| Sistemes polítics comparats | Codi: 20.412 : 6 |
La democràcia és avui el tipus de règim polític més estès al món. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme; conté sistemes polítics molt diversos. Precisament, la raó de ser d'aquesta assignatura és examinar les principals diferències i similituds d'un conjunt de sistemes democràtics. En concret, s'analitzarà de forma comparada les característiques de vuit països: Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Estats Units, Polònia i la República Txeca.
Aquests països abasten una notable varietat de dissenys institucionals relatius a la forma de govern, l'organització territorial, el sistema electoral i el sistema de partits. Examinar de forma comparada aquestes qüestions resulta clau per comprendre el funcionament i les conseqüències de l'arquitectura institucional sobre el joc polític. Alhora, l'atenció a l'evolució històrica de cada país permetrà contextualitzar l'estudi del disseny i desenvolupament del seu sistema polític.
Sistemes polítics comparats és una assignatura obligatòria del Grau de Relacions Internacionals. Com el seu nom indica, és una assignatura en la qual s'aborda l'estudi de la política de manera comparada, tal com es realitza en l'assignatura Política comparada: orígens i tipus de règims polític. En aquesta última es recorre al mètode comparat per mostrar la diversitat de règims polítics existents i explicar els processos que condueixen als canvis de règim. En Sistemes polítics comparats l'atenció se centra en els règims democràtics existents i s'analitza, a partir de l'estudi de vuit casos, les seves principals variants institucionals.
Abans de matricular-se de Sistemes polítics comparats convé haver cursat l'assignatura bàsica Política i Societat i l'assignatura obligatòria Política comparada: orígens i tipus de règims polítics del pla d'estudis de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen conceptes que són utilitzats de manera habitual en Sistemes polítics comparats, com ara democràcia, institució política, forma de govern, sistema de partits o mètode comparat. Per tant, convé estar familiaritzat amb l'ús d'aquest vocabulari polític abans de cursar aquesta assignatura.
La pretensió de l'assignatura és aportar a l'estudiant un conjunt de coneixements i eines analítiques que li permetin comprendre la configuració d'alguns dels principals sistemes democràtics del món i establir comparacions entre els mateixos.
En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals:
Bàsiques i generals:
CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se.
CG3.- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Transversals:
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Específiques:
CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política al anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.
CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països.
L'assignatura està estructurada en quatre mòduls dedicats a examinar i comparar alguns dels principals sistemes polítics actuals.
Mòdul 1. El excepcionalisme de dos països europeus: la democràcia majoritària del Regne Unit i el semipresidencialisme francès.
Mòdul 2. La dinàmica coalicional en règims parlamentaris: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica.
Mòdul 3. El presidencialisme dels Estats Units d'Amèrica.
Mòdul 4. La democràcia en règims post-comunistes: República Txeca i Polònia.
En els quatre mòduls s'utilitzen cinc criteris bàsics per a realitzar l'anàlisi de cada sistema polític i establir comparacions:
- El procés històric.
- L'organització territorial.
- L'organització de la forma de govern.
- El sistema electoral.
- El sistema de partits i eleccions.
Per a cadascuna de les quatre activitats que es desenvoluparan al llarg del curs es compta amb recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha un altre tipus de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.)
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|