Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals Codi:  20.428    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
La política internacional pot ser entesa a partir de la interrelació de les decisions que prenen els estats de manera interdependent i de les conseqüències derivades d'aquestes decisions en el context internacional. Precisament, la teoria de jocs desenvolupa les eines necessàries per formalitzar molts contextos en els que els estats prenen decisions de manera interdependent. Així doncs, la teoria de jocs no és una teoria substantiva, sinó que és un instrument amb una forta càrrega deductiva que permet analitzar formalment les decisions que prenen els estats en l’entorn internacional (pensem, per exemple, en les relacions USA-URSS durant la guerra freda, en la cursa d’armaments o en les missions internacional de pau). L'assignatura no fa el repàs de tots els models utilitzats per analitzar les relacions polítiques entre els estats, sinó que opta per presentar els avenços més recents de la teoria dels jocs no cooperatius: es parteix d'una introducció al principi de la racionalitat i a la teoria de la utilitat, per avançar en els models representats en forma normal o estratègica fins arribar als jocs repetits. Al llarg de l’assignatura es presenten diversos casos reals de relacions internacionals en què la teoria de jocs és aplicada per trobar una explicació als seus “resultats finals”. 

Amunt

Aquesta matèria és molt útil per a entendre les relacions polítiques a nivell internacional i també elements com ara la seva estabilitat o, contràriament, la seva evolució en forma de conflicte o de cooperació entre estats. És, en aquest sentit, una assignatura interessant per a qualsevol ciutadà, però especialment pels docents i investigadors interessats en les relacions internacionals des d’un punt de vista acadèmic, i pels consultors i polítics professionals que es desenvolupin en l’àmbit internacional.

Amunt

Objectius
Es possible referir un conjunt d'objectius els objectius transversals de l'assignatura:
¿ Entendre la rellevància dels models de la teoria de jocs en la modelació i comprensió dels fenòmens polítics internacionals. ¿ Familiaritzar-se amb la interpretació dels models de la teoria de jocs. ¿ Ser capaç d'aplicar la teoria de jocs en la modelització de situacions polítiques rellevants. 

Competències 
Competències generals
¿ Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesis. ¿ Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències Transversals 
¿ Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional. ¿ Expressar-se per escrit de manera clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques
¿ Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.  ¿ Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional ¿ Analitzar la diversitat de conflictes internacionals i processos de pau, explicant-ne les causes, la dinàmica i els efectes principals.  ¿ Relacionar els successos i processos històrics amb les característiques estructurals i la dinàmica del món global actual. 
 

Amunt

Mòdul didàctic 1: Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs. La teoria de jocs i les relacions internacionals. 

Mòdul didàctic 2: El principi de la racionalitat i la teoria de la utilitat. 

Mòdul didàctic 3: Els jocs en forma normal o estratègica. 

Mòdul didàctic 4: Els jocs en forma extensiva.

Mòdul didàctic 5: Els jocs repetits.

Amunt

Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica XML
Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica DAISY
Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica EPUB 2.0
Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica MOBIPOCKET
Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica HTML5
Mòdul 4. Jocs en forma normal o estratègica PDF
Mòdul 6. Jocs repetits XML
Mòdul 6. Jocs repetits DAISY
Mòdul 6. Jocs repetits EPUB 2.0
Mòdul 6. Jocs repetits MOBIPOCKET
Mòdul 6. Jocs repetits HTML5
Mòdul 6. Jocs repetits PDF
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat XML
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat DAISY
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat EPUB 2.0
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat MOBIPOCKET
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat HTML5
Mòdul 3. El principi de racionalitat i la teoria de la utilitat PDF
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva XML
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva DAISY
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva EPUB 2.0
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva MOBIPOCKET
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva HTML5
Mòdul 5. Jocs en forma extensiva PDF
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs XML
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs DAISY
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs EPUB 2.0
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs MOBIPOCKET
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs HTML5
Mòdul 2. Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs PDF
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals XML
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals DAISY
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals EPUB 2.0
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals MOBIPOCKET
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals HTML5
Mòdul 1. Teoria de jocs aplicada a les relacions internacionals PDF

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt