• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura té un caràcter bàsic i el seu estudi és un pas previ a altres assignatures més específiques, com les teories criminològiques, sociologia del dret o desviació i control social.

• Objectius i competències

L'assignatura "Introducció a la Sociologia", dissenyada d'acord al nou real decret d'organització dels ensenyaments universitaris (RD 822/2021), permet adquirir els coneixements, les habilitats i les competències que es detallen tot seguit: 

K2. Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària

K5. Explicar els factors associats a la implicació en la delinqüència i en la victimització

K6. Identificar les polítiques de seguretat i prevenció existents aplicades a la delinqüència

K8. Interpretar l'impacte de la digitalització de la societat a la delinqüència

S1. Diagnosticar el fenomen criminal tenint en compte les diverses aproximacions teòriques que expliquen la delinqüència.

S11. Situar el fenomen criminal en el context jurídic, social i individual en què es desenvolupa.

• Continguts

M1. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

1.Les ambigüitats de la sociologia

• 1. Sociologia i filantropia
• 2. Sociologia i reforma social
• 3. Sociologia i enquestes

2.Les principals característiques de la perspectiva sociològica

• 1. Una perspectiva parcial
• 2. Una perspectiva crítica
• 3. Una perspectiva desenmascaradora
• 4. Una perspectiva relativizadora

3.L'objecte d'estudi de la sociologia: la societat

• 1. La persona com ser social
• 2. La rutinització de l'experiència
• 3. Relacions personals i relacions anònimes
• 4. El marc de la vida quotidiana

M2. LA SOCIETAT (I). EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

1.El procés de socialització

• 1. Definició
• 2. Els protagonistes del procés socialitzador
• 3. Els estadis del procés socialitzador
• 4. La resocialització
• 5. La desviació social

2.Llenguatge i socialització

• 1. Fer-se "social"
• 2. Fer-se "persona"

3.Els agents de socialització

• 1. Definició i criteris de classificació
• 2. Família
• 3. Escola
• 4. Televisió
• 5. Grup de pars

M3. LA SOCIETAT (II). EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIÓ

1.El procés d'institucionalització

• 1. Bases antropològiques de la institucionalització
• 2. Què és una institució?

2.La localització de l'individu en la societat: l'estratificació social

• 1. De què parlem quan parlem d'estratificació
• 2. Teories de l'estratificació
• 3. L'encarnació de les institucions. Els rols

3.Algunes dimensions del món social

• 1. Introducció: la burocràcia
• 2. L'educació
• 3. L'estructura econòmica. Treball i lleure
• 4. La religió. El problema del sentit

M4. EL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (I). ELS FUNDADORS

1.Una nova ciència per a una nova societat i amb un nou protagonista

• 1. L'adveniment de la modernitat
• 2. L'emergència de l'"home comú"

2.El temps dels profetes: Auguste Comte i Karl Marx

• 1. La teoria social de Comte: les meravelles de la ciència
• 2. La teoria social de Marx: la palanca del canvi social

3.La maduresa de la sociologia: Émile Durkheim i Max Weber

• 1. Durkheim i l'encant de la sociologia
• 2. Weber i la sociologia del desencís

M5. EL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (II). ELS CONTEMPORANIS

1.Institucionalització i fragmentació de la sociologia

• 1. Estats Units: funcionalisme i empirisme
• 2. La idiosincràsia europea
• 3. Els moviments centrífugs

2.Els grans temes: cultura, educació i identitat

• 1. La llibertat
• 2. La igualtat
• 3. La fraternitat

M6.  LA SOCIOLOGIA COM A PRÀCTICA I COM SABER

1.La sociologia com a ofici

• 1. Una ciència que pensa
• 2. La utilitat de la sociologia
• 3. Els destinataris de la sociologia
• 4. Passió, rigor i compromís

2.La sociologia com a ciència

• 1. Més enllà de la ingenuïtat positivista
• 2. Teoria sociològica i provocació de les evidències
• 3. De l'objectivitat a l'objectivació

M7. SOCIOLOGIA I CRIMINOLOGIA

1. Diferents paradigmes

• 1. El paradigma positivista: les causes socials del delicte
• 2. El paradigma funcionalista: les funcions del delicte i de les conductes desviades
• 3. El paradigma de la reacció social
• 4. El nou realisme anglès: una síntesi entre paradigmes
• 5. Enfocaments contemporanis: el paradigma del mal

2. Sociologies de la desviació i control social

• 1. Conceptualitzacions preliminars
• 2. Control social
• 3. Càstig

3. Les aplicacions

• 1. Intervencions reactives
• 2. Intervencions preventives
• 3. Perspectives crítiques

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els mòduls didàctics de la UOC constitueixen el material bàsic per a l'estudi de l'assignatura. Aquests mòduls contenen els elements principals del contingut de la matèria del curs, alhora que són també una guia per al seu estudi. Hi trobareu, primer una explicació de les principals qüestions de cada tema; segon, un seguit d'activitats que es proposen per avançar en els coneixements adquirits i per consolidar-los; i, finalment, proves i exercicis per autoavaluar els resultats de l'estudi. Pensem que els mòduls ofereixen una completa i ben ordenada guia per a l'estudi d'una introducció a la Sociologia.

Les referències que es fan al llarg dels diversos mòduls, tant respecte a altres manuals, obres clàssiques de la sociologia, llibres, pel.licules i/o articles, entre altres, és una qüestió obligada per ampliar aquells continguts o reflexions que més interessin als estudiants. A més, a cada un dels mòduls es recull una bibliografia bàsica, una de recomanada, una de complementaria i òbviament la referenciada al llarg dels materials.   

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació