• Descripció

L'elaboració i ús d'indicadors és un element fonamental en l'estudi de les relacions internacionals. Per elaborar teories àmplies sobre fenòmens complexos, els indicadors permeten reunir informació rellevant sobre determinats conceptes. Com qualsevol altra ciència social, aquests conceptes observables -i de vegades no observables- han de ser recollits, sistematitzats i mesurats per poder ser estudiats. Aquesta assignatura té per objectiu introduir-nos al món dels indicadors des d'una doble vessant: conèixer i treballar el procés d'elaboració dels indicadors, sent capaços d'identificar els passos seguits en la seva construcció i avaluar-los críticament; i repassar indicadors de diversos àmbits -econòmics, institucionals, actitudinals, etc.- utilitzats en l'estudi de les relacions internacionals.

En primer lloc, l'assignatura se centra en els principals passos a seguir a l'hora d'elaborar indicadors. Un pas inicial és la conceptualització, centrat a saber i determinar allò que volem mesurar. Una vegada definit l'ideal del fenomen mesurable, el següent pas és anar a buscar a la realitat elements que ens indiquin la presència del fenomen i bé el grau en què el fenomen s'està produint. D'aquest pas se'n diu operacionalització. Encara que puguin semblar senzills, l'elaboració d'indicadors és un procés complex en què entren en joc moltes decisions que l'especialista de l'àmbit en qüestió ha de pensar i justificar. En segon lloc, l'assignatura fa un repàs dels principals conceptes i idees que la disciplina de les relacions internacionals i la política comparada estan interessades a recollir, sistematitzar, i mesurar (e.g., indicadors de desenvolupament, desigualtat, sistemes polítics, relacions entre estats).

Aquesta és una assignatura amena que té un caràcter eminentment pràctic i fa ús de R, un llenguatge de programació estadístic de programari lliure, per acompanyar l'estudiant en la recollida, tractament i visualització de la informació. Podeu consultar alguns dels materials del curs a la web: jordimas.cat/courses/fiiei_cat

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'estudi i ús d'indicadors suposa una eina molt útil per pensar les relacions internacionals en clau metodològica, teòrica i empírica. En clau metodològica, l'assignatura pretén millorar la capacitat analítica dels estudiants, proporcionant instruments per elaborar i criticar indicadors en ciències socials. En clau teòrica, pensar la construcció d'indicadors significa pensar en els fonaments teòrics de com fer ciència i quines relacions causals existeixen entre diversos fenòmens. I en clau empírica, els estudiants tenen en les bases de dades estudiades més recursos que poden utilitzar per a treballs d'altres assignatures, així com també el Treball de Fi de Grau.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura té una utilitat àmplia ja que permet a l'estudiant adquirir coneixements molt útil en el camp de la consultoria i l'anàlisi de les polítiques públiques. La construcció d'indicadors és una habilitat essencial per mesurar l'impacte de determinades polítiques. 

• Coneixements previs

En aquesta assignatura es faran servir conceptes treballats en l'assignatura de Metodologia de les ciències socials. Per això, és molt recomanable (però no obligatori) haver cursat prèviament aquesta assignatura.

• Objectius i competències

L'assignatura de Fonts d'Informació i Indicadors per a Estudis Internacionals desenvolupa les següents competències:

• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
• Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris.
• Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
• Emprar eficaçment les tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives en l'anàlisi dels fenòmens internacionals així com dels processos i tendències de la societat global. 

I es persegueixen els següents resultats d'aprenentatge / objectius:

• Transformar idees en objectes mesurables empíricament a través dels processos de conceptualització, operacionalització i mesura.
• Avaluar la qualitat de les dades a través dels criteris de validesa, fiabilitat, biaix de selecció i transparència.
• Distingir les fortaleses i mancances de les fonts d'informació primària existents.
• Comprendre la dimensió històrica de la producció de dades internacionals.
• Iniciar-se en el procés de construcció d'una base de dades internacional.
• Elaborar índexs composts a partir dels tres procediments clau en la seva construcció: agregació, ponderació i normalització.
• Elaborar índexs dicotòmics a través de les condicions de suficiència i necessitat.
• Comprendre l'economia política de la governança de dades: quins actors existeixen i quins interessos tenen.
• Conèixer les últimes tècniques de big data utilitzades pels actors internacionals en el camp del desenvolupament internacional.
• Conèixer diferents bases de dades relacionades amb diversos àmbits temàtics de l'estudi de la política internacional: socioeconòmics, polítics, relacions comercials, conflictes, etc.
• Aprendre a fusionar bases de dades internacionals a través del codi de país.
• Llegir i interpretar el contingut dels llibres de codis de les bases de dades.
• Familiaritzar-se amb l'exploració de dades, en especial mitjançant el programari lliure R.
• Comunicar projectes de dades a través de RMarkdown / Quarto.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura estan dividits en cinc grans mòduls, que poden o no formar part de la matèria del curs. L'assignatura inclou un treball en grup.

1. Introducció

• Conceptualització i operacionalització
• Problemes de validesa i fiabilitat
• La construcció d'indicadors 

2. Curs de xoc amb R

• Guia d'RStudio
• Crear un marc de dades

3. Mesures compostes

• Els índexs
• Normalització, agregació i ponderació.
• Altres mesures

4. Indicadors socioeconòmics

• Indicadors econòmics
  • Benestar i desenvolupament
  • Desigualtat
• Indicadors socials
  
  • World Development Indicadors
  • L'índex de desenvolupament humà
  • Objectius del mil·leni i de desenvolupament sostenible

5. Indicadors polítics

• Règims polítics
  • Democràcia binària
  • Democràcia de grau
• Governança i fenòmens complexes
  • Governança vertical
    • Autoritat internacional
    • Autoritat regional
  • Governança horitzontal
• Partits polítics, valors i actituds
  • El vot a Nacions Unides.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació