| Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina | Codi: 20.413 : 6 |
Des de finals dels anys setanta, els països llatinoamericans han experimentat transformacions molt rellevants. La gran majoria d'ells ha deixat enrere el seu passat autoritari i ha renovat substancialment les regles de joc polític. Aquestes noves regles o institucions polítiques (relatives, per exemple, a les relacions entre executiu i legislatiu o l'organització territorial de poder) presenten diferents variants d'uns països a uns altres. Aquesta assignatura s'ocupa d'analitzar aquests canvis i d'analitzar, de manera comparada, les principals institucions que condicionen el joc polític a la regió. Això permetrà conèixer la configuració i l'acompliment de les democràcies llatinoamericanes, i comprendre les variacions existents entre elles.
Donada la temàtica i l'enfocament de l'assignatura, s'espera que aquesta resulti d'interès tant per als estudiants que vulguin conèixer millor la realitat llatinoamericana, com per a aquells que vulguin aprofundir en l'estudi de la política comparada. Amèrica Llatina constitueix un excel·lent laboratori per analitzar i reflexionar sobre algunes qüestions clau de l'agenda de recerca de la política comparada, com ara els processos de democratització, i la configuració i conseqüències de les institucions polítiques.
Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina és una assignatura obligatòria del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. S'ocupa d'analitzar la transformació democràtica operada a la regió, així com d'examinar, de forma comparada, el disseny i l'acompliment de les principals institucions polítiques de cada país. Per tant, no es realitza un estudi de cada país llatinoamericà per separat, sinó una anàlisi comparada, tal com s'ha abordat ja en algunes assignatures prèvies del grau.
Un precedent clar d'aquest enfocament comparat és l'assignatura de Política comparada: orígens i tipus de règims polític, en què, a partir del mètode comparat, s'identifiquen les principals variants de règims polítics i s'expliquen els processos de canvi de règim. També l'assignatura de Sistemes polítics comparats és de naturalesa comparada (a l'examinar les variants institucionals de vuit democràcies occidentals), si bé en aquesta assignatura s'ha recorregut també a l'anàlisi de casos (explicant la configuració institucional i el procés històric de cada país).
Abans de matricular-se de Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina convé haver cursat les assignatures Política i Societat (bàsica) i Política comparada: orígens i tipus de règims polítics (obligatòria) del programa de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen continguts teòrics i conceptuals que són empleats de forma recurrent en l'assignatura de Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina. Per exemple, conceptes com democràcia electoral, democratització, institució o mètode comparat. De manera que convé estar familiaritzat amb el vocabulari polític bàsic explicat en aquestes dues assignatures.
El principal objectiu de l'assignatura Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina és dotar l'estudiant d'un conjunt de coneixements i instruments analítics que li permetin comprendre la configuració i l'acompliment dels sistemes democràtics llatinoamericans, i establir comparacions entre aquests sistemes.
En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis del grau de Relacions Internacionals:
Competències bàsiques i generals:
CB3.- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
Competències transversals:
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques:
CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política a l'anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.
CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|