• Descripció

Importància del TFG

En primer lloc, representa una aplicació pràctica del coneixement. El TFG permet als estudiants aplicar les teories, conceptes i metodologies (tant qualitatives com quantitatives) apreses durant el Grau en un projecte o cas concret. Això facilita una comprensió més profunda i permet la internalització dels coneixements adquirits durant la carrera.

En segon lloc, permet el desenvolupament d'habilitats de recerca. El procés de realització d’un TFG implica la recopilació, anàlisi i interpretació (qualitativa o quantitativa) de dades. Això ajuda a desenvolupar habilitats de recerca crítica, fonamentals per a una carrera en el camp de les Relacions Internacionals o en àrees relacionades.

En tercer lloc, permet demostrar una certa autonomia acadèmica. El TFG ofereix a l’estudiantat l'oportunitat de gestionar un projecte autònom sota la guia d'un director/a que exerceix a més la funció de supervisor. Això fomenta l'autonomia acadèmica i la capacitat d'organització.

En darrer lloc, el TFG ha de permetre una certa contribució al coneixement, una incidència en el món de l’acadèmia. Un Treball de Final de Grau ha de poder aportar noves idees, perspectives o solucions a problemes existents en el camp de les Relacions Internacionals. Això contribueix al desenvolupament de la disciplina en general.

Per tot plegat, la finalitat del TFG és posar en pràctica els coneixements, habilitats i competències que l'estudiantat ha adquirit al llarg de la titulació, acreditant la seva preparació per desenvolupar-se adequadament en un entorn professional i/o investigador.

A banda de la presentació d’un projecte escrit final (Repte 5), l'estudiantat haurà de realitzar una defensa síncrona no presencial (Repte 6) durant la primera setmana de juliol. Per tal que l'estudiantat es pugui organitzar, les dates exactes de la defensa oral es publicaran durant els primers dies de classe. A més, després del lliurament del darrer Repte 5, l'estudiantat sabrà amb prou antelació en quina franja horària haurà de realitzar la defensa oral (d’aproximadament 20 minuts). Atès el caràcter obligatori de la prova, es prega reservar aquell dia per a realitzar la tasca. No s’admetran canvis per motius laborals.

• Coneixements previs

• Objectius i competències

Els objectius i competències d'aquesta assignatura són:

Objectius:

O1.- Aprendre a delimitar i a justificar la importància d'un tema d'estudi

02.- Aprendre a formular una pregunta d'investigació

O3.- Aprendre a definir els objectius, la metodologia i el pla de treball d'una investigació

04.- Aprendre a analitzar i extreure patrons i conclusions d'una sèrie de dades i / o informació

05.- Aprendre a elaborar i estructurar de forma coherent un argument a partir de la teoria i de l'observació

Competències bàsiques:

CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi;

CB3.- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;

CB4.- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;

CB5.- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Competències generals

CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi

CG2.- Debatre i formular raonaments crítics

CG4.- Ser capaç de dissenyar i gestionar projectes (professionals i de recerca)

Competències transversals

CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional

CT4.- Actuar de forma honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com professional

Competències específiques

CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària

CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.

CE12.- Emprar eficaçment les tècniques d' investigació quantitatives i qualitatives a l'anàlisi dels fenòmens internacionals, així com dels processos i tendències de la societat global.

• Continguts

Els continguts del curs consisteixen en una sèrie de materials de suport (Guia d'el TFG, mòduls docents ...) pensats per ajudar a l'estudiant a entendre la lògica d'una investigació en CCSS. Aquests recursos juntament amb l'acompanyament de tutor l'ajudaran a recórrer el camí que ha de culminar amb l'elaboració de l'TFG.

En aquest grau, hem vist un gran ventall de temes vinculats amb algunes disciplines com la Ciència Política, l’Economia, el Dret, la Història, la geopolítica, l’estadística o la formació de llengües. Ara, l’alumant haurà d’escollir un tema de TFG que estigui estretament vinculat amb la Disciplina de les Relacions Internacionals, i que per tant, analitzi alguna dinàmica de les relacions internacionals -cooperativa o conflictiva- i que afecti actors del sistema internacional.

Abans de fer l’elecció, cal  tenir en compte que la disciplina de Relacions Internacionals no és sinònim de Ciència Política, Història, Estadística, formació de llengües o Dret, tot i que comparteixen àmbits d'interès. Com hem vist durant aquests semestres, les Relacions Internacionals se centren específicament en les interaccions entre actors en l'àmbit internacional, com ara Estats, Institucions internacionals, grups no estatals i altres entitats, així com els processos i dinàmiques -cooperació o conflicte-  que configuren les relacions entre aquests actors en una dimensió internacional.

Per tant, quan es selecciona un tema per a un TFG de Relacions Internacionals, és essencial assegurar-nos que el tema triat tingui una dimensió internacional clarament definida. Això implica que l'abordatge del tema ha de considerar com les qüestions, els problemes o els fenòmens analitzats es relacionen amb la comunitat internacional en el seu conjunt, en lloc de centrar-se exclusivament en els afers interns d'un sol país o en les lleis nacionals.

Per exemple, si s'escull el tema del canvi climàtic, el TFG hauria de focalitzar-se en com aquest fenomen afecta diferents països i regions, les negociacions internacionals sobre el clima, els tractats i acords internacionals relacionats amb la mitigació i adaptació al canvi climàtic, i les interaccions entre actors estatals i no estatals en aquest àmbit a escala global.

En aquest TFG, doncs, cal abordar alguns dels temes que es proposen a continuació.

1. Teoria de les Relacions Internacionals: principals teories que expliquen les interaccions entre els actors internacionals, com el realisme, el liberalisme, el constructivisme o altres teories alternatives com el feminisme, teoria crítica, etc.

2. Normes Internacionals.  Anàlisi dels principis i normes que regulen les relacions entre Estats i altres actors internacionals, com ara bé l'ús de la força, els drets humans, el medi ambient i el dret dels tractats.

4. Política Exterior i Anàlisi de Polítiques: Avaluació de les polítiques exteriors de diferents països, els seus objectius i estratègies, així com l'anàlisi de polítiques específiques en àrees com seguretat, comerç, migració i desenvolupament.

5. Seguretat Internacional i Resolució de Conflictes: Estudi de les amenaces a la seguretat internacional, com el terrorisme, la proliferació d'armes de destrucció massiva i els conflictes regionals, així com els enfocaments per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica.

6. Economia Internacional: Anàlisi dels aspectes econòmics de les relacions internacionals, incloent el comerç internacional, la inversió estrangera, les polítiques comercials, la globalització i el desenvolupament econòmic.

7. Desenvolupament i Cooperació Internacional: Exploració dels reptes del desenvolupament en països en vies de desenvolupament, així com els programes de cooperació internacional, l'ajuda humanitària i la promoció del desenvolupament sostenible.

8. Globalització i Cultura: qüestions vinculades amb com la globalització afecta la cultura, la identitat i la diversitat cultural en diferents parts del món, així com els reptes i oportunitats que sorgeixen de la interconnexió global.

9. Medi Ambient i Sostenibilitat: Investigació sobre els problemes ambientals globals, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la gestió de recursos naturals, i els esforços internacionals per abordar aquests reptes.

10. Moviments Socials i Actors No Estatals: Anàlisi de la creixent influència dels actors no estatals, com les ONG, les corporacions multinacionals i els moviments socials, en la política internacional i la governança global.

Aquests temes proporcionen una base sòlida per comprendre les complexes interaccions entre Estats i altres actors en l'escenari internacional, així com els reptes i oportunitats que enfronta la comunitat internacional al segle XXI. Si algun alumne té algun dubte sobre la idoneïtat del seu tema, preguem es posi en contacte amb el professor.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació