| Cooperació internacional i desenvolupament | Codi: 20.410 : 6 |
La cooperació internacional pel desenvolupament constitueix un camp d'estudi i anàlisi de gran rellevància tant per les relacions internacionals com pel conjunt de les ciències socials. Més encara en un moment com l'actual en el qual s'estan produint canvis profunds a les nostres societats i comunitats i emergeixen problemes que obliguen a abordar solucions cooperatives entre els diferents actors de la societat internacional.
La cooperació internacional pel desenvolupament va sorgir ara fa 70 anys, i ho va fer vinculada al camp de l'economia. Com a subdisciplina dins d'aquesta, "l'economia del desenvolupament" va emergir amb força després de la Segona Guerra Mundial en un món que començava a estructurar-se a partir de la política de blocs que va caracteritzar bona part de la segona meitat del segle XX.
Des de llavors s'han produït nombrosos canvis que han afectat el sistema de la cooperació internacional, les seves polítiques, institucions, els seus actors i la seva organització. Aquests canvis en l'estructura i les dinàmiques en les diverses societats al món , en les relacions internacionals, en l'agenda global de desenvolupament, els processos post-colonials, en les mateixes teories del desenvolupament i en l'abast i naturalesa dels denominats problemes del desenvolupament, entre d'altres, han cridat al sistema de cooperació internacional a reaccionar, i a oferir noves respostes.
A més de la seva importància en la configuració de les relacions internacionals en les últimes dècades, avui en dia, en un context de gran complexitat, i de creixent interdependència i transnacionalizació, la cooperació internacional representa un camp d'acció de gran importància per contribuir a les diferents respostes als problemes de la societat global. Per tot això, la cooperació internacional és un àmbit d'estudi estratègic per a les relacions internacionals, així com per al diàleg entre aquestes i altres disciplines com la ciència política, la sociologia, l'economia o la història.
L'assignatura, encara que centrada en la importància de la cooperació internacional per a les relacions internacionals, assumeix un enfocament interdisciplinari, una perspectiva històrica i crítica, així com una visió actual dels principals debats i desafiaments existents en el si de la cooperació internacional per al desenvolupament.
A través del contingut teòric, dels recursos d'aprenentatge i de les activitats proposades l'assignatura proposa un repàs en profunditat als elements més determinants del sistema de cooperació internacional, ofereix claus d'interpretació per a un coneixement crític, i apunta algunes de les principals tendències de la cooperació internacional i l'agenda de desenvolupament.
L'assignatura s'estructura en quatre mòduls teòrics amb els seus corresponents llistats de bibliografia, recursos d'aprenentatge i activitats per al seguiment de l'assignatura.
El primer mòdul, titulat "Aspectes històrics, conceptuals i teòrics", aborda el recorregut dels debats sobre el desenvolupament que constitueixen el suport teòric de la pràctica de la cooperació internacional. Debats que s'inicien com a resultat de preocupacions en el marc de l'economia, però a poc a poc es van obrint a nous camps del coneixement. El mòdul planteja també un recorregut històric per les principals fites en la creació i evolució del sistema de cooperació internacional, i finalitza amb una relació entre algunes de les principals escoles de relacions internacionals i la seva visió de la cooperació internacional.
El segon mòdul, "Modalitats, instruments i principis sobre eficàcia i qualitat de l'ajut al desenvolupament", recull, des d'un plantejament més pràctic i operatiu, un ampli repàs a algunes de les formes principals que adquireix la pràctica de la cooperació internacional. Per a això el mòdul desgrana les principals modalitats i instruments de cooperació, i es recolza en el marc que ofereix l'agenda de l'eficàcia de l'ajut, que va rebre un impuls en la primera dècada del segle XXI, davant la constatació que la cooperació internacional no estava donant els resultats esperats en el desenvolupament.
El mòdul "La cooperació al desenvolupament a Espanya i en la Unió Europea", el tercer dels quals componen l'assignatura, se centra en el paper de dos actors concrets i de gran importància per la seva rellevància i proximitat: el cas de la Unió Europea, i per la seva proximitat i les seves especificitats el cas espanyol. En tots dos casos el mòdul aporta un breu recorregut històric pels elements més rellevants de la cooperació d'aquests actors, per després desgranar en profunditat el seu marc normatiu i institucional, i el plantejament de la seu ajut humanitari. El mòdul conclou amb un apartat més pràctic dedicat a exposar, de manera breu, la metodologia de gestió del cicle de projecte de la cooperació internacional.
Finalment, el quart mòdul de l'assignatura -"La cooperació al desenvolupament en les organitzacions internacionals"- aborda una perspectiva multilateral, multiactor i multinivell per completar l'evolució històrica de la cooperació internacional a través d'alguns reptes i elements fonamentals. En aquest sentit, s'aborda el pas d'una agenda de cooperació internacional centrada en el sistema impulsat pel Comitè d'Ajut al Desenvolupament a una agenda més àmplia impulsada en el marc de les Nacions Unides, com és l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Si bé aquesta Agenda transcendeix al sistema i les polítiques de cooperació, el seu impacte en aquestes és determinant i proposa una renovació en profunditat de la cooperació internacional. Finalment, el mòdul aborda un breu repàs del paper d'alguns dels principals actors internacionals en el sistema de cooperació per al desenvolupament.
L'assignatura Cooperació Internacional per al Desenvolupament forma part de l'oferta formativa obligatòria del Grau en Relacions Internacionals de la UOC. L'assignatura requereix un esforç i dedicació de l'estudiant equivalent a 6 crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits).
L'assignatura és un complement als coneixements adquirits en altres cursos i permet analitzar temàtiques concurrents des d'altres perspectives. En aquest sentit, l'assignatura guarda relació amb els següents cursos: Història política i social; Introducció a les relacions internacionals; Història de les relacions internacionals; Economia internacional; Teoria de les relacions internacionals; Dret internacional públic; Estructura econòmica mundial; Temes d'actualitat de la política internacional; Dret i administració de la Unió Europea; Anàlisi de polítiques exteriors.
La Cooperació internacional per al desenvolupament és una matèria de coneixement necessari per a qualsevol professional actiu en l'àmbit de les relacions internacionals, ja que es tracta d'un aspecte trasnversal de la política exterior dels Estats i de l'activitat de les organitzacions internacionals.
A més, una formació específica en Cooperació internacional i desenvolupament és necessària per a l'exercici de certes professions, com: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, l'advocacia en assumptes internacionals o l'assessoria d'organitzacions no governamentals.
Per cursar l'assignatura no són necessaris coneixements previs. No obstant això, és altament recomanable que els estudiants tinguin nocions de les teories de les relacions internacionals i de Dret internacional públic.
Competències | Resultats d’aprenentatge |
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l’àmbit acadèmic i professional. | 1. Aprofundir en qüestions d’actualitat a través d’anàlisi de casos |
2. Trobar i reconèixer informació veraç i contrastada. | |
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional. | 1. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones. |
2. Reconèixer, comprendre i respectar la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere | |
3. Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere | |
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals. | 1. Comprendre la importància de la teoria per a l'anàlisi dels fenòmens polítics internacionals. |
2. Identificar els principals debats i enfocaments teòrics en l'estudi de les relacions internacionals. | |
3. Comprendre les implicacions i reptes d'una societat civil globalitzada. | |
4. Conèixer què és la cooperació internacional, la seva evolució i el seu paper actual. | |
5. Conèixer el debat actual entorn de l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament. | |
CE5. Analitzar i relacionar diferents polítiques adoptades pels actors del sistema internacional, especialment en matèria de política exterior, seguretat i cooperació al desenvolupament. | 1. Identificar els principals problemes i reptes de l'agenda política internacional. |
2. Aprofundir en qüestions d'actualitat a través d'anàlisi de casos. | |
3. Identificar els principals actors de la cooperació internacional, els seus àmbits i prioritats. | |
4. Proporcionar coneixements per analitzar, formular i interpretar projectes de cooperació internacional. |
Cadascun dels quatre reptes d'aprenentatge que es plantegen al llarg del curs té vinculats certs recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha altres tipologies de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.).
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|