| Relacions internacionals a l'Àsia oriental | Codi: 20.409 : 6 |
L'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental té com a objectiu analitzar l'evolució de les Relacions Internacionals entre els principals actors de la regió d'Àsia Oriental. La zona d'Àsia Oriental és avui dia una de les regions més rellevants del món, tant econòmicament com polític. Els actors que conformen la regió es caracteritzen per la seva diversitat de règims polítics, econòmics i culturals. Aquesta regió inclou, entre altres, la segona i la tercera economia més gran del món: la Xina i el Japó, respectivament. Amb tot, la fortalesa econòmica que caracteritza la regió contrasta amb l'evident tensió geopolítica. En aquest sentit, la regió ha experimentat un canvi important en l'estructura de poder a causa, principalment, de l'ascens de la Xina, la normalització de la política exterior japonesa, i de la continuada presència dels Estats Units a la zona.
És per aquest motiu que qualsevol especialista en Relacions Internacionals, independentment del seu focus professional, ha de tenir un coneixement fundat sobre la naturalesa de les relacions intraregionals a l'Àsia Oriental -especialment per als casos de la Xina, el Japó i la península de Corea- com també de les relacions entre els actors d'Àsia Oriental i els actors extraregionals que exerceixen influencia en la regió, com ara els Estats Units. En aquesta assignatura analitzarem, en definitiva, la regió de l'Àsia Oriental, els seus actors i les seves dinàmiques, centrant-nos en primer lloc en la seva evolució des de la Guerra Freda.
En primer lloc, introduirem l'estudiant en algunes qüestions com les discussions sobre disciplina de les Relacions Internacionals i els estudis d'àrea, les aproximacions paradigmàtiques i la seva visió sobre la zona, i finalment ens aproximarem a la zona des d'una mirada econòmica, cultural i política.
En segon lloc, analitzarem com durant la Guerra Freda l'Àsia Oriental va ser l'escenari de conflictes que enfrontaven a les dues superpotències. Actualment, malgrat que la regió s'ha convertit en un motor de l'economia global, les seqüeles de la Guerra Freda continuen presents. Per tant resulta absolutament necessari entendre un període, la Guerra Freda, en el que alguns dels conflictes no van quedar resolts satisfactòriament i en continuen sent una font latent de friccions. Alguns exemples en són el cas de Taiwan, la península de Corea o les discrepàncies sobre delimitació de les fronteres terrestres i marítimes.
En tercer lloc, estudiarem els tres actors més rellevants de la zona d'Àsia Oriental. Primerament, els Estats Units que com a potència status quo mira de mantenir el seu paper d'hegemon a la zona. Seguidament, la República Popular de la Xina, l'ascens del qual ha generat tota mena d'especulacions sobre si aquest serà pacífic o no. Per últim el Japó, una potència madura que mira de tornar a ocupar un paper central en els afers internacionals sota l'aparença d'una "normalitat" que no va obtenir durant la Guerra Freda.
Per últim, i un cop haguem estudiat quins són els principals actors, i quina ha estat la seva evolució durant la Guerra Freda i la post-guerra freda, tractarem d'analitzar les dinàmiques que s'han establert entre ells en l'actualitat. Per una banda, identificarem quins són els principals punts de fricció entre les potències a la zona, allò que els experts anomenen "punts calents" (Península Coreana, Illes Senkaku, Illes Spratly,...). D'altra banda, també identificarem els principals projectes de cooperació i d'integració regional que ha portat a la major part de països de la zona a formar part de més d'un projecte liderat pels Estats Units, la Xina o bé el Japó.
En definitiva, i amb l'objectiu d'entendre la complexitat actual de la regió, en l'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental s'estudiarà sobre les característiques geopolítiques, econòmiques i ideològiques dels actors que conformen la regió (activitat 1), les dinàmiques de conflicte i de cooperació durant la Guerra Freda (activitat 2), el rol que han adoptat els diferents actors en l'actual període de post-Guerra Freda (activitat 3) i els conflictes actuals i les iniciatives de cooperació a la regió (activitat 4).
L'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental forma part d'un conjunt d'assignatures del Grau de Relacions Internacionals que pretenen proporcionar a les/els estudiants les eines necessàries per entendre, analitzar i discutir críticament sobre els afers internacionals. En concret, i un cop hagin superat l'assignatura, els/les estudiants hauran adquirit un coneixement en profunditat de les relacions entre els actors internacionals de la regió d'Àsia Oriental i de les dinàmiques de conflicte i cooperació que es produeixen a la regió.
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del grau, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
- Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
- Assessorament a partits polítics sobre qüestions vinculades amb les relacions internacionals
- Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
- En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
- En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
- Les consultories sobre temes de relacions internacionals
No és necessari tenir coneixements previs abans de cursar aquesta assignatura, però es recomana haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals, Teoria de les Relacions Internacionals i tenir un nivell de comprensió de l'anglès suficient per entendre el material documental i audiovisual en aquest idioma.
Objectius
- Familiaritzar-se amb les característiques geopolítiques, econòmiques i ideològiques de la regió d'Àsia Oriental.
- Entendre el rol que les potencies regionals han tingut en la conformació actual de la estructura regional.
- Ser capaç de vincular les teories i paradigmes de la disciplina de les Relacions Internacionals a la regió d'Àsia Oriental.
- Diferenciar els moments i els motius de continuació i ruptura de les relacions entre els Estats en els períodes de Guerra Freda i post-Guerra Freda.
- Ser capaç d'analitzar críticament les dinàmiques de conflicte i cooperació que existeixen a la regió d'Àsia Oriental.
- Conèixer i entendre els motius subjacents als desafiaments que afronta la regió d'Àsia Oriental en l'actualitat.
- Ser capaç de fonamentar adequadament afirmacions sobre les Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental.
- Utilitzar i aplicar les TIC a l'àmbit acadèmic i professional.
Competències
Competències generals:
- CG3: Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències transversals:
- CT3: Expressió escrita clara i correcta a l'àmbit acadèmic i professional.
- CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Competències específiques:
- CE4: Identificar els conceptes i teories més rellevants de les Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
- CE9: Relacionar els successos i processos històrics amb les característiques estructurals i la dinàmica del món global actual.
Unitat 1. Introducció a l'estudi de l'Àsia Oriental
1.Els estudis d'àrea i la disciplina de les Relacions Internacionals.
2.Aproximacions paradigmàtiques a l'Àsia Oriental
3.Aproximació a l'Àsia Oriental
3.1 L'àrea geogràfica de l'Àsia Oriental
3.2 Aproximació cultural, econòmica i política a la regió
Materials
Mòdul 1. Introducció a l'estudi de l'Àsia Oriental
Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 1)
Activitat 1
Unitat 2. El context històric de l'Àsia Oriental: La Guerra Freda
1.L'inici de la Guerra Freda (1945-1960)
1.1 La definició de la Guerra Freda: un concepte, vàries interpretacions
1.2 La Preparació de l'ordre bipolar: les conferències entre els tres grans ("The Big Three")
1.3 La divisió en blocs
1.4 La Xina durant la guerra freda: qui va perdre la Xina?
1.5 La recuperació del Japó: d'enemic vençut, a amic imprescindible
1.6 La Guerra de Corea i la divisió de la península Coreana
2.L'evolució de la Guerra Freda: l'adaptació del Japó i de la Xina en el context bipolar
2.1 El Japó com a nova potència econòmica i la doctrina Guam
2.2 La diplomàcia Triangular de Mao
Materials
Mòdul 2: El context històric de l'Àsia Oriental: La Guerra Freda
Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 2)
Activitat 2
Unitat 3. Els principals actors a l'Àsia Oriental: els Estats Units, la Xina i el Japó i l'ordre regional asiàtic
1.Introducció als principals actors a l'Àsia Oriental
2.El paper dels Estats Units
2.1.Les diferents administracions nord-americanes i l'Àsia Oriental
2.2.La presència militar dels EUA al nord-est de l'Àsia
3.L'ascens de la Xina
3.1.Els debats acadèmics sobre les implicacions de l'ascens de la Xina
4.La normalització de la política exterior
4.1.La guerra del Golf i els límits de la seua política de talonari
4.2.L'evolució de l'estratègia de seguretat japonesa en l'ordre de postguerra: la musculació de les forces d'autodefensa
4.3.L'aliança amb els EUA
Materials
Mòdul 3: Els principals actors a l'Àsia Oriental: els Estats Units, la Xina i el Japó i l'ordre regional asiàtic
Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 2)
Activitat 3
Unitat 4. Cooperació i competició a l'Àsia Oriental de la post-Guerra Freda
1.Conflictes existents i latents a l'Àsia Oriental
2.Regionalisme i cooperació estratègica a l'Àsia Oriental
Materials
Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure activitat 4)
Activitat 4
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|