• Descripció

L'adopció de la Declaració Universal de Drets Humans per l'Assemblea General  de l'ONU, el 10 de desembre de 1948, marca l'inici d'una nova etapa històrica en matèria de drets humans. Després de la fundació de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals de caràcter regional, s'inicia un procés per mitjà del com la protecció dels drets humans es "internacionalitza". A partir de llavors, es desenvolupa un complex entramat de tractats que vinculen als Estats que decideixen ratificar-los. En paral·lel, una miríada d'òrgans i mecanismes internacionals s'ocupen d'identificar les falles en les polítiques, lleis i pràctiques nacionals, i de fer recomanacions als Estats sobre la millor manera d'implementar les seves obligacions en l'esfera interna. 

És cert que cap Estat del món al dia d'avui pot sostreure's al control internacional o, almenys, a l'escrutini de la comunitat internacional sobre el seu grau de compromís i les mesures que adopta perquè es respectin els drets humans, ja sigui dins o fora de la seva jurisdicció. Ara bé, la bretxa entre els compromisos assumits i declarats, i la pràctica segueix sent molt gran. Els motius subjacents a aquesta falta de respecte a les normes són variats. Més enllà de les traves o diferències culturals, socials, polítiques o econòmiques, es planteja la qüestió de fins a quin punt, les exigències de drets humans poden convertir-se en un instrument de doble tall que, a poc a poc es va separant de la seva raó de ser la protecció de la dignitat humana per posar-se al servei dels interessos geoestratégicos dels Estats més poderosos.

Estem per tant davant un terreny abonat pels interessos nacionals i posicions polítiques i ideològiques preconcebudes, on cal plantejar-se tot un seguit de qüestions:

• Es dilueix i desnaturalitza la veritable essència dels drets humans?
• Quin lloc es reserva avui als principis sobre els quals els drets humans s'assenten: la democràcia, la justícia social, la dignitat, la solidaritat, la cooperació, la humanitat, transparència?
• Quins són els mitjans i mecanismes disponibles per afirmar la necessitat de protegir aquests valors en l'àmbit internacional?

L'assignatura ofereix algunes de claus que permeten respondre a aquestes preguntes. Aporta la possibilitat d'aprofundir en el fonament, origen històric i evolució dels drets en l'àmbit internacional. Ofereix un recorregut sobre els principals tractats, òrgans i mecanismes de protecció. Estudiarem en primer lloc els instruments desenvolupats en àmbit universal, dins de l'Organització de les Nacions Unides, per continuar amb l'anàlisi dels sistemes establerts en l'àmbit regional: Europa, Amèrica, Àfrica i, en menor mesura, Àsia. El/L'alumne/a adquirirà els instruments necessaris per entendre les particularitats de cadascun d'aquests sistemes així com la relació que existeix entre els diversos nivells de protecció: universal i regional i estatal.

El curs ofereix tant coneixements sobre els drets reconeguts, els tractats i normes que els recullen com sobre la doctrina i jurisprudència desenvolupada pels òrgans que s'encarreguen d'aplicar-los i interpretar-los. També permet entendre quins són els recursos i procediments que es troben a la disposició de l'individu per defensar els seus drets davant les instàncies internacionals. Una altra qüestió rellevant que s'abordarà és el valor de les decisions i recomanacions que emeten aquests òrgans, així com els mecanismes existents per exigir el seu respecte en l'àmbit domèstic. 

El programa de l'assignatura s'ha plantejat des d'una perspectiva eminentment pràctica. Les activitats programades presten una atenció particular als aspectes de caràcter polític i ideològic que històricament han vingut condicionant, i fins i tot obstaculitzant, el procés cap a una major protecció jurídica de la persona en l'àmbit internacional. Al mateix temps, les PACs permeten identificar els comportaments violatorios; conèixer els mecanismes d'atribució de responsabilitat i reflexionar sobre les orientacions polítiques adoptades pels Estats.

La bretxa existent entre compromisos assumits i la pràctica, no hauria d'enfosquir els avanços que s'han aconseguit en les últimes dècades en aquesta matèria. En el procés cap al reconeixement i la protecció internacional dels drets humans s'ha de reconèixer, en efecte, el paper central que la societat civil organitzada exerceix en l'impuls i funcionament de tot l'entramat de protecció internacional dels drets humans.

Per finalitzar, el/l'alumne/a adquirirà i desenvoluparà el conjunt de capacitats analítiques necessàries per entendre aquesta matèria en tota la seva complexitat i es familiaritzarà amb les fonts i recursos de recerca imprescindibles. Això inclou coneixements bàsics sobre l'elaboració i ús d'indicadors com a eina fonamental per avaluar i fer un seguiment del grau de respecte de les obligacions en matèria de drets humans per part de les autoritats estatals a tots els nivells, així com d'altres possibles actors.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La asignatura "Protección Internacional de los Derechos Humanos" está enmarcada entre las asignaturas optativas del Grado de Relaciones Internacionales. El contenido de la asignatura estudia aspectos y guarda relación con otras asignaturas, en particular, Derecho internacional público, si bien se trata de una materia con un aparato conceptual propio. Requiere una dedicación y esfuerzo del alumnado de 6 créditos ECTS (Sistema Europeo de Acumulación y Transferencia de Créditos)

• Camps professionals en què es projecta

Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura són de caràcter transversal i habiliten a diverses opcions professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Els àmbits professionals sobre els quals es projecta aquesta assignatura són per tant múltiples i molt diversos. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:

• Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
• Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
• En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
• En el sector empresarial, en els departaments encarregats de polítiques i estratègies, així com en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa;
• Les consultories, assessories i despatxos d'advocats.

• Coneixements previs

Per cursar l'assignatura no són necessaris coneixements previs.

No obstant això, és altament recomanable que els estudiants tinguin nocions de Dret, en particular de Dret internacional públic.

• Objectius i competències

Entre els objectius marcats es troben:

• Conèixer el procés d'evolució històrica del concepte de drets humans, així com els seus fonaments filosòfics.
• Analitzar els aspectes polítics i jurídics essencials del procés de reconeixement i internacionalització dels drets humans, així com els principals reptes als quals s'enfronta l'evolució dels drets humans en l'actualitat.
• Familiaritzar-se amb els principals sistemes de protecció dels drets humans tant en l'àmbit universal (de les Nacions Unides) com en els àmbits regionals europeu, americà i africà, així com el contingut dels principals tractats que s'han desenvolupat.
• Conèixer les competències i el funcionament els òrgans i mecanismes de protecció existents, tant en l'àmbit universal com a regional, així com amb els aspectes de procediment, prestant una particular atenció a les qüestions de caràcter polític que condicionen el seu funcionament i desenvolupament.
• Desenvolupar la capacitat per distingir entre els mecanismes de tall tècnic que tenen el seu origen en un tractat internacional (mecanismes convencionals) i altres establerts per òrgans polítics (extra-convencionals) i per analitzar les diferències en el seu funcionament i impacte.
• Identificar els principals actors que participen en l'administració i desenvolupament del sistema de promoció i protecció dels drets humans en l'àmbit de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals d'àmbit regional.
• Destacar la complementarietat que existeix entre el sistema universal de protecció i els mecanismes regionals que s'han desenvolupat en els diferents continents. Entendre el caràcter de subsidiarietat dels sistemes de protecció internacionals existents pel que fa als mecanismes nacionals de protecció, i les interaccions que es produeixen entre els diferents nivells.

Competències específiques

• CE1- Identificar i comprendre el funcionament de les institucions així com dels actors més rellevants en matèria de drets humans i democràcia.
• CE2- Realitzar diagnòstics sobre la realitat social a escala local, nacional o internacional respecte a la situació dels drets humans i democràcia.
• CE3- Dissenyar estratègies legals i polítiques complexes en matèria de defensa dels drets humans i la democràcia en diferents nivells (públics i privats) d'intervenció.
• CE4- Utilitzar instruments analítics per oferir assessoria estratègica a organitzacions públiques privades en la presa de decisions que afectin als drets humans.
• CE5- Avaluar correctament, dintre del termini i en la forma escaient, l'impacte de les decisions, estratègies i polítiques de les diverses organitzacions, públiques o privades, que s'orienten cap a la garantia dels drets humans i la democràcia.
• CE6- Dissenyar i desenvolupar una recerca en matèria de drets humans d'acord amb les diferents regles del coneixement científic, jurídic o polític.

Mapa de competències del Grau

• CB2- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
• CB4- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
• CG1- Desenvolupar habilitats d'anàlisis i síntesis.
• CE2- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
• CE7- Considerar les normes i procediments del Dret Internacional, especialment els mecanismes internacionals de resolució de controvèrsies, per analitzar problemes internacionals i desafiaments globals.
• CE8- Comprendre l'estructura, competències i funcionament de les organitzacions internacionals, amb particular atenció a la Unió Europea.

• Continguts

L'assignatura, en general, cobreix els següents aspectes relatius a la Protecció Internacional dels Drets Humans:

• Introducció a l'origen i evolució del règim internacional de protecció dels drets humans.
• Connexió entre els drets humans, l'Estat de Dret i la gobernanza democràtica.
• Els drets protegits: pluralitat d'instruments generals i específics.
• Òrgans derivats de la Carta de les Nacions Unides, en particular, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
• Mecanismes no convencionals de protecció en l'àmbit de les Nacions Unides: els procediments especials i confidencials i l'examen periòdic universal.
• Òrgans convencionals de protecció del sistema universal: els diversos Comitès de les Nacions Unides.
• Mecanismes convencionals no contenciosos en l'àmbit de les Nacions Unides: el sistema d'informes periòdics; la presentació de queixes o reclamacions; recerca sobre el terreny.
• Principals desafiaments i perspectives del sistema internacional de protecció dels drets humans.
• Particularitats dels varis sistemes regionals de protecció: drets garantits, òrgans i funcionament.
• Mecanismes convencionals de caràcter contenciós: tribunals i altres òrgans regionals de protecció.
• Aplicació en l'àmbit intern de les decisions i recomanacions dels òrgans de protecció internacionals.
• El valor de les decisions i recomanacions dels òrgans de drets humans i la seva implementació en l'ordenament jurídic intern.
• El vessant intern i externa de la política de drets humans, com a element modelador de l'Estat de Dret i com a instrument de les relacions internacionals.
• Impacte dels drets humans en la pràctica dels Estats.

El contingut dels mòduls didàctics es distribueix de la següent manera:

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació