|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La política internacional pot ser entesa a partir de la interrelació de les decisions que prenen els estats de manera interdependent i de les conseqüències derivades d'aquestes decisions en el context internacional. Precisament, la teoria de jocs desenvolupa les eines necessàries per formalitzar molts contextos en els que els estats prenen decisions de manera interdependent. Així doncs, la teoria de jocs no és una teoria substantiva, sinó que és un instrument amb una forta càrrega deductiva que permet analitzar formalment les decisions que prenen els estats en l’entorn internacional (pensem, per exemple, en les relacions USA-URSS durant la guerra freda, en la cursa d’armaments o en les missions internacional de pau). L'assignatura no fa el repàs de tots els models utilitzats per analitzar les relacions polítiques entre els estats, sinó que opta per presentar els avenços més recents de la teoria dels jocs no cooperatius: es parteix d'una introducció al principi de la racionalitat i a la teoria de la utilitat, per avançar en els models representats en forma normal o estratègica fins arribar als jocs repetits. Al llarg de l’assignatura es presenten diversos casos reals de relacions internacionals en què la teoria de jocs és aplicada per trobar una explicació als seus “resultats finals”. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta matèria és molt útil per a entendre les relacions polítiques a nivell internacional i també elements com ara la seva estabilitat o, contràriament, la seva evolució en forma de conflicte o de cooperació entre estats. És, en aquest sentit, una assignatura interessant per a qualsevol ciutadà, però especialment pels docents i investigadors interessats en les relacions internacionals des d’un punt de vista acadèmic, i pels consultors i polítics professionals que es desenvolupin en l’àmbit internacional. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Objectius |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul didàctic 1: Introducció. Idees generals sobre la teoria de jocs. La teoria de jocs i les relacions internacionals. Mòdul didàctic 2: El principi de la racionalitat i la teoria de la utilitat. Mòdul didàctic 3: Els jocs en forma normal o estratègica. Mòdul didàctic 4: Els jocs en forma extensiva. Mòdul didàctic 5: Els jocs repetits.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|