalment de pes en la disciplina.
Competències:
-
Debatre i formular raonaments crítics.
-
Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinar.
-
Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
-
Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Els continguts de MNAT estan dividits en tres grans mòduls.
Mòdul 1. Transnacionalisme, actors i moviments socials històrics en les relacions internacionals
- L'actor internacional en la disciplina de les RI
- Moviments socials i xarxes transnacionals d'activistes
- Precursors dels nous actors socials transnacionals
3.1 L'Associació Internacional de Treballadors
3.2 Moviments socials i xarxes transnacionals contra l'esclavitud
3.3 Moviment sufragista de les dones - Els actors transnacionals no estatals a través d'alguns enfocaments de les RI
4.1 Els enfocaments estat-cèntrics: neorealisme i neoliberalisme institucional
4.2 Transnacionalisme
4.3 Constructivisme
4.4 Teoria crítica
Mòdul 2.
- Marco teòric-conceptual per estudiar als actors socials
- Les primeres organitzacions no governamentals (ONG)
- Els nous actors de la societat civil entre 1960 i 2000
3.1 Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI) i Moviments socials transnacionals (MST)
3.2 Xarxes transnacionals de defensa (RTD)
3.2.1 L'Aliança Social Continental (ASC)
3.3 Comunitats epistèmiques (CE) i Think tanks
3.4 Moviments socials globals en línia (MSGL) - De Berlín 1988 a Seattle 1999
4.1 Dècada de 1990. Un món cada vegada més polaritzat
4.2 La petjada de Seattle al començament del segle XXI - Del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre a les protestes d'Occupy Wall street
5.1 Les "primaveres àrabs", el moviment d'indignats, Occupy Wall street.
Mòdul 3
- 1. Corporacions transnacionals
1.1 Les crisis dels anys setanta
1.2 les agendes politicoeconòmiques dels Governs conservadors
1.3 Les corporacions transnacionals (CNT) en l'ordre econòmic mundial - Esglésies i confessions
2.1 ICR i IE com a actors polítics transnacionals
2.2 Organització de la cooperació Islàmica (OCI) - Crim Organitzat Transnacional (COT)
3.1 El mercat i les finances globalitzades
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|